Yami no Romance game
El CURRÍCULUM
1. EL CURRÍCULUM: PROJECTE O DOGMA?
Què entenem quan parlem de currículum? Què ens han explicat o ens han fet entendre per currículum?
El currículum ho és tot. L'ambient d'una escola, el tracte amb els alumnes, el sistema d'avaluació, l'horari escolar, les notes i els informes, les colònies, l'ambientació de l'aula... formen part del currículum. Però també s'aprèn dels sistemes organitzatius del centre, de l'estructura, de les relacions que s'estableixen entre les persones i de les persones mateixes ... i no tan sols s'aprèn el que és explícit o consta en els documents elaborats pels centres. El currículum són els temes que no es tracten, els problemes als quals s'obvia, els silencis als interrogants que es plantegen ... El currículum és el fragment de vida social, de valors culturals i de projecte polític que penetra a l'escola i organitza la vida i l'aprenentatge escolar de manera conscient i/o oculta.
El currículum com a projecte d'acció, reflexió i crítica és un marc dinàmic i obert a la planificació i l'acció educativa; però quan la reflexió sobre la pràctica se substitueix per terminologia, retòrica i esquemes infal.libles de programació, el currículum esdevé dogma.
El fet de plantejar l'educació escolar com a desenvolupament del currículum pot aportar, en relació a la tradició basada en programes i plans d'estudis prescriptius, els següents aspectes innovadors:
l'ampliació dels aspectes a tenir en compte en l'acció educativa: de considerar només temaris tancats a repensar les intencions, els continguts, els mètodes, l'organització, els recursos ...
l' acceptació d'una pluralitat d'agents que intervenen en les decisions curriculars: de considerar només l'administració a l'assumpció del paper dels agents socials -els pares i les mares, i, sobretot, el professorat mestres-
la diversificació de les funcions del currículum: de l'aplicació prescriptiva de programes a la creació d'un marc de reflexió i d'acció, contextualitzat, dinàmic i provisional; però sempre fonamentat i consensuat
la introducció d'un canvi cabdal en la metodologia de la presa de decisions: de la simple tria de llibres de text uniformitzats a l'engegada de processos permanents de discussió, debat i consens.
2. MENYS "CURRICULUM" I MÉS "VITAE"?
Cal que el professorat justifiqui les seves intencions? Què cal per poder-ho fer? Trobes fonamentats els dissenys curriculars de la reforma?
L'opció d'organitzar l'acció educativa a partir d'un marc curricular no garanteix per si mateix el canvi i la millora del sistema - aquest fet va ser expressat enginyosament en la frase que encapçala aquest apartat; depèn dels models que s'adopten i dels processos reals que s'engeguen.
Els fonaments i principis des dels quals es prenen les decisions és allò més decisiu per a comprendre un model curricular: es tracta d'explicitar els valors culturals, les concepcions psicopedagògiques, les opcions ideològiques i sòcio-polítiques, els paradigmes i models científics.
Un currículum es basa sempre, doncs, en valors, concepcions, opcions i paradigmes i, per tant, és un projecte humà complex i conflictiu. Sovint s'amaga aquesta realitat darrere d'una pantalla de justificacions cientificistes i de solucions tecnocràtiques: es presenten els objectius educatius com a punts terminals tancats i decidits "a priori"; els continguts escolars com a universals vàlids arreu i per a tothom i sempre excessius; els processos de decisió curricular com a actes mecànics de seqüenciació i de redacció de documents; i les metodologies educatives i d'avaluació com a tècniques infal.libles.
El currículum entès com a marc de planificació, de reflexió i d'acció respon a unes altres característiques. Els objectius són sempre intencions educatives obertes que guien l'acció del professorat, però que no predeterminen els processos ni els resultats de l'aprenentatge. En l'ús quotidià el concepte "d'objectius" s'ha assimilat als resultats terminals, tancats i observables que ha de aconseguir l'alumnat. Per aquest motiu sembla més clarificador utilitzar els termes d'intencions o de finalitats educatives per a expressar les metes que guien el procés d'ensenyament-aprenentatge que, sempre és obert.
Quin sentit i funció té separar els continguts en tres tipus? Que en pensem, de la cultura recollida en els currícula? I els àmbits culturals emergents?
Els continguts del currículum abasten tots els àmbits de la creació i de la comunicació cultural humana i han de ser objecte de la màxima explicitació possible per l'equip docent de l'escola. Classificar-los en tres grans tipus -conceptuals, procedimentals, d'actituds i valors- pot ser una tècnica de clarificació més o menys útil del professorat, però esdevé una enorme artificialitat quan es pretenen ensenyar i avaluar separats a partir de les tres llistes.
D'altra banda, els continguts culturals a les acaballes del s. XX estan sotmesos a profunds canvis no prou compresos pels agents ni per les estructures escolars. Els continguts de l'escola continuen massa arrelats a les tradicions acadèmiques en les quals ha estat format el professorat, mentre que la cultura tecnològica, el món del treball, la cultura de la imatge, la cultura de la informació i altres manifestacions culturals són àmbits del saber i del ser personal i social poc presents encara en els currícula escolars.
Les metodologies i tècniques didàctiques -inclosa l'avaluació- no són aspectes estrictament tècnics ni neutres en les opcions curriculars. Qualsevol metodologia és bona si produeix aprenentatges significatius? I és que les metodologies també produeixen valors i concepcions ideològiques sobre les relacions interpersonals i socials.
Tot l'alumnat que acabi l'escolaritat obligatòria ha d'obtenir el títol? Tothom ha de promocionar?
L'avaluació ha de ser un procés de comunicació per al canvi i la millora educativa, de caràcter democràtic, participatiu i orientador tant per al professorat com per a l'alumnat. L'avaluació plantega múltiples dilemes, com ara : són avaluables els valors? els criteris d'avaluació han de ser els objectius terminals? què passa quan les societats són multiculturals i hi ha finalitats i visions diferents? què passa quan l'escola no té una única funció, sinó que a més a més es converteix en una institució que classifica?
La superació de la funció classificatòria de l'avaluació en l'educació obligatòria comporta també la no classificació de l'alumnat, en acabar les etapes, entre els que aproven i els que no aproven.
3. EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRICULUM: UN DOCUMENT O UN PROCÉS?