El projecte del Camí Vora Ter pretén recuperar antics senders i camins actualment en desús per tal de crear una ruta que enllaci tota la conca del riu, donant-nos la oportunitat de gaudir de la bellesa dels incomptables partatges del Ter desde el seu inici fins a la seva desembocadura.
Al mateix temps, es pretén amb aquest projecte que la gent de la conca del Ter, que actualment viu d’esquena al seu riu, giri el cap vers a ell i s’adoni dels molts atractius que aquest posa al seu abast.
 

ELS OBJECTIUS

Objectius globals: d’Ull de Ter a la Gola

El projecte global pretén enllaçar el naixement del riu, situal al paratge anomenat Ull de Ter (Setcases – Ripollès) fins a la seva desembocadura, situada a La Gola (Torroella de Montgrí).
 

Objectius actuals: de Roda de Ter a Torelló

Degut a la dificultat que representa la gran embergadura del projecte, aquest s’ha de realitzar per trams. D’aquests, els més viables a curt termini serien els compresos entre les poblacions de Roda de Ter i Torelló, tant per proximitat a la seu del GDT (i per tant disponibilitat de voluntaris per treballar-hi) com per coneixement de la zona a treballar.
 

Descripció de l’equip de treball

A determinar. Actualment realitzat pels voluntaris i objectors del GDT, i recolzat per la col·laboració puntual de diverses entitats, com és el cas dels Escoltes.
 

Descripció detallada del recorregut

Tram de Roda de Ter a Manlleu

L’inici del Camí Vora Ter és al poble de Roda de Ter, en el pont nou sobre el riu i al marge esquerra d’aquest. Segueix pel carrer de St.Antoni M.Claret i al final d’aquest, una pista de terra direcció a l’esquerra, baixa al carrer de l’obra.
Segueix el carrer fins a un petit pont al final de les naus industrials i deixa la pista principal desviant-se  a l’esquerra i endinsant-se a la pollancreda.
La pista es transforma en camí al final de la pollancreda, seguint pel costat dels horts on es troba el primer pou. Poc després el camí puja a un petit mur i continua fins recòrrer els deu pous que formen l’anomenat “Camí dels pous”.
Entre aquests pous s’hi troba un tram de uns 80 metres, en que el camí passa per sobre del mur i des d’on s’observa l’antiga i la nova presa de Malars. A destacar el canyissar i la vegetació de ribera d’aquest tram.
El “Camí dels pous” s’acava en arribar a l’antiga resclosa, on el Camí Vora Ter continua, deixant la petita casa a l’esquerra i després d’un centenar de metres de vegetació espesa arriba a una pista que segueix en direcció esquerra.
Aquesta pista, després d’uns 200 metres, i deixant a la dreta una caseta de la comanyia elèctrica, arriba a un tram d’obres de la planta potabilitzadora.
Travessa aquestes obres de llarg (uns 350 metres) fins que la pista continua per dintre la pollancreda i es transforma en camí deixant a aquesta i entrant en una zona de més vegetació.
El camí continua fins a un tancat i deixant-lo a la dreta continua paral·lel a aquest fins que es desvia a l’esquerra. Travessa una pista que baixa fins a la vora del riu i continua essent camí uns 150 metres, per després eixamplar-se en una pista; lloc habitual de pescadors.
Seguint per la vora del riu, torna a convertir-se la pista en camí, fins arribar al lloc anomenat “La Platja”, just davant de la desembocadura del canal de Can Rifà.
S’endinsa al bosc, sense deixar el marge del riu, i al cap de 500 metres es troba amb la sortida d’aigües de la depuradora.
Travessa la pista que vé de la depuradora i metres després es troba amb la pista que creua el riu. Remunta aquesta en el sentit contrari en que creua el riu, fins al capdamunt de la pujada, on hi ha una tanca per a vehicles.
Just a la tanca, el camí deixa la pista i continua a l’esquerra pel costat del camp, i a uns metres d’alçada del riu.
Al final del camp, uns 100 metres després, s’hi troba el desviament que baixa a la font dels enamorats, un autèntic balcó sobre el riu.
El camí continua avall i entrant dins el bosc d’espesa vegetació. També de baixada, i després d’un revolt a l’esquerra, trobem les restes d’una antiga edificació mig coberta per la vegetació, testimoni d’una antiga foneria de teules i maons.
Sortint del bosc, el camí remunta el desnivell perdut. A mitja pujada, una terrassa de margues ofereix una esplèndida vista del meandre del riu.
Continuant amunt, uns esgraons ajuden a remuntar els últims metres fins arribar a la zona urbanitzada.
Aquí camí continua a l’esquerra fins al final del carrer, que porta a carretera que vorejant la fàbrica de Can Llanas per la dreta torna ens torna a portar a la vora del riu, ara ja al passeig del Ter de Manlleu.

