AVUI (18/12/1999)

BARCELONA

El Grup de Defensa del Ter celebra el seu desè aniversari presentant en diferents ciutats l'exposició 'Rius per viure'. Aquesta mostra és un exemple del treball d'aquest singular i actiu grup ecologista català.
 

• J.E. A més de l'exposició 'Rius per viure', el Grup de Defensa del Ter (GDT) ha editat un llibret històric on s'exposen la història d'aquest grup ecologista i s'expliquen les principals agressions a la conca del Ter. ¿El primer problema és en el seu naixement, on proliferen les pistes d'esquí i les urbanitzacions?
• R.G. Catalunya pretén vendre 2,3 milions de forfets aquesta temporada i això és una exageració, un objectiu desmesurat per a Catalunya. Les pistes d'esquí estan destruint les zones de muntanya i, per exemple, els canons de neu artificial deixen els rius sense cabal des del seu origen. Hem d'anar a una política de perdurabilitat, ja no de sostenibilitat. Si assequem els rius des de la capçalera no tenim cap futur.

 
• J.E. Però el govern afirma que la protecció del medi ambient és un dels seus objectius principals...
• R.G. L'administració ja no administra res, es limita a fer possible allò que demana el poder econòmic. Això és evident a les pistes d'esquí i a les urbanitzacions d'alta muntanya. Constantment s'estan improvisant solucions per als projectes turístics i urbanístics, amb un impacte ambiental desmesurat. Ens estem plantejant deixar de banda el departament de Medi Ambient i anar directament a exposar els problemes al departament d'Economia. De vegades tenim la impressió que el departament de Medi Ambient és una tapadora; ens estan prenent el pèl. Qui realment decideix el futur és Economia.

 
• J.E. ¿És una contradicció demanar la protecció del medi ambient i, al mateix temps, exigir que es facin més pistes d'esquí, més carreteres per arribar a les pistes i més urbanitzacions dins el bosc?
• R.G. Més que contradicció crec que és una esquizofrènia. Ens adonem que cal preservar la natura però no volem fer sacrifici. De fet seria un sacrifici relatiu perquè els beneficis socials de protegir el medi ambient són molt més grans que els moments de disbauxa que ens poden oferir les pistes d'esquí.

 
• J.E. El GDT ha descobert 46 minicentrals elèctriques que fan servir l'aigua de la conca del Ter, sovint sense cap control...
• R.G. La sobreexplotació dels cabals per part de les minicentrals és especialment greu al Ripollès. El problema més greu és que fins ara no hi hagut cap control de l'administració sobre les concessions i els cabals que fan servir aquestes centrals. No és estrany que una empresa faci servir el doble de l'aigua que té concedida i ningú no hi està a sobre per impedir-ho. El resultat és que, en molts trams, el riu està completament sec durant moltes èpoques de l'any.

 
• J.E. Hi ha cap solució?
• R.G. El pla hidrològic de les conques internes de Catalunya estableix, per primera vegada, que les noves concessions d'aigua hauran de respectar els cabals ecològics o cabals mínims necessaris per mantenir la vida del riu. El problema és que serà molt difícil revisar les concessions antigues, perquè l'administració considera que això podria provocar indemnitzacions a les empreses afectades.

 
• J.E. ¿Encara es pot beure aigua d'alguna font d'Osona?
• R.G. Aquest és el drama de la comarca; gairebé diria que és una tragèdia. Només el 20 per cent de les aigües subterrànies de la comarca estan netes. Només es conserven les aigües de les zones més altes: al Montseny, Vidrà i una part del Lluçanès. El subsòl i les aigües subterrànies del 80% de la comarca d'Osona estan bruts com una gibrelleta. És a dir, que les parets encara estan una mica netes però el fons està podrit. Aquesta afirmació es basa en dades d'un farmacèutic d'Osona, fet per al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, on s'afirma que els 80% de les aigües subterrànies que abasten les fonts de la plana de Vic estan contaminades. La causa són les explotacions ramaderes mal gestionades. Bona part del problema és que estan en constant creixement. El problema no està en vies de solució sinó que continua creixent. Aquest cas ens demostra que estem en el que podem considerar un cicle absurd de l'aigua. Així, primer contaminem els rius des del seu naixement i després, quan ens adonem que no podem fer servir l'aigua contaminada, ens plantegem transvasaments des de punts molt allunyats.

