" Les línies d’actuació de les polítiques de recursos humans a l’ICS s’orienten a la millora del clima laboral i al desenvolupament d’un sistema retributiu més just i incentivador que permeti el creixement de la vàlua personal" … " Un model basat en l’equitat interna, que relacioni el lloc de treball, l’aportació del professional, els resultats individuals i d’equip i que vinculi les retribucions amb les activitats que afegeixen més valor".

L’aplicació de l’NMR suposa legitimar un tractament discriminatori i desproporcionat en detriment de la majoria dels col·lectius de personal, per afavorir, encara que amb greus discriminacions internes, el col·lectiu estratègic del sistema (el col·lectiu mèdic). L’ICS es permet el luxe de manifestar públicament que considera que l’únic treball a tenir en compte és el d’una part del personal facultatiu i que cada estament cobra segons el seu valor. Amb la qual cosa manifesten obertament que no tenen en consideració el treball que realitzen tècnics especialistes, auxiliars d’infermeria i personal no sanitari, ni una part considerable del mateix estament mèdic. És una mostra del respecte que .té l’ICS per ben bé les ¾ parts del seu personal.

Per a més cinisme diu que vol aconseguir la millora del clima laboral, amb un model que introdueix canvis de torns i horaris (el mateix dia que s’anava a signar l’acord van intentar, també amb nocturnitat i traïdoria, canviar els torns de la Vall d’Hebró i, si s’atreveixen amb el vaixell almirall de la sanitat, què els impedeix fer-ho en centres més petits?), incentiva la reducció de plantilla (el nou complement d’atenció primària d’infermeria es pondera segons el nombre d’infermeres de l’equip, és a dir, contra menys infermeres siguin més alt és el complement d’atenció primària), introdueix informes del superior i inclusivament informes dels companys valorant-te.

Això que l’ICS persegueix ser més just amb aquest model és un eufemisme. Només cal esmentar la quantitat de gent que es queda fora de l’acord, l’augment tan ridícul que li fa al personal no sanitari, tècnics i auxiliars d’infermeria, l’establiment d’objectius en els quals participaran tot l’equip i només ho cobrarà el facultatiu, etc.

" Això requereix, amb independència de l’imperatiu legal, el màxim consens amb els representants del treballadors, tal i com estableixen l’Acord general de condicions de treball del personal de l’àmbit d’aplicació de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya de 12 de juliol de 2000"

L’acord de 2000 el vam signar tots els sindicats i recollia millores que mai s’han arribat a aplicar per part de l’ICS (no oblidem els tancaments protagonitzats per delegats i delegades de CATAC-CTS en tots els hospitals de Catalunya reclamant el seu compliment). L’ICS té la poca vergonya de parlar del màxim consens possible quan, dels representants de la Mesa Sectorial per part dels sindicats, són 5 membres de CEMSATSE i 3 de CCOO els que han signat, contra 3 de CATAC-CTS, 3 de UGT i 1 de CSIF que no. És a dir, 8 contra 7. Aquest és el màxim consens.

A més, tant les Resolucions del Parlament com l’Acord de 2000 parlaven de transparència en les negociacions, i les negociacions han estat de tot menys transparents: Reunions de l’ICS amb els sindicats CCOO, CEMSATSE al marge de la Mesa Sectorial i dels altres sindicats. Dir-nos a la resta de sindicats que no tenien l’esborrany preparat mentre, el mateix dia, delegats de CCOO el repartien pels centres. Citar a CATAC-CTS un divendres passades les tres de la tarda mitjançant fax per a una reunió el dilluns a les 10 del matí, etc

CARRERA PROFESSIONAL

Àmbit d’aplicació:

S’exclou directament el personal interí d’infermeria i facultatiu. Si els dos primers nivells s’han articulat exclusivament per anys, convertint-se en quinquennis, perquè no s’ha fet extensible a la resta de personal?

El personal de centres gestionats per entitats alienes s’ha inclòs a última hora, gràcies a les amenaces d’impugnació de CATAC-CTS. Els altres sindicats que només volien incloure el personal d’entitats alienes en què l’ICS tingués el 51% (es pot verificar a través de les actes de les reunions de la Mesa), encara que ara s’intentin apuntar aquest èxit els sindicats signants.

