HONORABLE SENYORA MARINA GELI I FÀBREGA.
CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL

TRAVESSERA DE LES CORTS, 131-159 (PAVELLÓ AVE MARIA)
   
   

Hble. Sra. Marina Geli,

Per a la reunió que com a sindicat hem demanat tenir amb vosté pensem que és d´interés fer-vos arribar unes notes que clarifiquen la nostra visió dels temes que volem plantejar i tractar.

CATAC-CTS és un sindicat de classe, autònom i assembleari que forma part de la Intersindical Alternativa de Catalunya i que té representació en les meses de negociació del personal de la sanitat. També som part activa en plataformes en defensa de la sanitat pública des d'una perspectiva no corporativa sinó compromesa amb els nostres objectius socials i ho fem des del nivell local fins a l'europeu perquè creiem que cal afrontar l’ofensiva neoliberal que pretén comercialitzar els serveis públics i, en concret, els sanitaris, disminuint l’anomenat estat de benestar.
Tots tres partits que conformen l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya coneixien les nostres ganes d’un canvi de govern en el sentit que s’ha produït. Ganes de canvi, sí, però amb diferents nivells pel que fa a esperances a curt termini.
El motiu d’aquest escrit és presentar els eixos bàsics de les nostres aspiracions per tal de veure si en el decurs dels propers mesos podem anar concretant amb la nova administració avenços en la seva consecució.

Els presentarem en 3 blocs:


1.- Sobre la situació de la sanitat a Catalunya

Per descomptat, hem rebut amb satisfacció l’anunci de les intencions de la nova consellera de fer mans i mànigues per augmentar el pressupost destinat a sanitat, de fer més rellevant el paper de l'atenció primària i posar mà en la resolució del col·lapse de les urgències hospitalàries, de transparència i reducció de les llistes d’espera, d'establiment de mesures de gestió farmacèutica i d'ampliació de la cobertura de la salut bucodental. A part que volem incidir en la forma d'aplicació d'aquestes mesures aportant la nostra experiència al respecte, ens preocupa que, en el tema que sempre ha estat més polèmic en les nostres relacions, el del procés de privatització de la sanitat, només s’apunti un tímid control del lucre dels EAP gestionats per Societats Limitades i es pretengui que tota la resta de formes de gestió són igualment públiques. Per a nosaltres són evidents tant la graduació d’aquesta característica entre les diferents gestores com les diferències existents entre els múltiples tipus de consorcis, fundacions, mútues, empreses públiques, per no parlar de les empreses instrumentals que contínuament neixen i creixen, amb diferents graus de cessió o connivència amb la sanitat privada, emparades per la xarxa d’amiguisme que el pujolisme ha sabut crear i amb una falta de respecte total a les condicions d'incompatibilitat que regulen l'exercici de la sanitat pública. Creiem que és fonamental delimitar clarament el sector públic del privat i plantejar-se seriosament en alguns casos la supressió de la concertació i en altres els canvis de titularitat necessaris per garantir la presència de les administracions públiques.
En aquest capítol voldríem afegir, pel que fa a l'ampliació de la cobertura, que poguéssim parlar tant de salut mental com d'atenció sociosanitària com de teràpies alternatives i, en definitiva, d'un model integral que abasti tots els dispositius sanitaris, sociosanitaris, de salut mental, rehabilitació, proves complementàries, ... amb els criteris de control públic anteriorment exposats i sense defugir comparacions amb els exemples basc i navarrès. Pel que fa als plans de l'ICS, hem de dir que sempre se'ns ha amagat el seu suposat pla estratègic. També trobem molt necessari un pla específic de polítiques dirigides a la reducció de les desigualtats en la salut a Catalunya.

