 |
| Grups Diumenge |
 |
| RELATORIA GRUP 3 |
|
| >si hem decidt crear l’espai, és important saber qui som.
Si no sé amb qui camino, se’m fa difícil definir l’espai. Potser som amb
qui no volem. |
|
| >L’altre punt seria, per què no hi som tots? Tirem endavant
els qui som? Podem arribar als qui no han vingut? |
|
| >tenim necessitat d’un espai així? Sí, doncs entrem en un
procés, i aquest procés és obert. En el procés de creació d’aquest espai
aniran sorgin les propostes. Amb això hem de treballar. |
|
| Hi ha propostes que apunten a coneixer’ns. |
|
| >pot ser un dels requisits del procés: ens permet aquest espai
conèixer-nos? Si no ens ho permet, doncs ho cambiem. |
|
| >el fet que hi participen partits polítics no té gaire sentit.
Si hi són, personalment no hi participaré. I el meu col.lectiu, segur
que tampoc. |
|
| >ara mateix som el motor. En la mesura que es vagi apropant
la gent, s’anirà definint. Pot ser que vingués algun polític ahir, però
que ho fés a títol individual. |
|
| >el 90% dels que som aquí, no formarem part d’això. No és
un espai on hi capiguen els partits. Si volen recollir alguna proposta
i acomplir-la, doncs mira que bé. Però quan fas alguna cosa cal organitzar-se.
Caldria una campanya sectorial. Quina seria la que uniria i treuria el
suc de tot el potencial que s’ajunta. A casa som trenta, però no vindrà
ningú si no hi ha res concret a fer. L’altra campanya de les municipals
serviria per crear xarxa transversal. La idea de tots els qui ens hi posem
és seguir projectant dins del que estem. |
|
| El procés s’ha d’obrir oferint alguna cosa a la que agafar-se.
Llavors emergirà la riquesa de tots els col.lectius. Per exemple, recollir
la proposta de violencia mob., de econòmia solidària, de transènics fora...
Les propostes no són noves. Una plana que ho recollís tot, amb les propostes
locals i tot (pla caufec...) |
|
| >estic d’acord que hi ha interesos partidistes que repercuteixen
a les campanyes. Si no fem el pas de recollir les propostes i presentar-les
a través d’una acció política, no anem enlloc. Els espais polítics els
determinen les persones que tenen certa visió i volen fer alguna cosa
al respecte, estiguin organitzades o no. La idea és crear una organització
paral.lela a la institucional, pq si no no tindrà resposta. No es pot
tancar la participació a ningú, ni per què estigui en cap altra formació
política, pq és algú que es pot estar plantejant les mateixes coses que
nosaltres. En un procés de construcció que assumim com a propi, si realment
és la suma de tots i cadascú, això ja ho fa diferent. No hi ha un plantejament
de reestructuració, de canvi, en l’estructura política. Imaginem que la
campanya té èxit i cal donar-li resposta, aquesta resposta podria ser
una altra alternativa política, perquè no hi ha hagut una reflexió i una
transformació. Ens convertiriem en el mateix que estem criticant. |
|
| Cal ajuntar les propostes amb el que estem construint en sí.
Autonomia suficient, però amb un recolzament real. El procés ajuda a crear
l’espai. Hi ha fluxe, per les campanyes que hi ha hagut. Però aquest fluxe
no s’ha treballat i no té continuitat. Això reforçaria tots els projectes,
per petits que fossin. Només ens veuen quan ens mobilitzem. Hi ha molts
col.lectius que no tenen força suficient per fer-se visibles. Ens perdem
per petits. No es veu la coherència. |
|
| >si li donem importància al com, ens perdem. El límit és a
l’estat. Estem dissenyant l’espai i seria bo fer-ho sense pressa. |
|
| >l’horitzontalitat és fonamental i tots ho tenim clar. No
es tractaria de fer propostes i que l’ajuntament les assumis. El procés
també ha d’assumir les mateixes respostes. |
|
| >la idea és expressem i comuniquem allò que fem. |
|
| >autogestió i acció política. Va junt. |
|
| >recollir les propostes que es van fent. Ens donaria noves
eines de treball. Però ens hauriem de plantejar realiment si entrem o
no a donar respostes. |
|
| >a Mèxic, a la otra s’està fent l’esforç de comunicar diferents
col. Que estan molt allunyats entre sí. Aquí no seria el cas perquè ens
coneixem entre tots. San Andrés, es lluita pels acords i alhora es treballa
la lletra petita de la proposta. Les municipals no haurien de ser el final,
és un motiu, són piles. La qüestió està en que tu ja estàs fent alguna
cosa. Si per presentar un programa ho fas amb una acció contundent, arribes
més. Presentar un propostari obert. |
|
| Si és un procés molt elaborat, la ciudadania es sentirà recolzada.
Treballar des d’abaix i en cada cas concret i valorar si cal presentar-se
o no a les municipals. |
|
| Hem entrat en el tema de les mnpals, però ha sortit: qui som?
