10 ANYS DE VIDA DEL GDT

(Paraules pronunciades a la inauguració de l'exposició RIUS PER VIURE)



- SALUTACIÓ i abans de res, donar les gràcies per l'assistència.

- El motiu d'aquesta convocatòria és celebrar els 10 anys d'existència del Grup de Defensa del Ter -avui, casualment, fa 10 anys que ens donàvem a conèixer públicament amb la primera activitat: "La Rua automobilística", per la comarca d'Osona, en la qual denunciàvem l'estat malmès dels nostres rius i rieres-, la forma de celebrar-ho és a través de l'edició d'un llibre que parla sobre aquesta nostra història i d'altres aspectes. Un seguit d'actes que tindran lloc durant l'any i amb aquesta exposició "Rius per Viure" que avui inaugurem.



- L'exposició, com podreu veure, està dividida en tres parts, que versen sobre els següents aspectes:
 

-1a. part.- ELS BONS USOS DEL RIU: Conèixer-lo de prop. Saber allò que la humanitat ha fet al llarg de la major part de la història (utilitzar-lo, gaudir-lo, respectar-lo,...). Saber que el riu és una font de vida.
- 2a. part.- LES PROBLEMÀTIQUES: Observar els impactes que l'amenacen. És l'espai de denúncia i avís sobre la situació actual (minicentrals, abocaments contaminants, deteriorament i desaparició de les fonts, altres).
- 3a. part.- HISTÒRIA DELS MOVIMENTS SOCIALS ENTORN DEL RIU: És l'espai dedicat a tots els grups de defensa de la natura. Ara fa 22 anys a Torroella de Montgrí uns milers de persones es manifestaven amb el lema "Salvem el Ter". Nosaltres ens sentim hereus i part implicada. Recordem el Comitè Anti-urani i d'altres que han treballat i continuen treballant.


- La pretensió de l'exposició és que aquells que la vegin surtin amb un sentiment entre la indignació i l'esperança. A poder ser, una esperança activa, participativa.

- Què es pot dir dels 10 anys d'existència del grup? Pensant-hi veus cares, companys, amics, entitats, associacions (aprofitem per agrair-los la seva ajuda i simpatia), persones que ens han ajudat amb els seus coneixements, sensibilitat,... De vegades, parlant amb ells, ens comenten, estan sorpresos, positivament parlant, que el grup no estigui format bàsicament per especialistes: biòlegs, ecòlegs, etc. És cert, el GDT té una extracció social molt àmplia. El formen estudiants, treballadors manuals i treballadors intel·lectuals, mestresses de casa, jubilats, etc. Aquesta és l'amalgama social de la qual es nodreix. Això sí, tots compartim el mateix objectiu, parlant aquests dies amb els companys ho constatàvem: la tasca que fem al grup es pot definir com un PROJECTE D'AMOR, en majúscules -tot i la banalització que se'n fa actualment d'aquest terme; en una època, en la que per desgràcia són altres els valors que imperen-, un projecte de pau, de respecte a la vida, que vol dir amor a les persones, a la natura, a les coses. Això és el que dóna sentit a la nostra tasca. Això és el que ens sosté.

- L'estudi, la tècnica, els coneixements sobre la natura i l'ordenament jurídic -que és clar que necessitem-, no són pel grup un objectiu "per se", en si mateixos, sinó que aquests coneixements estan al servei, supeditats al projecte del qual abans us parlava.

- Nosaltres estimem el GDT perquè és l'instrument per concretar, per portar a terme aquest nostre gran objectiu. El nostre ideari diu -una mica ingènuament-, que l'última fi del grup és dissoldre's, senyal serà que aquest projecte haurà arribat a terme.

- Dir només que, convidem a tothom que vulgui a apuntar-se i participar d'aquesta bonica història, i que la nostra pretensió és comunicar i dir amb il·lusió i senzillesa allò que vivim també amb il·lusió i senzillesa. Per això ara callem. Deixem que parlin els poetes, perquè en la seva veu nosaltres ens hi sentim profundament representats.

Moltes gràcies.
 



 

Walt Whitman


 
Per mi un bri d'herba...

Per mi un bri d'herba val tant com la tasca que fan els estels  cada dia,
i són perfectes talment l'ou del reietó, la formiga i els grans de la sorra,
i la granota dels arbres és una obra mestra que als més alts escauria,
i la móra podria guarnir les sales del cel,
i la més lleu juntura que tinc a la mà farà burla de totes les màquines,
i la vaca, remugant amb testa inclinada, és més bella que cap escultura,
i una rata és miracle que a milions d'infidels torbaria.


Tornar