Noticies |
 |
Següent |
Paul Samuelson, premi Nobel d'economia, argumenta en un llibre que
el mercat no té cor, ni cervell, amb la qual cosa, malgrat que li
reconeix eficiència, es carrega amb un cop de ploma el concepte
d'autorregulació de l'economia i la recepta clàssica del
"deixar fer". Que les forces del mercat no tenen cor, ens ho recorda tant
la distància creixent entre Nord i Sud, com la concentració
de béns, informació i poder en molt poques mans. Però
el que ens recorda el premi Nobel, i màxim exponent de la teoria
econòmica mundial, és que No té cervell, i per tant
la nau terrestre deriva sense timoner, amb la qual cosa no és aventurat
pensar que se'n poden derivar conseqüències tràgiques.
Centrant-nos en el terreny dels recursos planetaris, un altre economista dels que marquen les grans línies de la nostra civilització, J.M.Naredo, remarca que els beneficis obtinguts per la nostra societat avançada, provenen directament de l'expoliació de l'entorn, amb la qual cosa el famós creixement actual és una pèrdua en termes de comptablilitat mundial. Textualment diu: "...si el procés industrial es desenvolupés internalitzant a escala global tots els costos i pagant els residus, es liquidaria el marge."
Aquest preàmbul pot sonar improcedent, però gairebé cada problema medioambiental que ens plantegem, es belluga dintre els mateixos paràmetres.
El potencial ecològic de la conca del Ter és molt alt però té un sostre. Les administracions, múltiples i variades, dipositàries de la preservació dels ecosistemes fluvials de Catalunya, han despatxat com si d'una repartidora sense fons es tractés, concessions, drets i facultats, omitint saber, i fer saber, el contingut real del sac.
Per tant, el primer gran problema amb què topem és l'aigua en la seva quantitat. Si els consums són tan elevats i regalats com es preveu necessari pel desenvolupament del país, ens trobarem amb rius secs que no podran diluir les canonades de les depuradores industrials o urbanes.
Pel que fa a cabals a la llera, cal remarcar com a problema creixent, la sobreexplotació del curs fluvial a base d'incrementar l'ús d'aigua de riu, en detriment de les aigües subterrànies. Així succeeix fa anys a Osona, on la contaminació ramadera, per excés d'adobat als camps, ha eliminat de tal manera els pous i fonts, que el seu abandonament es converteix en una vergonyosa condició sanitària obligatòria.
Des d'aquesta perspectiva, el transvasament del Ter cap a Osona Sud, cap a l'Esquirol, cap al Lluçanès, cap al Voltreganès, cap a no sabem on més, resulta un gran fracàs en la gestió dels recursos hídrics i posa en el més absolut ridícul conceptes tan repetits com sostenibilitat, racionalitat i planejament.
Per mesurat que pugui semblar, el transvasament que ens ocupa, perpetua l'abandonament de les aigües subterrànies, i justifica -per disminució de cabals- transvassaments posteriors a l'àrea de Barcelona (aigües franceses per exemple).
Resumint i pel que fa a pragmatisme a llarg termini, rebríem dels déus un vergonyós No progressa adequadament.
Manlleu, 17 de juny de 1998
|
Noticies |
|
Següent |