Document fet arribar al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, en resposta al programa Aigües Vives posat en marxa per a casos d'emergència.


Denúncia davant el Consell Comarcal d'Osona La gestió de les aigües continentals, el control tant pel que fa a cabals, com a qualitat, així com les actuacions en les lleres fluvials o al conjunt de les conques dels nostres rius, depenen d'un entramat d'administracions com a responsables.

En repetides ocasions la nostra Entitat ha denunciat la dispersió, i la dificultosa complexitat de competències. La reestructuració inminent amb la creació de l'Agència Catalana de l'Aigua adscrita a no sabem encara quin departament, fa més que inoportuna qualsevol signatura de conveni amb un mínim de garantíes de seriositat.

Tenim per altra part, seriosos dubtes sobre la rigorositat de la proposta de conveni, donat que trobant-nos a ple mes de juliol, s'està formulant un projecte d'actuació per a aquest mateix estiu. Intuïm per tant certa improvisació, quan les problemàtiques plantejades es repeteixen any rera any, amb més o menys intensitat.

Cal però, i aprofitant l'oferiment per part del Departament de Medi Ambient, assenyalar algunes consideracions que fan referència a la gestió integral de l'aigua al nostre país.

CONSIDERACIONS:

Estem envoltats d'imprecisions, dins les quals, els ecologistes també hi hem caigut.

- L'aigua NO és un bé escàs, sinó un recurs limitat, i per tant, el concepte gestió només pot designar la correcte organització i actuacions que permetin garantir la conservació dels sistemes naturals, sense comprometre el seu futur funcionament.
- Per tant, l'èxit d'una bona gestió, no resideix en fer contenta la demanda al preu que sigui, sinó en la optimització dels recursos disponibles.
- Els sistemes naturals, en concret els fluvials, no només són valors paisatgístics sinó importants actius econòmics que, ben cuidats, treballen a baix cost, sense interrupcions, i amb més eficàcia que la millor de les depuradores més cares.
- La funció primordial del Grup de Defensa del Ter, radica en evidenciar la imperiosa necessitat de perpetuar els sistemes naturals, a fi i efecte de que treballin al màxim de rendiment. En aquest sentit la nostra Entitat, treballa desde els seus inicis per concienciar a la població, i també per exigir de les nostres administracions l'acompliment de les tasques que la població li ha confiat.
- El control de la qualitat dels recursos aquàtics superficials i subterrànis, la política de concessions a corporacions, a particulars, o a entitats metropolitanes; la limitació o permissibilitat en la seva distribució, el foment o el control en l'expansió d'infraestructures desproporcionadament consumidores d'aquest recurs limitat; la gestió en definitiva de les conques hidrogràfiques, ha de ser elaborada globalment, i no s'escau, al nostre entendre, suggerir compromisos, quant la concepció general no coincideix i les causes dels desequilibris segeixen sense corregir.

SUGGERIMENTS:
 

1) L'actual control de la qualitat de les aigües tant superficials, com de les subterrànees, ha de fer-se accessible als usuaris, i publicat periòdicament en documentació oficial accessible a la població i als mitjans.
2) A l'actual sistema de control físico-químic de punts de vigilància, és imprescindible afegir un sistema complementari sistematitzat de control d'índex biològic, que faciliti informació sobre la dinàmica dels sistemes aquàtics. Aquesta Entitat ha tingut contactes amb el Departament d'Ecología de la Universitat de Barcelona, i en concret amb el Dr. Narcís Prat, on des de fa anys s'utilitza una metodología sencilla, però fiable, -que sens dubte Vtès deuen coneixer-, per mitjà de la qual s'obté informació imprescindible sobre l'estat real dels nostres rius.
3) La regeneració dels boscos de ribera, i per tant la seva preservació, ha de ser un manament en les actuacions de control i vigilància de rius. Les extraccions d'àrids a llera i l'aniquilament de vegetació de ribera és encara una pràctica usual als nostres rius.
4) La utilització de l'energia hidràulica, sigui per ús industrial, o per ús comercial (generació d'energía elèctrica), al marge dels compromisos verbals que en bona voluntat s'avinguin a convenir, ha de revisar-se legalment en base a prioritats d'interès col.lectiu i del propi medi ambient, drets tots dos reconeguts en els primers articles de la Constitució. I per tant, posteriorment als cabals necessaris per al manteniment dels ecosistemes aquàtics, després d'adequar les instal.lacions de les minicentrals i alleugerir els seus impactes al sistema fluvial, només llavors, s'han de redefinir i si s'escau renovar, les concessions de cabals. El fet d'haver disfrutat durant anys de concessions sense control, no legitima recompensacions econòmiques, i en tot cas, així confiem en que ho resoldria la justicia, si es donés el cas. Cal que una energía renovable i neta com és la hidràulica, no sigui incompatible amb la continuïtat dels sistemes aquàtics.
5) La Llei d'Aigües d'àmbit estatal, estableix amb claredat les prioritats d'utilització en casos d'escassetat del recurs aigua. Per tant, en situacions crítiques definides tant pels cabals fluvials, com per les reserves subterrànees, l'utilització lúdica de l'aigua, i en concret de infraestructures altament consumidores com son els camps de golf, han de paralitzar el seu consum sense paliatius ni subterfugis.

No és ni sostenible, ni adaptatiu, ni econòmic ( pel conjunt de la societat) el manteniment de camps d'herba. L'aigua consumida, sigui superficial, sigui de pous, o sigui residual, resta importants recursos a l'agricultura.

6) En referència al que Vtès. anomenen Servei de salvament i alliberament de peixos, el present conveni resulta escandalós. Si en algun moment, aquesta Entitat observa que el Departament de Medi Ambient disposa de la sensibilitat suficient, i la voluntat necessàries per apuntar en la direcció de les suggerències més amunt relacionades, no dubtin en contactar amb nosaltres pel que sigui. Mentre tant, amb rius secs, eutrofitzats, i sense vida, i amb el conveciment de que la prioritat essencial de l'administració ha anat fins el moment dirigida a fomentar un desarrollisme primitiu, els proposem des de aquesta Entitat un canvi de rumb, amb el qual sens dubte col.laborarem.


Amb l'ànim de redefinir amb Vtès una nova cultura de l'aigua, els saluda att.
 

GRUP DE DEFENSA DEL TER -Osona

 



Tornar