Com? No perdre l’objectiu. Que les propostes no es vegin com la solució
sino com a part del procés... |
|
| Ser útil a la gent, mínimament. Si no no serà efectiu. |
|
| L’espai no l’hauriem de dissenyar nosaltres. Es fonamental
parlar amb els qui no han vingut i amb els que no els hi agrada aquests
plantejaments. |
|
| Està bé que la ciutadania ens vegi com una cosa útil, però
sento més important reforçar el teixit social que ja hi ha. L’escola de
formació política permetria gestar i gestionar l’espai. |
|
| Veig l’escola molt interessant. La majoria, dins el meu entorn,
rebutja o passa de la política. Com ho podem fer? |
|
| Potser buscar altres termes, definint-ho d’una altra manera. |
|
| Es necesario el debate. Asambleas participativas. Poner en
común i socializar las herramientas. Abrir espacio a la gente que pulula
alrededor pero que tantas reuniones les pierden. Y esa energía se pierde.
Queremos hacer algo diferente y no lo que se està haciendo siempre. |
|
| En nustro colectivo hay mucho trabajo y no somos suficientes.
Estamos inmmergidos en nuestra historia. Pero enriquece mucho saber por
dónde han pasado los demas. Vivimos realidades muy diferentes y desconocemos.
Conocernos nos ayudaría a definir ese espacio. |
|
| A sant andreu i sta. Coloma s’han plantejat coses en paral.lel,
amb democràcia participativa. Són experiències locals que estan fent les
coses d’una altra manera i està bé coneixer-ho. No fer sempre el mateix. |
|
| Veure, coneixer, per saber què podem aportar. Què podem fer
entre i per nosaltres i cap enfora. Que ens donem suport. Cap endins i
cap enfora. |
|
| A la reunió d’ahir es veia molt clar que calia i es volia
aquest espai. Avui s’està apuntant més a accions concretes. Cal coordinació
entre els moviments socials per poder donar resposta. |
|
| Un exemple de coordinació: la xarxa d’int. De 9 barris anem
d’excursió a can Masdeu. |
|
| Banc de recursos. |
|
| Potser això costa perquè no ens coneixem. |
|
| Si pensem en barcelona, té una dimensió molt gran. A nivell
de barri, és molt diferent. |
|
| Crear un espai que aglutini. Altres espais de coordinació
ja hi són i estan funcionant. Hi ha grups que es dediquen a conectar grups
entre sí. |
|
| Quan penso en la campanya municipal, penso que es un àmbit
que anirà agafant força. Si no és així, malament. |
|
| Els debats no hauria de ser sobre el buit. Si estem en un
procés, es podria fer una setmana oberta. Terapies naturals, mov. Sindical,
agroecologia... però és essencial la questió de la confiança: banc de
llevors, economia solidària... coperatives de consum, may day... és un
treball per xarxes. Si volem fer la xarxa de les xarxes s’ha de basar
en la confiança en el treball fet i en l’amor per la pluralitat. La campanya
és una excusa per crear debat. |
|
| L’ació crearà l’espai |
|
| Hem començat per una proposta que és la campanya. Estem parlan
‘una cosa que va més enllà de les coordinacions puntuls perque aquests
ja existeixen. |
|
| Hya que ir cnstruyrndo en la oluntad de construir organización
social. De incoporar a más gente que vean una alternativa a lo que existe.
Crear organización social que genere confinza y alternativa real sustitutivo
de lo que hay y genere más felicidad. |
|
| Es un procés local amb les de les municipals. Potser un procés
local i d’enxarxamen. |
|
| El buidaria més perque no hi hagi gent que es descablgui.
Sino fer n ppocés més lent pper a la coonstrucció del qe ha de ser per
que sigui més gran i plural i més gent pugui participar en la eva definició. |
|
| Conclusions |
|
| >Relació entre l’acció, coneixement i la reflexió en aquest
espai. |
|
| >Necessitat de coneixens i comunicarnos de forma diferent
des de la confiaça mútua. |
|
| >Anar-ho costruint a partir d’allo que anem fent |
|
| >A partir de la diversitat del que fem i el recolzament mu. |
|
| >No deixar mai la pràctica de la “democràcia participativa” |
|
| >Riquesa de la diversitat i aportació i compartir recursos
que ens enforteixin |
|
| >Com parlem de l’economia i com definim des de les diferents
maneres de treballar allò econòmic |
|
| >Equilibri entre acció política i auogestió |
|
| >Que s’impliqui tota la gent, que es busqui la manera de fer-ho:
transformar l’espai per a la incorporació altres persones i formes de
fer., que no es converteixi en una coodinació de col.lectius sino en un
funcionament assambleari. |
|
| >Sumar grups que tenen coses a aportar però igual no tenen
temps per participar constatment, per tant inventar maneres perque estiguin
presents, i no es perdin les seves aportacions. |
|
| >Apertura de processos: generar alguna expetativa de construcció
social perque sino la cosa pot quedar coixa. |
|
| >La xarxa a de descarregar de treballar o enfortir el que
ja es, no generar-ne més: això també té a veure amb la corresponsabilitat
i la confiança. Potser hi ha parts del proccés en les que no hem d‘estar.
I aixo és una questió de confiança. |
| |