Manlleu

El Camí Vora Ter travessa Manlleu pel conegut  Passeig del Ter. S’inicia a les portes de la fàbrica de Can Llanas, i segueix riu amunt entre el riu i el canal industrial.
Passa pel costat del monument al pescador  i deixa a l’esquerra l’embarcador de piragües de Manlleu. Travessa per sota el pont de Can Moles.
Continua aigües deixant la pista poliesportiva de La Salle a la dreta i a l’esquerra el monument del Germà Vitori.
Més amunt trobem el pavelló poliesportiu, la pista d’atletisme i al final d’aquesta un pont a la dreta que travessa el canal industrial i continua cap a l’esquerra, passant per sota el pont del ferrocarril (de Gustave Eiffel) per sortir ja del nucli urbà de Manlleu.

Tram de Manlleu al Pont de la Gleva.

El Camí Vora Ter deixa Manlleu per sota el pont del ferrocarril, i continuant per la pista de terra arriva a una bifurcació.
Continua per la pista de l’esquerra, que després d’una llarga recta arriba al Mas Dolcet i a la fàbrica del mateix nom.
Deixa la fàbrica a l’esquerra i just abans d’arribar a la carretera de Manlleu a Sant Hipòlit baixa altre cop a l’esquerra, ja havent passat la fàbrica fins a trobar el canal, d’on continua a la dreta.
A partir d’aquí, una llarga recta primer sent pista i després camí, deixa a la dreta la nova factoria de La Piara, i arriba a la Colònia Rusiñol.
Un altre cop per pista, passa pel costat d’unes granges, encara dintre del recinte de la Colònia Rusiñol, i continua recte pel costat dels horts, ara entre el canal i el riu.
Segueix al marge esquerra del canal fins a la Casanova de Can Remisa on travessa el canal pel pont de davant de la casa.
En aquest punt s’hi troven les obres de l’eix viari Vic-Olot, que el camí travessa, tot seguint pel costat del camp i baixant fins a la resclosa i a la caseta d’on comença el canal.
El camí s’endinsa a una gran pollancreda i enllaça amb la pista que ve de la carretera. Segueix pel costat del riu, deixant enrera una tuberia que travessa, penjada, el riu, i continua la pista fins que aquesta abandona la vora del riu.
Després continua per camí, troba la desembocadura del canal de Ca l’Escolà,  i continua pel costat d’aquest, ara per una pollancreda molt més jove fins al Pont de la Gleba, deixant a la dreta l’edifici del Cap del Pont.