Període Transitori: Es desplegarà del 2003-2006.

L’aplicació en el període de quatre anys dels diferents nivells de carrera actua en perjudici del personal més antic i amb més serveis prestats, que no té la possibilitat immediata d’accedir al nivell de carrera que per serveis prestats li correspon alhora que són els nivells més ben retribuïts. El fet que és un concepte de nova implantació hauria de fer possible la simultània implantació de tots els nivells i l’accés al que correspon per serveis prestats immediatament. La implantació amb quatre anys de diferència i l’obligació de passar per tots els nivells per arribar al superior és discriminatori per a tots aquells que ja tenen assolits els paràmetres exigibles.

  L’assignació del CPTA a metges que ja cobren trams de productivitat, és un sobreincrement i consolidació salarial d’un concepte que el pacte de creació qualificava expressament de variable en concepte de productivitat. Aquest concepte hauria de desaparèixer perquè és substituït pel vell complement de productivitat. Aquest fons serviria per augmentar altres categories més desafavorides.

Nivell 1 i Nivell 2 ; sol·licitud novembre de 2002.

Nivell 3; sol·licitud segon trimestre del 2004.

Nivell 4; sol·licitud últim trimestre del 2005.

Molt important destacar que un cop acabi el període transitori, ja no es tindrà en compte el currículum professional. És a dir, que per canviar de nivell només serviran aquells mèrits obtinguts des que vas entrar en l’últim nivell de CP. Cal esmentar que la CP es pot perdre si l’ICS t’obre un expedient.

Mèrits valorables

Aquest factor introdueix objectius de productivitat que no es defineixen i no haurien de formar part del concepte Carrera, ja que es valoren i retribueixen en altres conceptes. Els avaluadors poden actuar amb la més absoluta discrecionalitat (segons simpaties o afinitats). La indefensió de l’interessat/da és total. Els avaluadors poden tenir interès directe a impedir l’accés a nivells superiors de carrera, l’avaluació hauria d’ésser externa amb criteris objectivables validats en processos transparents i democràtics i amb dret d’audiència de l’interessat.

És l’apartat que més crèdits té assignat. Dit apartat es compon dels mèrits que et dóna l’activitat assistencial entenent com a tal el compliment dels objectius que et fixi l’empresa i l’informe del superior (que suposa una dependència major de la direcció, ja que l’informe del superior val més crèdits), que entre d’altres coses valorarà com es relaciona el professional amb els usuaris i amb els seus propis companys. Com es pot mesurar el teu treball assistencial en %? Els objectius que fixa l’organització són els mateixos o diferents dels objectius de la Productivitat variable?

També en l’activitat assistencial, l’acord recull que hi haurà professionals als quals no se’ls podran assignar objectius i per calcular el compliment dels objectius s’agafarà la mitjana de compliment del seu centre. Així que, d’una Carrera que és individual, passarem, en determinats casos, a una Carrera col·lectiva, per dos motius: perquè l’increment individual del professional dependrà del compliment d’objectius d’altres i per l’enquesta estàndard que hauran de reomplir els companys per valorar-te.

Formació: Màxim de crèdits 15 els facultatius i 20 infermeria. Aquest factor no pot ser exigible a qui per edat i serveis prestats no pot accedir a un procés formatiu extern suficient o equiparable a les exigències establertes per competir. Caldria incorporar l’exempció d’aquest factor a tots aquells que en el moment d’implantació de cada nivell tinguessin assolit el temps de prestació de serveis exigible en cada nivell. No es pot impedir l’accés a un nivell de carrera per no estar en possessió d’una formació que no ha estat exigida en el decurs de la prestació de serveis. En relació als cursos que seran puntuats CATAC-CTS ha de denunciar que s’han introduït com a cursos valorables els que donen els col·legis professionals i les organitzacions sindicals. Això suposa que es crea un clientelisme important cap a sindicats com a CCOO i CEMSATSE, que es posaran les botes organitzant cursos. És clar, per a qui estigui afiliat o s’afiliï. No oblidem allò que ha succeït amb els cursos de la FORCEM, les irregularitats que ha detectat el Tribunal de Comptes, cursos inexistents que es facturaven, costos falsejats, alumnes que han realitzat en una mateixa convocatòria diversos cursos, etc. (veure El País de 16 d’octubre de 2002). Suposa també un baló d’oxigen pels anacrònics col·legis professionals.

