Als darrers anys la situació laboral i social a Catalunya s’ha deteriorat considerablement. L’increment de l’exclusió social, de la rotació i la precarietat laboral, la flexibilització salarial, l’augment de la sinistralitat en el treball i la política de privatitzacions de serveis públics bàsics per a la ciutadania, han constituït bàsicament el quadre de regressió dels drets laborals i socials i la punta de llança d’una política econòmica basada en el transvasament de les rendes del treball al capital. En aquest marc la constitució del nou Govern a Catalunya ha creat certes expectatives entre amplis sectors del món laboral i hauria de servir per obrir noves possibilitats de millora substancial de les condicions de vida i treball dels treballadors i les treballadores catalans. No hi ha dubte, que aquest és el seu major repte. Un repte al qual s’ha d’enfrontar reforçant les llibertats democràtiques, socials i laborals i garantint els drets sindicals, amb el reconeixement de la pluralitat sindical que hi ha avui dia a Catalunya. Des de la IAC entenem que aquest ha de ser un principi bàsic per avançar en la construcció d’un marc de relacions laborals nacional de Catalunya. Una tasca prou difícil si tenim en compte que la desregularització del mercat de treball s’ha produït en el marc d’una legislació de competència estatal reforçada per compromisos, tan explícits com tàcits, amb les organitzacions sindicals majoritàries. No obstant, i malgrat aquesta manca de competències en matèria de legislació laboral, des de la IAC reclamem al nou govern que aposti per reforçar la negociació col·lectiva a Catalunya. Impulsar nous marcs de negociació, i omplir de contingut els existents ha de constituir una via per, al marge d’una legislació restrictiva estatal, plasmar polítiques d’ocupació estable que trenquin amb el model d’ocupació laboral en precari actual. Cal aplicar amb totes les seves conseqüències la Llei de prevenció de riscos laborals i millorar en general les condicions de treball, apostant per una recuperació dels salaris en funció de l’IPC català, per la jornada laboral de 35 hores i per implantar mesures que possibilitin conciliar la vida familiar i laboral. Apostar per aquesta política social, significa que s’ha de començar per donar exemple al conjunt de la societat des de les administracions públiques, que han d'aplicar aquestes mesures a la seva pròpia casa. Mesures que s’han de completar amb polítiques socials que combatin l'exclusió social, com l'establiment d’un salari social digne, l'augment de les pensions més baixes i el disseny de plans d’inserció i integració social i laboral són mesures absolutament necessàries per evitar la fragmentació del teixit social català. En aquesta mateixa línia, des de la IAC demanem al nou govern que aturi l’externalització i el pas a la gestió privada de serveis públics, que paralitzi aquest model de privatització i apliqui mesures per millorar la qualitat dels serveis públics, subjectes a dret públic, com a garantir d’una societat democràtica que aposta per defensar i aprofundir en l’estabilitat social i en les llibertats cíviques. Barcelona
14 de gener del 2004 |