INTRODUCCIÓ:

En compliment de l’execució de sentència resolta per l’Audiència de Barcelona al juny de 1995 i ratificada pel Tribunal Suprem al febrer de 1997, el Grup de Defensa del Ter va presentar al jutge la documentació relativa a la restauració de la Riera de Sorreigs.

BREU HISTÒRIA:

Tal com coneixereu abans d’intervenir el GDT en aquest afer, es varen succeir un seguit de denúncies via administrativa tant per part d’alguns ajuntaments (de Sta. Cecília de Voltregà.), com d’empreses privades         ( Aigües Vic), com per part d’entitats ( com és el cas de premsa local i el propi GDT).
Aquesta llarga llista de denúncies que van des de 1975 fins al 1990, queden sense efecte i els terminis d’adequació d’instal.lacions i normatives es van succeint, mentre la distància entre normativa i realitat de Hilados i Tejidos Puigneró, S.A. va creixent.

VIA JUDICIAL:

La via administrativa per tant no funciona, i el GDT elabora un informe tècnic de l’impacte  medioambiental, instant a la Fiscalia de Medi Ambient de Catalunya per tal que investigui les irregularitats de l’empresa.
La via penal, per tant, s’utilitza un cop esgotada l’eficàcia de la via administrativa, que sens dubte és la que correspon si tot funciona correctament.

SENTÈNCIA:

La sentència comprèn tres parts diferenciades:
* Multa de 7.500.000 de ptes.
* Presó de 4 anys i 2 mesos per la responsabilitat criminal.
* Responsabilitat Civil, en resposta directa a la sol.licitud expressa que el GDT formula en la petició de condemna. Cal dir que l’Acusació Particular (GDT), recolza la seva demanda en la sol.licitud de Responsabilitat Civil, tot i que no existeix jurisprudència en el nostre país. Pel GDT la Responsabilitat Civil ha estat sempre la part més positiva, novedosa i seductora de la Sentència.
El màxim interès per tant, s’ha centrat des dels inicis de la querella en la recuperació de la riera, que al capdavall és la que farà la valoració definitiva de la Sentència.
Entenem que la recuperació de la riera de Sorreigs és una condició indispensable tant per desencallar processos judicials pendents, com per qualsevol direcció econòmica que prenguin els gestors de l’empresa.

PAPER DEL GDT EN L’AFER:

Tot i que el seguiment i la recuperació de qualsevol part del territori, correspon a l’Administració Catalana, la justícia ha preferit, - i així s’interpreta en la sentència -, confiar-ho a una Organització en aquest cas el GDT. La causa rau sens dubte en interpretar que si l’Administració responsable No ha estat capaç de vetllar per la salut d’aquest territori, cal dipositar la confiança en una entitat que hagi donat garanties d’interès per la zona.
L’objectiu primordial del GDT passa per determinar els criteris per on situar la recuperació, i facilitar a la justícia els resultats d’un seguiment fiable i rigorós.

SITUACIÓ MEDIOAMBIENTAL DE L’EMPRESA:

En la documentació entregada davant l’Audiència de Barcelona, s’hi va incorporar tot un seguit de documentació gràfica, i cartogràfica que expressava l’estat de la riera de Sorreigs en dates recents, tant en la part més alta, com després dels impactes provocats per la indústria.

CRITERIS PER A LA RECUPERACIÓ:

L’informe tècnic elaborat per en Narcís Prat, en Roger Lloret i en Jesús Soler    es refereix tant a la qualitat de les aigües residuals abocades per Puigneró, com a la problemàtica que genera
 tota la captació de les aigües del Sorreigs per part de l’empresa.
Alhora, l’informe considera imprescindible per exercir l’encàrrec que la justícia ha fet al GDT,  un seguiment complert d’analítiques de la riera durant el període d’un any.
En aquest sentit, el GDT no ingressarà ni un cèntim per cap concepte, sinó que delegarà els treballs professionals d’analítiques a la Universitat de Barcelona, i a un laboratori homologat.
 
 

CONCLUSIONS:

- Interpretem doncs que és hora de canvis profunds. No ens mostrem partidaris de qui contamina paga. Es tracta de lliurar-se d’una concepció caduca que creu que per evitar la contaminació únicament s’han d’incorporar filtres i depuradores a un procés de producció brut. Aquest criteri no només menysprea la salut dels treballadors i tècnics que estan en contacte amb les substàncies tòxiques, sinó que a més creu que el problema és al final de la canonada. Aquest canvi, que és urgent, avui és possible ja que tenim les tècniques i els coneixements  per portar-lo a terme.
- Una empresa que no respecta el seu entorn és incompatible amb el medi ambient, es troba mal dissenyada, no té perspectives de futur i atempta contra la salut de les persones.