Puntuació que val cada curs, màster, postgrau o llicenciatura. Per exemple infermeria: 1. Els cursos que valen 0,08 hores per curs. Per aconseguir el màxim en aquest apartat només a base d’aquests cursos necessitaries realitzar 250 hores de formació. Si agafem de mitjana una durada de 20 hores per curs, per aconseguir el màxim hem de fer 12,5 cursos. Si tenim 40 hores de formació anuals dins l’horari laboral, per aconseguir les 250 hores, necessitem 6,25 anys o recuperar hores o fer-los fora de l’horari laboral. 2. Els cursos que valen 0,05 hores per curs.... 400 hores ... mitjana de durada per curs de 20 hores ... 20 cursos. Si tenim 40 hores ... , per aconseguir les 400 hores, necessitem 10 anys o ... o ... 3. Els Postgraus valen 4 crèdits (mínim 150 hores) per arribar al màxim només amb postgraus necessites 5, la qual cosa equival si agafem el mínim d’hores exigides per postgrau a 750 hores. Evidentment fora de l’horari laboral. 4. Els Màsters ... 6 crèdits (mínim 300 hores)... 3,33 màsters ... 1.000 hores.No oblidem dos temes importants: que no a tothom se li donen les 40 hores de formació que li corresponen ni el cost econòmic que suposa la formació exterior. Un màster pot costar actualment 6.000 euros. 5. Especialitats ... 8 crèdits (solen tenir una durada d’1 o 2 anys) necessites per arribar al màxim 2,5 especialitats ... una mitjana de 4 anys. No oblidem dos temes importants: que no a tothom se li donen les 40 hores de formació que li corresponen ni el cost econòmic que suposa la formació exterior. Un màster pot costar actualment 6.000 euros.

Docència: Màxim de crèdits 10 per a facultatius i 10 per a infermeria.

Que passa amb els centres que no tenen la possibilitat de ser docents? Aquest factor introdueix encara més desigualtat, perquè en el cas de l’APS, la possibilitat d’actuar de docent o participar en activitats docents està limitada per les escasses ABS acreditades com a docents, la qual cosa fa que en la majoria dels casos sigui impossible meritar cap punt per aquest factor.

Pel que fa a quina mena d’activitats es consideraran docents, tornen a incloure els sindicats i els col·legis professionals (veure apartat Formació). Però obre una altra porta a l’arbitrarietat. Al final de cada apartat afegeix: "... valorats lliurement per la comissió d’avaluació".

En el cas d’infermeria, s’obtindran crèdits per tenir diplomades d’infermeria en formació, en unes proporcions que ratllen la burla: 1 crèdit per cada any acadèmic (5 mesos o 450 hores). És a dir que per aconseguir el màxim necessites 10 anys o més.

Investigació: Màxim 20 crèdits personal facultatiu i 10 infermeria.

Aquest apartat està enfocat clarament al personal facultatiu, i no a tot. Qui té accés a la investigació?

Compromís amb l’organització: Màxim 20 crèdits facultatius i 20 infermeria.

Ja no et demanen treballsinó actituds servilscap als directius

Amb aquest eufemisme es pretén introduir la fidelitat, la docilitat i l’adhesió a la categoria de factors de qualitat professional. Això sí, sempre valorats amb la més àmplia discrecionalitat per l’administració. Els contiguts d’indefinició dels criteris de valoració del factor i l’Òrgan Corporatiu de Valoració permeten una arbitrarietat il·limitada.

L’avaluació dels factors introdueix més i majors medis de discrecionalitat, ja que els membres determinants de la valoració tenen interès directe en el pressupost i qualsevol accés a nivell superior significa lògicament increment de pressupost de l’àmbit, servei o centre dels avaluadors, la qual cosa pot suposar una colisió del dret al nivell superior de carrera i l’objectiu de despesa, que es solucionarà amb la denegació de l’increment salarial. És evident que les comissions de valoració haurien d’ésser externes, sense implicacions directes en la repercussió econòmica de la decisió a efectes d’objectivar amb garanties els mèrits adquirits. 

