Segons han publicat diversos mitjans de comunicació a primers d’agost, recollint unes declaracions del conseller Homs, l’Administració i els sindicats CCOO i UGT han assolit un acord per formar "un grup promotor" per gestionar un fons de pensions privat per als empleats i empleades de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Les declaracions del conseller posen de manifest, a més, altres qüestions d’interès:

• La quantitat del fons no està encara estipulada.
• La participació dels treballadors i les treballadores serà obligatòria.
• Els fons es constituirà amb aportacions econòmiques dels treballadors i les treballadores i de l’Administració.
• El grup "promotor" que gestioni el pla serà tancat, amb representació de l’administració i de CCOO i UGT.
• S’intentarà el consens de tots els sindicats a la Mesa General de la Funció Pública.

Davant aquest fet la Intersindical Alternativa de Catalunya, IAC, confederació sindical conformada per organitzacions representatives en tots els sectors de l’administració, CATAC, USTEC·STEs i CATAC-CTS, i que constitueix avui la segona força sindical en representació de la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya,

1.- Que malgrat es tracta de presentar aquests plans de pensió privats com un instrument de compensació de les pensions públiques, la realitat ens va dictant que la imposició col·lectiva d’aquests plans, per acord o conveni, constitueix una nova escletxa que, a mesura que es generalitza, també abona les condicions per retallar el sistema públic de pensions. És la dinàmica imposada pel govern central i les dues grans centrals sindicals als últims anys en el món laboral, amb la imposició dels plans privats de pensions que empitjoren les condicions per accedir a les pensions públiques.

En aquest sentit, a ningú se li escapa que l’objectiu últim que persegueixen les administracions (que demostren de nou convertir-se en vetlladores dels interessos del capital financer), amb la complicitat dels esmentats sindicats, és la privatització futura de les pensions, perquè si realment volguessin millorar les nostres futures pensions apostarien, sens dubte, per cercar fórmules per apuntalar i fiançar el sistema públic, que és l’únic que pot garantir una pensió digna a tothom. Cal recordar, també, que no és la primera vegada que s'intenta imposar aquests sistemes de pensions per al col·lectiu.

2.- Ressalta, que la base principal de l’acord sigui la constitució del grup promotor, que serà l’encarregat de gestionar els fons, i, per tant, d'adjudicar-se els beneficis econòmics que es derivin reglamentàriament de la gestió del fons col·lectiu. Així doncs l’acord es realitza fora i d’esquenes al marc de negociació de les nostres condicions de treball legalment establert, que és la Mesa General de la Funció pública i per això també la pressa de tancar el grup promotor i excloure a la resta de sindicats representatius. Aquestes qüestions expliquen l’interès d’alguns per la privatització.

3.- La IAC vol denunciar aquest interès desmesurat d’alguns sindicats d’introduir i/o assumir acords amb salari diferit a través de plans de pensions privats, que només es pot entendre s’hi ha en joc interès per obtenir beneficis econòmics per a les seves organitzacions, amb la intermediació de la gestió dels esmentats plans.

4.- Un acord com aquest, que es realitza amb les eleccions autonòmiques com a teló de fons, i que per tant els seus actors l’han de presentar com un benefici per als treballadors i les treballadores, evidentment no pot situar la quantitat econòmica global del fons, o si més no, ara no la poden fer pública, ja que desmuntaria el principal objectiu de la presentació en aquest moment. No obstant, altres acords signats per aquests sindicats i el Ministeri de les Administracions Públiques o altres comunitats demostren, que si la quantitat global pot cridar l’atenció, repartida pel nombre de treballadors i treballadores es queda en ben poca cosa

5.- A més, curiosament no s'ha preguntat als treballadors i les treballadores si el volen, però bé se’ls imposa, si més no, contra la seva voluntat, condemnant-los a l’obligatorietat de continuar posteriorment invertint individualment per sostenir el pla.

6.- L’Administració de la Generalitat ha signat aquest acord, no només al marge de la mesa de negociació, i d’esquenes als treballadors i treballadores, sinó que el signa amb uns sindicats que conjuntament no suposen el 50% de la representació dels treballadors i treballadores. La qual cosa converteix la burla en escarni, ja que l’anunci del conseller d’intentar el consens dins de la Mesa General no condiciona la seva aplicació a aconseguir-ho.

7.- Comentari a part mereix el fet que el Conseller hagi escollit una data en ple periode de vacances per fer públic aquest acord, maniobra força habitual que qüestiona si la intenció és fer pública la notícia o bé amagar-la.

8.- La IAC esmerçarà tots els esforços al seu abast per defensar el sistema públic de pensions i anuncia la seva oposició a un acord que, a més de determinar i condicionar futures negociacions retributives, avança per la via de sotmetre les futures pensions a les fluctuacions del mercat.

Agost 2003