Tram del Pont de la Gleva a Torelló

Després de travessar per dessota del pont de la carretera de Manlleu a Sant Hipòlit, el camí continua i travessa el canal pel pont de la fàbrica de Ca l’Escolà. Segueix per la pollancreda entre el riu i el canal fins arribar a la resclosa.
En aquesta resclosa hi hauria l’obra d’infraestructura més important, i que és el pont que permetria travessar el canal uns metres abans d’arribar a la resclosa.
Deixa la resclosa enrera i continua just arran del riu seguint els diferents punts de pescadors. A dreta queda l’enorme gravera de Castellot.
Al final de la gravera, el camí segueix a prop del llit del riu fins que s’enfila al costat d’un camp i el voreja pel seu marge esquerre, just per sota del serrat de la Moreta.
El camí deixa el camp i remunta el Puig Guardial. Per entre les margues supera el fort desnivell i just abans d’arribar adalt del cim, el flanqueja per una ampla terrassa fins a trobar el bosc que és on comença descendir.
A mitja baixada, una tanca de filat espinós barra el pas, però el camí continua altre cop fins arran de riu.
Travessa una altra tanca per arribar a una mica de pista entre el bestiar de la casa d’Espadamala i segueix pels prats arran de riu fins a trobar la presa de Can Riba on supera la tanca per deixar el bestiar enrera.
A partir d’aquí el camí segueix entre els plans d’Espadamala, de gran bellesa, i resseguint tot el meandre, just a l’altra banda, la fàbrica de Gallifa amb la sortida d’aigües del canal.
Sense arribar al final dels plans una pista puja cap a la dreta per entre l’alzinar fins començament d’un camp a l’esquerra.
El camí deixa la pista per seguir el marge esquerre del camp després de travessar una altra tanca. Al final d’aquest una pista baixa fins a la font del Masnou.
Desde la font, al costat del riu, el camí continua cap a les runes de la casa del Masnou passant just per l’esquerra d’aquestes.
vorejant un camp per l’esquerra el camí entra en una petita fondalada emboscada per sortir, després de travessar una tanca per bestiar, quintar de la casa de la Riera.
Segueix pel costat de la tanca, deixant la casa de de la Riera a la dreta, fins a trobar la riera de la Clota que, després de travessar la tanca la creua per entre l’espesa vegetació.
Continua camí avall fins a enllaçar amb la pista que vé del riu i porta fins a la Casanova de la Riera.
El camí passa pel davant mateix de la casa i gira a l’esquerra, vorejant-la, per agafar la pista que puja fins al serrat del darrera de la casa.
Passa la tanca i deixa la pista per seguir l’esmentada tanca que va flanquejant el serrat fins al final, on una porta enllaça amb la pista que baixa fins al camp.
En arribar al camp el camí el voreja per l’esquerra per anar a la pollancreda que hi ha entre el camp i el riu.
Continua  per la pollancreda fins a la resclosa del canal de Gallifa i a partir d’aquí continua per la vora del camp fins arribar just a sota la casa de les Gambires.
Després de travessar el filat, segueix els plans de les Gambires, davant per davant de l’illa del Peretó. Paratge de gran bellesa.
Al final dels plans un camp dóna l’opció de vorejar-lo pels dos costats fins a la casa de Can Batista. Pel costat esquerre, resegueix part del camp fins a la pollancreda, que continua, després de travessar la tanca, fins a sota mateix de la casa. Just a l’altra riba del riu hi ha la Farga Lacambra i les restes de l’antic pont.
El camí remunta uns metres, però sense arribar a la casa, que la deixa a la dreta, segueix pujant fins al capdamunt del turó on hi ha un camp, i continua per l’esquerra d’aquest després de travessar una altra tanca.
El camp segueix fins a la torre de Can Pericas, però el camí, just abans d’arribar-hi, deixa el camp per baixar cap a l’esquerra a trobar la pista, a l’altra banda de la tanca, i que baixa fins al camp de la vora del riu.
Aquí el camí segueix per la dreta del camp fins al final d’aquest i baixa fins a la pollancreda del costat del riu.
Segueix pel costat del riu fins a La Coromina,  on una pista permet vorejar la fàbrica pel costat que es prefereixi. Primer però cal passar la tanca.
Seguint les pistes, ambdues enllacen amb la que, venint de Torelló travessa el riu Ter pel pont de La Coromina.
Just travessant el pont, el camí es desvia a la dreta, deixant la pista que enllaça la carretera de Vinyoles a Torelló.
Segueix per la petita pista, ara a l’altre marge del riu fins al final que passa a ser camí, freqüentat pels pescadors. Travessa dos petits rierols i continua per l’extensa pollancreda fins a la resclosa de La Coromina.
Enllaça amb un camí que ve de la carretera de Torelló, i el segueix fins que aquest deixa la vora del riu. El Camí Vora Ter continua pel costa del riu per una zona talada de pollancredes i de terres remogudes per obres. Arriba a la resclosa de Can Tarrers i continua essent camí fins a trobar la pista just arran de riu. A l’altra banda del riu es troba la zona esportiva de Torelló.
Continua la pista, seguint el marge del riu i trova la sortida d’aigües de la depuradora i a l’altre riba del riu la desembocadura del riu Ges.
La pista porta fins al pont de Conanglell i el passa per sota per després pujar-hi per l’altre costat; travessant-lo s’arriba a l’entrada de Torelló.