Destacar primer que es parla de participació activa valorada lliurement pel Comitè Corporatiu de Valoració. Nova porta a l’arbitrarietat. I com a exemple del que persegueix l’organització hem de fixar-nos amb més èmfasi en l’apartat 4: "altres tipus d’activitats que siguin indicadores d’una actitud de disponibilitat i de predisposició favorable a participar en projectes institucionals". Ja no et demanen treball, si no que en tot moment tinguis actitud de disponibilitat i predisposició, conceptes que advoquen per un servilisme del treballador a l’empresa.

Accés a la Carrera Professional:

La primera actitud servil que t’exigeixen si vols cobrar és pindolardos nivells de carrera abans de finals de novembre.Pots fer-ho amb la cara ben alta escrivint al peu de la sol·licitud: Com és que l’ICS no sap que fa tant de temps que hi treballo?

Primer paràgraf: "La carrera professional representa ..." és mentida, ja que en determinats casos dependràs del treball dels teus companys no del teu (vegeu apartat Activitat Professional).

Segon paràgraf: " En aquesta línia..." és un eufemisme que diguin que la CP és d’accés voluntari, quan el major augment o l’únic augment, sobretot per a molts/es professionals de primària, està introduït en els nivells de CP, amb la qual cosa si no ho sol·licitessin no tindrien augment.

Cinquè paràgraf: " El facultatiu que opti per no incorporar-se..." Reconeix que si no se sol·licita la CP i es tenen trams, amb el nou model retributiu perdran diners. I com la llei obliga que a ningú se li puguin rebaixar les seves retribucions, articulen un Complement Personal Transitori Absorbible (CPTA) per compensar aquestes pèrdues i deixar-ho igual que ara, per tant sense cap augment. Però com ben diu la paraula és absorbible, amb l’augment que tinguis cada any en la nòmina se’t reduirà aquest complement.

Si al contrari accedeixes a la CP, el CPTA se t’anirà reduint a mesura que canviïs de nivell, la qual cosa significa que els teus nivells de carrera seran inferiors als d’aquells facultatius que no hagin necessitat CPTA, i que fins i tot hagin tingut augments en els conceptes retributius bàsics.

Comissions d’avaluació:

Formades per les direccions dels centres i de l’àmbit corresponent. Han introduït al final una discriminació: es tindrà en compte el temps treballat en la privada a determinats professionals facultatius que l’ICS consideri que necessita per a determinats llocs.

LA PRODUCTIVITAT VARIABLE PER COMPLIMENT D’OBJECTIUS:

Tots/es treballem i només cobren uns quants. És aquesta la fórmula màgica que CCOO i CEMSATSE han trobat per fomentar el treball en equip?

Complement que cobrarà exclusivament el personal facultatiu fix i interí, però no així els facultatius eventuals o suplents. També s’inclou en aquest apartat al personal adscrit a centres gestionats per entitats alienes a l’ICS per l’amenaça de CATAC-CTS que ja hem expressat en el cas de la Carrera Professional.

Parlem d’objectius diferents dels de l’activitat assistencial o són els mateixos?
Hi ha objectius que perquè el facultatiu pugui arribar a aconseguir-los necessita la participació de tot l’equip (del personal sanitari no facultatiu i del personal no sanitari). És a dir, que el que treballin uns quants només ho cobrarà una persona.

S’introdueixen termes de la gestió privada quan parlen que els objectius han d’estar vinculats a la cultura de l’organització i introdueix que hi haurà objectius que tindran més valor que altres i comportaran una major retribució. Qui els reparteix, ja ho sabem. Els directors corresponents. El que no coneixem són criteris per repartir els diferents objectius, tenint en compte que uns valen més que altres, i per tant suposa una major retribució. Es produeixen les mateixes discriminacions que comentem en l’apartat d’activitat professional.

També s’estableix que no hi haurà objectius per a tothom, la qual cosa implicarà que alguns professionals cobraran productivitat segons una mitjana. En aquest punt hem de reprendre les negociacions hagudes a la Mesa Sectorial, quan CATAC-CTS va preguntar que per què no es podia fer extensiva aquesta productivitat a tots els col·lectius. I la resposta que se’ns va donar és que no era possible quantificar el compliment dels objectius per a la resta de personal, incloent infermeria. I, pel que veiem, en l’acord definitiu s’admet que el facultatiu pugui cobrar aquest complement utilitzant la mitjana d’objectius complerts pel conjunt. Aquest sistema és perfectament aplicable a tot el personal però l’ICS diu que no i els sindicats signants ho accepten.

