El que resulta d'aquesta situació és un Mediterrani que esdevé un amrc clau de confrontació mundial entre els interessos de les superpotències i entre aquestes i els interessos dels diferents pobles de la zona, que tracten de viure dignament. És cert que la Mediterrània no és una zona geogràfica exclosa de tensions i conflictes, però l'anàlisi ha de tenir en compte altres problemes derivats d'estructures econòmiques injustes, i la incapacitat del model occidental de resoldre els problemes socials i de preservar uns recursos naturals que ja estan mostrant els seus límits.
El discurs oficial dels països del nord, vehiculat a través dels mitjans de comunicació, simplifica l'intent, per part dels països de la riba sud, de buscar solucions des de les seves arrels culturals i religioses. Aquest discurs identifica islamisme, fonamentalisme i terrorisme, generant així la visió d'un enemic en lloc de plantejar-se el necessari diàleg en igualtat de condicions davant la diversitat de respostes culturals. Alhora, no deixa de ser contradictori, ja que les potències europees no dubten en aliar-se amb els potencials i aparents enemics per tal de desplaçar els seus competidors, com és el cas d'Aràbia Saudita, de caràcter fonamentalista i terrrorista. De la mateixa manera, es veu com un perill la gran quantitat de població jove dels països de la riba sud davant l'envelliment del nord, mentre que podria representar, en un determinat context, un valor molt positiu per al desnvolupament i un potencial evident de canvi i transformació.
Les dones, la meitat de la població mediterrània, sotmeses a la cultura patriarcal i a llurs estructures de dominació,pateixen de manera molt directa l'atur iles desigualtats socials. Aquesta situació és més evident allà on elles tenen més dificultats per a fer sentir públicament la seva veu.
La visió dominant a la riba nord, tracta els fluxos migratoris d'una manera instrumental i moltes vegades alarmista. El traballador/a procedent del sud no és contemplat com un ciutadà amb ple dret, sinó com un recurs en el marc d'una economia de mercat que si bé permet la lliure circulació de capitals i mercaderies, obstaculitza la circulació de persones. Així, aquestes persones, a les que injustes legislacions, com les cerades pel grup Schegen i l'anomenada "llei d'estrangeria", desposseeixen dels seus drets com a ciutadans/es i com a treballadors/es es veuen obligades a cobrir els jocs inferiors d'un mercat laboral que el model de desenvolupament necessita cada vegada més segmentat. Per tal de justificar aquestes situacions humana i laboralment indignes, s'aixequen pors a suposades "invasions" que alimenten el racisme i la xenofòbia que, per una altra banda, es vol combatre.
Davant la celebració de la Conferència Governamental de la Unió Europea sobre la regió Mediterrània, que incideix directament en aquestes qüestions, convoquem la Conferència Mediterrània Alternativa, que ens permeti a les ONGs i moviments socials dels països mediterranis, la formulació de propostes i prioritats pròpies, així com la creació de mecanismes estables de seguiment i dinamització.
Secretaria CMA
Gran de Gràcia, 126-130, pral.
08012 Barcelona
Tel. (93) 217.95.27
Fax (93) 416.10.26