La gestió de l'aigua a Catalunya està cimentada en la desmesura i la por: La desmesura de l'oferta il·limitada i la por a les inundacions o a quedar-nos sense aigua per beure.

Aquest tipus de gestió ha portat a una degradació important dels nostres sistemes aquàtics i a un risc important de col·lapse del sistema d'abastament que es pot observar en tots els aspectes del cicle hidrològic:
 

• Molts dels nostres rius estan secs per les minicentrals. La sobreexplotació d'alguns aqüífers ha esgotat moltes fonts. Els rius s'han transformat en canals.
• És tant cert que hem inaugurat més de 200 depuradores, com ho és que les parts baixes de molts rius no han recuperat la seva població de peixos i d'altres organismes.
• La contaminació salina del Llobregat no s'ha solucionat. Els fangs de depuradora s'estan usant de forma creixent i indiscriminada. Això provoca contaminacions directes dels rius i dels aqüífers.
• S'estant destruint els nostres boscos de ribera.
• No s'ha fet gairebé res per estalviar i reutilitzar l'aigua. Per això no és d'estranyar que davant de la recent situació de sequera ens manquin recursos.
• El preu de l'aigua és un factor de desigualtat social, ja que l'escalat actual no recull la diferència entre els que consumeixen i els que estalvien.

L'única manera de garantir la qualitat dels nostres rius és canviar cap a una nova cultura de l'aigua que abandoni la por i s'orienti cap al control de la demanda i a la prevenció. Això significa:
 

• Establir un règim de cabals adequat per totes les minicentrals, que permeti la pervivència del riu com a ecosistema. I fer-lo complir.
• Un sistema que impedeixi la sobreexplotació dels aqüífers i l'assecament de les fonts.
• Una bona gestió de les depuradores que permeti la recuperació de la vida als rius.
• Solució al problema de la salinitat creixent dels rius.
• Un sistema de gestió de fangs que garanteixi el seu ús correcte com adob.
• Respecte a les riberes existents i restauració de les que han estat degradades.
• Potenciació de l'estalvi, no només en l'àmbit domèstic, sinó especialment en l'àmbit industrial i de serveis.
• Augment de la reutilització de les aigües de les depuradores.
• Un abastament de qualitat, amb implantació de les mesures necessàries perquè l'aigua de l'aixeta sigui de màxima qualitat.
• Un preu just de l'aigua d'abastament, de forma que realment pagui qui més consumeix.

Amb totes aquestes mesures estem convençuts que és factible, amb els recursos actuals, tenir un cicle de l'aigua a Catalunya que faci possible l'existència d'uns ecosistemes aquàtics propers al seu estat natural i que ens proporcioni tots els serveis que la natura ens ha regalat durant tants anys, sense haver de fer ús de més recursos externs.

Els transvasaments, siguin del Roine, de l'Ebre o de la Noguera Pallaresa són innecessaris.

Catalunya, 20 de març de 1999
ASSEMBLEA D'ENTITATS ECOLOGISTES DE CATALUNYA
 

Anterior

Següent