«pessebre del Pirineu».

Unes quantes cases,

«quatre camins»,

tot natura i pocs veïns.

Una estreta Vall

vorejada de muntanyes,

on les cases semblen

posades per fer-hi bonic:

«Cal Serra», «Cal Tico»,

«Cal Pep», «Ca la Martra»,

«Cal Pagès», «Cal Nen»...

i al cim de tot,

acaronant el cel:

«Ca la Baroneta».

hi juguen a l’estiu

i a la primavera;

a la tardor es combinen

amb altres colors:

taronges, grocs, vermells...

Per fi, a l’hivern,

els verds s’amaguen

endormiscats

sota el blanc de la neu.

on els «que macos»

trobem descans i serenor,

només sentint

la remor suau de les fulles

que es mouen al vent

i el murmuri llunyà

de les aigües de la Vall.

El xiulet del tren

ressona profund i ens fa somniar.

Toses, poble petit:

«pessebre del Pirineu».

Unes quantes cases,

«quatre» camins,

tot natura i bons veïns.

Montse Mestre i Coch