PERFIL
Rafael Garrido (Alcaldete, Jaén, 1957) pertany al Grup de Defensa del Ter (GDT) des de la seva fundació, ara fa 10 anys. A més, des de l'octubre passat, aquest professor de formació professional ocupa la presidència del grup ecologista nascut a Manlleu. El GDT compta actualment amb seccions al baix Ter (Torroella de Montgrí), al Ripollès i a Osona (amb subseus a la Plana, al Cabrerès i al Lluçanès). En total són gairebé 600 ecologistes dedicats a la protecció d'una de les conques més riques i més amenaçades de Catalunya.

"Puigneró segueix sent reticent a facilitar dades sobre contaminació"
 

• J.E. Com estan ara les rieres de la Tuta i del Sorreigs?
• R.G. No ens molesta que es relacioni el Grup de Defensa del Ter amb el cas Puigneró, però és important recordar que el GDT ha treballat i està treballant en molts altres temes importants. Dit això, cal recordar que la primera sentència de l'Estat espanyol per un delicte ecològic, confirmada pel Tribunal Suprem, va condemnar l'industrial Josep Puigneró a quatre anys i dos mesos de presó per contaminar la Tuta i el Sorreigs, afluents del Ter. El GDT va considerar que la part més atractiva de la sentència era la responsabilitat civil, que, per primera vegada, obligava un empresari a restaurar i tornar al seu estat natural la riera de Sorreigs. A més, la sentència indica que el GDT ha de ser el gestor d'aquesta restauració. Per això hem arribat a un acord amb l'empresa i amb la Universitat de Barcelona per fer un seguiment mensual de l'estat de la riera. A principis d'any farem públic un informe amb les dades de l'estat actual del Sorreigs i de la Tuta.

 
• J.E. ¿L'empresa està complint el compromís?
• R.G. Ens trobem que Puigneró encara és molt reticent a donar-nos les dades dels abocaments que continuen fent. Sí que és cert que l'empresa ha canviat de comportament, ja no actuen d'una manera tan descarada com abans, però sempre que poden s'obliden de facilitar les dades.

 
• J.E. Les fotografies, però, mostren una riera que encara està plena d'escuma...
• R.G. El problema és l'existència d'una fàbrica tèxtil com és Puigneró a Sant Bartomeu del Grau, on no ni ha un riu amb prou cabal per facilitar la dilució dels abocaments. Tot i que el problema d'origen continua existint, la contaminació ha disminuït bastant, si la comparem amb la de fa 10 anys, per exemple. Aquesta és una evolució positiva que s'han d'apuntar els ecologistes, no només el GDT.

LLIBRES
Rius per viure. Edita Grup de Defensa del Ter. Romanyà / Valls, 1999. 79 pàgines.
El llibret publicat pel Grup de Defensa del Ter en commemoració del desè aniversari no es pot trobar en gaires llibreries, però és del tot recomanable per a aquelles persones que han viscut l'evolució de l'ecologia a Catalunya, i també per als qui encara recorden els racons més ben conservats de la conca del Ter. Molts dels temes que es tracten en aquesta publicació seguirant apareixent a les agendes ambientals de Catalunya durant molts anys. Les persones interessades poden sol·licitar exemplars d'aquest llibret al servei d'atenció a grups i usuaris del GDT, telefon 93 850 72 34.

>> Exposició: Rius Vius 2000
Barcelona, fins al 31 de desembre del 1999. Casa Elizalde, carrer València 302. Organitza el Grup de Defensa del Ter en col·laboració amb les Diputacions de Barcelona i Girona. Informació al telefon del GDT: 93 850 72 34.
 
 
 

Anterior		Seguent