2.- Sobre les condicions de treball en l’àmbit sanitari

No cal dir que hem rebut amb il·lusió l’anunci de creació d’un únic marc de relacions laborals per a tota la sanitat. Fa molt de temps que reivindiquem "Una sanitat, un conveni". Ens preocupa, però, que la Consellera justifiqui l'aplicació fins al 2006 dels actuals acords i convenis, ja que, per les seves deficiències, algunes de les quals la consellera ha reconegut públicament, considerem que s'han de revisar de manera immediata. Igualment reclamem un canvi de rumb en l'aplicació d'aquests acords que està accentuant el seu caràcter discriminatori. Advertim també que només amb la separació en el finançament del que són partides personal de la resta de partides es podrà evitar la tendència a la desviació de les mateixes i es podran garantir unes mateixes condicions professionals, laborals i retributives.
Felicitem l'augment de plantilles anunciat per a l'atenció primària, però hem d'insistir en
- Les sobrecàrregues de feina a determinades unitats hospitalàries, fruit d'augments d'activitat portats a terme sense els corresponents augments de plantilles que, unides a la falta de perspectives, són font de desmotivació. Considerem que cal aprofitar l'ampliació de plantilles de primària per donar sortida a aquest problema.
- La precarietat contractual, resultat tant del menyspreu a la classe treballadora com del fet que les plantilles no contemplin el personal que, de manera constant, es necessita per suplir les absències de tota mena de la plantilla "oficial".
- L'incompliment, amb la complicitat d'altres sindicats, de l'Acord de la Mesa General de Negociació de la Funció Pública de 2000 en allò que fa referència a la fixació de plantilles de l'ICS.
- La necessitat d'unes ratios de personal clars per a tots els centres que presten assistència pública com a criteris generals que garanteixin tant l'equitat en l'assistència com en la distribució de les càrregues de treball.
Cal abordar, amb una convocatòria extraordinària, la situació del personal que porta tants i tants anys treballant en precari pel sistema. Cal que parlem també de la jornada de 35 hores, de l'incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i de l'aplicació efectiva de la llei de conciliació de la vida familiar i laboral, incloent-hi el tema de les llars d'infants.
Malgrat que transcendeix l'àmbit estricte de la sanitat, en el tema de la promoció del personal, cal abordar la possibilitat d'intercanvis de personal entre els diferents àmbits de la Funció Pública.


3.- Sobre la democràcia i la participació sindical

Considerem d'importància cabdal l'aprofundiment de la democràcia en l'àmbit laboral i volem cridar l'atenció sobre alguns malentesos. Acceptant la necessitat d'organitzacions representatives fortes, creiem que aquestes no s'han de construir artificialment i des del govern a base de subvencions, alliberaments i, en definitiva, increment dels aparells burocràtics sindicals que només provoquen l'allunyament entre representants i representats/des. Així, la participació sindical i ciutadana prevista per la LOSC s'ha demostrat totalment ineficient i apareix als ulls del món laboral com un mecanisme de finançament dels sindicats i altres organitzacions suposadament representatives, fet que es confirma com escandalós quan veiem representants sindicals en altes instàncies de l'SCS nomenats com a representants de l'Administració.
Igualment desfigura la representació democràtica, ni que aquest es pretén avalat per la legislació estatal, el mecanisme de derivació per accedir a la composició de les meses negociadores. Considerem que aquest mecanisme s'hauria de reservar exclusivament per aquells casos en què no existeix representació, però no precisament en un àmbit en què la representació sindical és tan plural.
Creiem també que s'hauria d'acabar d'una vegada per totes amb el mecanisme d’exclusió dels sindicats no signants d'un acord o conveni de les comissions de seguiment del mateix. Els acords s'apliquen a tot el personal i tot el personal s'ha de sentir representat en tot el procediment de la seva aplicació. L'ús d'aquest mecanisme ha estat fomentat pel pujolisme per imposar les seves polítiques i ha portat a perversions evidents com és el cas de l'aplicació de les lliurances de 2 caps de setmana de cada 3 als hospitals de l'ICS. L'acord al respecte el vam signar l'any 2000 tots els sindicats. Atès que l'acord s'incompleix, es torna a posar com un punt de l'Acord de la Mesa Sectorial de l'ICS d'octubre de 2002, que només signen dos sindicats amb l'únic objectiu de coaccionar o excloure la resta de sindicats i amb el trist resultat de la total desfiguració del dret teòricament aconseguit.
I, per descomptat, també s'hauria d'acabar amb la pràctica antidemocràtica de tancar acords laborals just en el moment previ a les eleccions sindicals.
Tornant als òrgans de participació i control de la sanitat, considerem necessari el seu desenvolupament fins al nivell dels consells de salut dels centres, en aquest cas amb participació directa de treballadors/es dels mateixos, i, en tot cas, amb exigència d'una total transparència dels representants amb qui realment representen en l'òrgan corresponent i no exclusivament amb la pròpia organització. Més enllà encara, considerem necessari arbitrar la participació d'usuaris i de treballadors en els respectius consells de govern, administració i/o gestió.
Finalment, no podem deixar de reiterar el nostre rebuig a la pròpia existència dels col·legis professionals, institucions que considerem totalment anacròniques i font de tantes formes de corrupció.


Atentament,

Jesús Frias
Representant de CATC-CTS-IAC a la Mesa Sectorial de Sanitat


Marcel·la Güell
Representant de CATC-CTS-IAC a la Mesa Sectorial de Sanitat


Serafí Andreu
Representant de CATC-CTS-IAC a la Mesa General de la Funció Pública

LLeida, 22 de gener de 2004