Com sabreu, està prevista pels dies 27 i 28 de novembre d'enguany la celebració a Barcelona de la Conferència interministerial euro-mediterrània. En ocasió d'aquesta convocatòria, un seguit d'entitats1 hem pres la iniciativa de convocar i començar a organitzar una Conferència Alternativa protagonitzada pels moviments socials i organitzacions no governamentals d'una i altra riba a realitzar entre el 24 i el 28 de novembre a Barcelona fent un esforç crític i alternatiu en diferents àrees temàtiques: ecologia, interculturalitat, cooperació econòmica, seguretat, demografia, situació de les dones, del jovent, dels i les immigrants, repercussions econòmiques i laborals, pobresa i marginació...
Voldríem fer d'aquesta Conferència Alternativa una demostració de la vitalitat i activitat de les organitzacions socials implicades en els diferents àmbits i per això hem considerat que el més adient és donar-li una estructura molt descentralitzada, que permeti l'expressió lliure i plural de les més diverses aportacions i experiències, no fixant un temari estricte ni una forma única de realitzar les activitats. Tots els temes i totes les formes són possibles amb les úniques condicions de basar-se en projectes seriosos i fonamentats, i en un compromís solidari amb les activitats comuns2: tallers, seminaris, exposicions, conferències, expressions lúdiques i demostracions al carrer, Jornades i trobades d'aquelles organitzacions que vulguin aprofitar l'avinentesa,...
A aquest respecte, hem rebut amb satisfacció l'interès manifestat per diferents campanyes socials en curs i grups d'entitats per desenvolupar de forma autònoma els seus àmbits temàtics en el marc de la CMA; us convidem, persones i organitzacions, a prendre iniciatives semblants: la campanya "Euroexèrcit no, ni a Barcelona ni enlloc" sobre temes de seguretat i militarisme, diverses ONG sobre cooperació, diverses entitats integrades a la campanya "igualtat de drets, democràcia per tothom" sobre la situació dels i les immigrants, Llei d'Estrangeria, xenofòbia, interculturalitat...
Així mateix, expressem la nostra solidaritat i voluntat d'intercanvi amb d'altres iniciatives semblants, d'àmbit mediterrani o més general, que van sortint a diversos punts de l'estat espanyol en ocasió del "semestre espanyol" de la UE.
Juntament amb això, les activitats comuns i conjuntes de la Conferència Alternativa serien tres Sessions Plenàries de debat, algunes accions reivindicatives, l'expressió pública de les conclusions a què arribem i una gran festa mediterrània. Us adjuntem, de moment, un document elaborat per les entitats fins ara convocants sense pretensió de recollir adhesions sinó de generar debat i assenyalar alguns centres d'interès.
Per fer tot això, preveiem disposar d'espais molt diversos, situats pels voltants del Port Vell de Barcelona, que puguin ser usats de forma simultània i, el que és més important, esperem la vostra participació.
Rebeu una cordial salutació
Mentre va durar el període anomenat de "guerra freda" semblava difícil diferenciar i assenyalar amb claredat quines eren les contradiccions polítiques reals que afectaven l'esdevenir dels pobles a nivell internacional. La fi d'aquesta situació, i per tant la fi d'aquesta confrontació bipolar, ha deixat un buit en el marc de la geopolítica mundial. Els vencedors de l'anterior confrontació han tractat d'establir una nova teoria de la geopolítica mundial que substituís l'anterior fórmula i proporcionés un nou marc de potencials aliats i de nous enemics en el context de la política internacional.
En aquesta nova situació, la Mediterrània, com a espai geoestratègic, ha passat a desenvolupar un paper de "nou teló d'acer", aquest cop entre el nord: aparentment "desenvolupat" i dipositari de l'hegemonia mundial, i el sud, explotat per un comerç desigual i espoliador dels seus recursos naturals.
Aquest retorn a la simplificació de la realitat que sempre comporta una teoria de la geoestratègia, ha suposat la identificació d'un aparent "nou enemic" (substitutori de l'anterior enemic comunista): els països musulmans, l'islam i concretament l'ismalisme polític. Aquesta identificació d'un nou enemic suposa en la pràctica una alienació de les consciències polítiques, i fins i tot la dels actors civils crítics de les societats de l'Europa occidental, que al llarg d'aquests anys han desenvolupat la tasca de denúncia i de formulació de sortides polítiques potencialment alternatives a l'establerta pel discurs hegemònic. De fet, aquesta criminalització dels "potencials nous enemics", amaga el fracàs del model de desenvolupament i de relacions internacionals proposat pel bloc hegemònic, i la naturalesa de les veritables intencions de les tradicionals potències colonials, les quals enfronten llurs interessos econòmics, polítics i militars a escala mundial i concretament en l'àmbit de la Mediterrània. Del que es tracta en definitiva és de controlar el deute extern, interferint així en la seva política interna i també controlar els seus recursos humans (mà d'obra), energètics i naturals: els fosfats del Sàhara occidental, el gas d'Algèria, el petroli de Líbia, etc... Aquesta pugna política i militar implica nombroses i contradictòries aliances d'aquestes potències, que no dubten gens en aliar-se amb els potencials i aparents enemics per desplaçar els seus competidors.
El que resulta d'aquesta situació breument introduïda és una Mediterrània que esdevé un marc clau de confrontació mundial entre els interessos de les superpotències i entre aquestes i els interessos dels diferents pobles de la zona, que tracten de viure dignament. En aquest sentit, podríem identificar un seguit d'escenaris que ens permetrien concretar una diagnosi crítica a partir de la qual formular propostes alternatives i iniciatives descolonitzadores.
En primer lloc, estem davant d'un escenari econòmic presidit per profundes desigualtats: concentració del 91% del PNB als 5 estats mediterranis de la Unió Europea, inclòs Portugal, enfront del 9% atribuïble als 10 estats mediterranis del Magrib i Pròxim Orient, concentració que puja al 94% si considerem la totalitat d'Estats de la Unió Europea.
Així mateix, mentre els 5 països mediterranis de la UE participen en més d'un 15% del comerç mundial, entre tots els restants països mediterranis no arriben al 3%.