Hi ha tants records dins

meu, que sovint vull

endinsar-me en ells,

per gaudir d’aquelles

sensacions que m’han anat

modelant com a persona.

Penso en aquella dona,

que tants petons m’ha donat,

que tantes vegades en silenci,

m’ha dit que m’estimava,

com puc oblidar els seus ulls,

les seves carantonyes i

les seves il.lusions en veure’m

com a fruit del seu fruit.

Calaixera atrotinada!

M’has fet pensar en aquells records

que jo guardo com a bocins,

d’aquella essència que mai voldria

arribar a perdre.

Recordo estar davant teu i obrir i tancar,

tots i cadascun dels teus calaixos.

la meva curiositat, la meva necessitat

d’aprendre trobava en tu un objecte

atraient i ple de meravelles.

Ara et miro i no veig ni sento,

aquella olor que desprenien

els teus calaixos...

Calaixera, em fas pensar en la vida,

en els somnis i crec que hem de fugir

de tot allò que ens impedeixi ésser lliures.

Tu vas néixer perquè et necessitàvem...

Però, homes i dones per què voleu

fer de la vida una calaixera,

on tot estigui sota el vostre control?

No hi ha quelcom original, atraient,

en cada situació en cada persona,

que ens ajudi a tots a ser reflexius,

creatius, lliures?

Calaixera!

No deixis que els teus calaixos,

s’omplin de rutina i tradició,

de desil.lusió i desencant,

de tancament i inflexibilitat.

Calaixera!

Lluita perquè l’olor que hi hagi

al voltant teu, estigui ple de creativitat,

treball, compromis, crítica i d’autèntica

confiança en els HOMES.

per Jaume de Lamo