La Cantada del Mil·leni

El passat dia 28 de desembre de 1999 el GDT va organitzar una Cantata davant de la delegació del DARP de Vic (Osona).

L'acte va consistit en la cantada de dues nadales (Pero mira como... i Ara ve Nadal) adaptades a les circumstàncies.

També cal dir que tots els cantaires portaven la llufa penjada perquè tenim la convicció que ens l'han ben penjada. Pensem que és una broma de molt mal gust deixar-nos sense fonts i sense pous. També pensem que és de molt mal gust deixar-nos sense pagesos i que amb tota aquesta història de l'excés de purins la merda va per tothom i els beneficis només per a una minoria. És a dir es socialitza la porqueria i es privatitzen els guanys.

Finalment s'ha lliurat la Carta als Reis de l'Orient als "responsables" de la delegació del DARP d'Osona.

En l'esmentada carta es demanen bàsicament tres coses:

                -Reducció de caps de bestiar
                -Dignitat per als animals (que visquin en millors condicions)
                -Unes fonts de veritat

A l'acte hi han participat uns 40 cantaires.

Nota:

Aquest acte també s'inscriu dintre dels tipus d'actes que organitza el GDT on es barreja la comèdia amb la tragèdia.

PERO MIRA COMO VIVEN LOS PECES EN EL RÍO

Pero mira como viven los peces en el río
Pero mira como viven con tanto desvarío
Sufren y lloran y vuelven a sufrir
Los peces en el río
Al ver que va a morir.
La Virgen está lavando
Entre cerdos y purines
Y aunque lave con jabón
Le huelen los calcetines.
Pero mira lo que huelen los peces en el río
Pero mira lo que huelen si no hay más que purín
Huelen y huelen, se llegan a marear
Entre tanto purín
No se pueden bañar.
La Virgen no está lavando
Porque va vacío el río
Encuentra sólo un charco
Los peces ya se han ido.
Pero mira como lloran los peces en el río
Pero mira como lloran estando seco el río
Lloran y lloran y vuelven a llorar
Los peces en el río
No lo pueden llenar.

Inici

ARA VE NADAL
Ara ve Nadal
Matarem el gall
I a la tia Pepa
N’hi darem un tall.
Ara ve sant Roc
Matarem el porc
De les fonts d’Osona
No en queda record.
Quan el porc és viu
Caga i pixa molt
Si ho tirem al terra
Hem perdut els pous.
Tants porcs beuen molt
L’aigua es va acabant
Obrirem l’aixeta
I no en rajarà.
Ara ve Nadal
Matarem el gall
Però amb tants problemes
No en gaudirem tant.

Inici

Estimats Reis de l’Orient,

Perdoneu que us molestem, perquè potser ja som una mica massa grans per escriure-us cartes demanant coses, però és que el que us volem demanar ja ho hem demanat a molts llocs i fins ara ningú no ens ha fet gaire cas. I de fet no ho entenem, perquè no demanem pas que ens donin res, sinó més aviat al contrari, que s'emportin alguna cosa. Us ho explicarem:

Com ja deveu saber, aquí a la nostra comarca, Osona, l'aigua de les fonts ja no és bona, i la dels pous tampoc, i és que es veu que hi ha massa porcs aquí i fan molta porqueria per la poca terra que hi ha i els fems ja no són fems i es converteixen en "nitrats", una cosa no gaire bona que empudega totes les fonts i els pous i això és una gran pèrdua per a tots nosaltres. Així que us voldríem demanar que ens tornéssiu l'aigua bona a les fonts, però això deu ser molt difícil i potser encara no n'hi hauria prou. Perquè es veu també que de tants porcs com hi ha, gasten moltíssima aigua i algunes rieres d'aquí ja van molt eixutes tot l'any i a l'estiu costa de trobar-hi aigua.

Així és que hem pensat que el millor fóra que us emportéssiu una bona colla de porcs d'aquí i, ja que la vostra feina és dur regals a la gent, els portéssiu a un altre lloc on potser els fan prou falta. D'aquesta manera s'arreglarien uns quants problemes a la vegada, i fins i tot els porcs estarien més contents, perquè es veu que viuen molt malament; de tan atapeïts que estan agafen moltes malalties i perquè no les agafin els posen moltes injeccions i aleshores la seva carn tampoc és tan bona i la botifarra ja no té aquell bon gust d'abans.

Tot això ja ho hem demanat als nostres governants: al Consell Comarcal, al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), i a d'altres departaments de la Generalitat de Catalunya, però per tota resposta ells segueixen permetent que es posin encara més granges de porcs i tot el que se'ls ha acudit és construir plantes de tractament de purins, que el que fan és cremar gas natural, que és un recurs no renovable, amb uns motors molt grossos que fan electricitat per vendre i aigua calenta per assecar els purins, però cremen molt de gas i fan molt de fum tòxic tot el dia, i a més en farien falta moltes i si es van posant més porcs, cada vegada faran falta més plantes de tractament, i així no acabarem mai amb els problemes.

Diuen que no es poden treure porcs perquè donen feina a molta gent, però nosaltres no ens ho creiem, perquè ja n'hem vist de granges molt grans amb milers de porcs, on hi treballa molt poca gent perquè tot és molt automàtic i no necessiten gairebé ningú, i en canvi els pagesos, que en saben molt de criar porcs, amb tanta competència o bé han hagut de plegar o bé han acabat a les ordres dels industrials del porc. Això vol dir que els beneficis són només per uns pocs i en canvi els problemes són per a tothom i pensem que això no és just.

Resumint, el que us demanem, estimats Reis de l’Orient, és:

A Sa Majestat Baltasar, més que energia o carbó, sol·licitem aquest any, transparència i claredat, per entregar-la al Consell Comarcal i al Govern de la Generalitat com a present de Nadal.
De Sa Majestat Gaspar, el més ros dels reis, n’esperem pels governants, menys paraules i més fets, que lliçons d’economia tot hipotecant les fonts, són molt fàcils de donar però no tant de sostenir.
Reservem pel rei Sa Majestat Melcior, tres cosetes de no res:

Una bona REDUCCIÓ del nombre de caps de porc a Osona per tal de recuperar totes les aigües.

Un seriós compromís que doni DIGNITAT i salut al bestiar, tot guanyant en qualitat.

I per tots plegats, UNES FONTS DE VERITAT, on puguem anar a berenar, a fer l’amor i a cantar.

REDUCCIÓ, DIGNITAT i UNES FONTS DE VERITAT

Atentament GRUP DE DEFENSA DEL TER

Vic, 28 de desembre de 1999

Inici


Anterior