L’Acord només esmenta la Directiva Europea de les 48 hores quan tracta d’augments de jornada. L’Acord no fa cap menció a la liurança el dia següent de laguàrdia

Jornada i horaris

Aquest acord es mofa descaradament de l’acord de la Mesa General de 2000, signat per tots els sindicats. És una cessió total a l’obsessió del Director de Recursos Humans, Lluís Forniés, de convertir en un augment de jornada la disminució compromesa en l’acord general. La petita disminució de les jornades anuals de 1624 hores no pretén sinó augmentar les jornades inferiors conseqüents a pactes o sentències judicials.

És totalment vergonyós que hi hagi sindicats que hagin signat una jornada de 155 hores mensuals com a jornada ordinària "dels professionals sanitaris amb nomenament eventual de reforç d’atenció continuada" i que "quan sigui necessari es podran fixar jornades de treball superiors".

El punt 7.2 de l’acord obre la porta a les direccions dels centres per establir la distribució de jornada "més convenient en funció de l’atenció als ciutadans, depenent dels objectius i necessitats fixades per l’organització". Avui, la major part de nosaltres sabem a quin torn estem adscrits/es, demà ja decidiran CCOO, CEMSATSE i l’ICS.

Personal de nit dels hospitals

Si ja és un greuge comparatiu el fet de no reduir la jornada anual nocturna, desfent la proporcionalitat existent, el més greu és que es pretén clarament augmentar les jornades efectives. Si afegim la desfeta de les expectatives pel que fa a l’Atenció Continuada B de diumenges, que es declarin incompatibles la A i la B i que hagin signat una Atenció Continuada A mitjana de nits bones i dolentes (fet al que ens vam negar tots els sindicats l’any 98), podem veure que l’acord és un frau.

Retribucions infermería de EAP

Avui sabem a quin torn estem adscrits, demà seran CEMSATSE, CCOO i l’ICS qui ho decideixin.

Pagues extres

Minoració de les pagues extres de tot el personal dels EAP per l’eliminació de la retribució en aquestes del Complement d’Atenció Primària (actuals Complement de Població i Socioeconòmic) així com del Complement d’Atenció Continuada.

Això sí, els complements de Coordinació i de Direcció de Programes de Primària i l’específic d’Adjuntes i Supervisores d’Hospitals van a les pagues extres. Se sap de sempre que per Nadal i per St. Joan s’ha de coordinar i dirigir doble.

Complement de desplaçaments

No hi ha cap increment i s’incorpora un text pel qual l’administració pretén desentendre’s de la responsabilitat dels vehicles, introduint per primer cop la utilització del vehicle privat com a cosa feta i considera el concepte com a despesa per la prestació del servei, el que significa que a efectes fiscals seguirà gravat com a ingrés i no com a despesa. Per això diu "compensació econòmica pels desplaçaments ... mitjançant l’ús de transport públic o privat". Altre fet que posa en dubte la justícia és que cobrarà el mateix complement qui faci domicilis que qui no en faci

El Complement d’Atenció Primària

S’estableix fix pels odontòlegs (8.500 e) i per a llevadores, fet que implica un greuge comparatiu respecte a companys/es d’equip a qui es valorarà i poden sol·licitar la revisió anual. A més, cobrarà igual qui atengui una població de 35.000 persones que qui n’atingui 5.000.

Hi ha una desproporció en el tractament retributiu a favor dels col·lectius de personal d’hospital en detriment dels col·lectius de personal d’Atenció Primària. És la història de les homologacions a la baixa.

Retribucions metges de familía, pediatres i odontólegs dels EAP

Infermeria CAP I i CAP II

L’any 2005, en finalitzar el procés de reassignació d’efectius (passi voluntari i si no obligatori del personal d’infermeria a EAP), el sou passarà dels 18.506,96 euros actuals a 20.356,96 euros. El que suposa un increment de 1.850 euros, però fins aquell moment l’augment és 0.

Reconversió de places