Projecte de llei de fundacions privades

Exposició de motius

Aquesta Llei es dicta en ús de la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre les fundacions de caràcter docent, cultural, artístic, beneficoassistencial i similars que exerceixin llurs funcions principals a Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Catalunya ja es va dotar d'una regulació de les fundacions privades mitjançant l'aprovació de la Llei 1/1982, de 3 de març, de fundacions privades. Aquesta Llei ha estat emprada com a model per altres comunitats autònomes i, fins i tot, en part, pel legislador estatal, a l'hora de fer les seves normes respectives sobre la matèria.
Malgrat ser un text capdavanter i progressista, i que ha estat referent legislatiu per a altres iniciatives legislatives sobre la matèria, els anys que han transcorregut des de la seva aprovació, l'experiència que ha anat adquirint el Protectorat al mateix temps, i també i amb més força, la iniciativa de la societat civil, que ha fet que les fundacions catalanes superessin el marc legal establert per la Llei, en el sentit que han sortit moltes iniciatives que tot i no disposar d'un patrimoni important per constituir una fundació han volgut fer-ho. El Protectorat, fent una interpretació extensiva, els ha donat entrada al Registre, ja que, malgrat no disposar d'altra dotació que una quantitat simbòlica, tenien un altre capital constituït pel voluntarisme, per l'activitat al servei de l'interès general i, moltes vegades, amb el suport de les administracions públiques, locals i autonòmica, ateses les finalitats d'interès general a les que s'adrecen.
Aquesta Llei pretén, primordialment, donar resposta a la problemàtica sorgida d'aquestes noves fundacions, que han nascut al costat de les ja tradicionals i dotar-les a totes elles i al Protectorat d'una eina que faciliti llurs activitats i funcions.
Per tot el que s'ha exposat i atenent la realitat jurídica actual, la present Llei es configura com una norma poc intervencionista.
 Les novetats més destacades són: la reducció dels supòsits d'autoritzacions prèvies del Protectorat, la supressió de l'obligatorietat de presentar el pressupost de l'any en curs, la possibilitat que les fundacions es puguin constituir amb una previsió de temporalitat, que puguin constituir fons especials, l'obligatorietat, per a les fundacions més grans descrites a l'article 32, de sotmetre's a una auditoria dels comptes, i la previsió que els patrons percebin remuneracions per les seves activitats, sens perjudici dels efectes que pugui tenir en el tractament fiscal de la fundació.
El fet que la Llei simplifiqui els requisits per constituir una fundació i els entrebancs en la gestió fa que esdevingui una bona eina de foment, la qual cosa és important, ja que és bo que la iniciativa privada se senti estimulada cap a la realització d'activitats d'interès general.
Tanmateix, el respecte tanmateix a la voluntat dels fundadors, ja traspassats, o en tot cas independents de la voluntat de la fundació des que aquesta s'ha constituït, ha fet que es mantingui amb caràcter transitori el règim d'autoritzacions establert a la Llei fins ara vigent perquè la naturalesa patrimonial de totes les fundacions constituïdes aleshores feia necessàries aquestes previsions. També es permet que el fundador futur cridi a aquest major control, si així ho vol.
Se suprimeix l'obligatorietat de presentar el pressupost aprovat durant els primers sis mesos de l'exercici. Aquesta obligatorietat derivava de quan el Protectorat havia d'aprovar el pressupost de les fundacions. No havent-hi el requisit de l'aprovació per part de l'Administració, es pot eximir les fundacions de la dita presentació que, d'altra banda nodrint-se com es nodreixen moltes de les fundacions de subvencions i de remuneracions de l'activitat, els pressupostos no deixen de ser meres expectatives d'ingressos i despeses i no el marc al que s'ha de cenyir l'actuació de la fundació.
No hi ha una obligació expressa per adaptar a aquesta Llei els estatuts de les fundacions que ja estan constituïdes.
El Protectorat perd funcions de fiscalització i n'assumeix d'assessorament i suport.
Es recull la possibilitat que les persones jurídiques públiques constitueixin fundacions, possibilitat que prové de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general.
Es preveu l'aplicació de mitjans telemàtics per a la presentació dels comptes i la legalització de llibres.
La Llei s'articula en 7 capítols, formats per 53 articles, 2 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i dues finals.
El capítol I regula les disposicions generals, com són l'àmbit d'aplicació, la capacitat per constituir, la forma, els fins, la dotació i els efectes de la inscripció.
El capítol II estableix els requisits necessaris, i les seves característiques, per constituir la fundació, i també quin és el procés d'inscripció de la fundació.
El capítol III regula els òrgans de govern de la fundació, i estableix les funcions, la composició i els requisits que han de complir els patrons; les obligacions, la responsabilitat que comporta el càrrec i la seva durada; la possibilitat de delegació de facultats i també de retribució, així com i les accions que té qualsevol membre del patronat, tant per impugnar els acords com per demanar la intervenció del Protectorat.
El capítol IV estableix el règim econòmic de les fundacions, estableix l'obligatorietat de portar la comptabilitat i els llibres, els quals han d'estar legalitzats, i l'obligatorietat de presentar anualment i d'una forma determinada l'estat de comptes, una vegada hagi estat aprovat pel patronat. Estableix l'obligatorietat de fer una auditoria per a determinades fundacions. Regula l'aplicació dels ingressos i també les activitats econòmiques que pot dur a terme una fundació.
El capítol V regula per primera vegada els fons especials que poden constituir les fundacions si ho consideren adient i bo per a la consecució dels fins de la institució, sempre que vagin destinats a l'acompliment de determinades finalitats fundacionals.
El capítol VI regula la modificació, la fusió, l'escissió, l'extinció i la liquidació de les fundacions.
 El capítol VII estableix les funcions del Protectorat i enumera els assentaments que s'han de fer en el Registre de Fundacions, la seva publicitat i eficàcia, i, finalment, s'estableix l'obligatorietat que les fundacions no sotmeses a aquesta Llei i que exerceixen activitats amb caràcter estable a Catalunya han d'establir una delegació i inscriure's en l'esmentat Registre.
Les disposicions addicionals primera i segona estableixen respectivament la possibilitat de nous incentius fiscals en l'àmbit de competències fiscals de la Generalitat de Catalunya i la remissió a regulacions de mitjans telemàtics per a la presentació dels comptes anuals i per a la legalització de llibres.
La disposició transitòria primera estableix un règim transitori per a les fundacions que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin fent el tràmit d'inscripció.
La disposició transitòria segona fa referència a la rendició de comptes de l'exercici en que s'hagi aprovat aquesta Llei, el qual haurà de complir el requisits que aquí s'estableixen.
La disposició transitòria tercera manté vigent per a les fundacions ja inscrites el règim d'autoritzacions de la Llei 1/1982.
La disposició derogatòria fa una derogació expressa de la Llei 1/1982, modificada per la Llei 21/1985, i una derogació àmplia de les disposicions d'igual o inferior rang que contradiguin o s'oposin a la Llei.
La disposició final primera faculta el Govern i el titular del Departament competent per raó de la matèria per fer el desplegament de la Llei.
Finalment, la disposició final segona estableix l'entrada en vigor de la Llei.

Capítol I
Disposicions generals

Article 1. Àmbit d'aplicació
La present Llei regula les fundacions privades que exerceixen les seves funcions principalment a Catalunya.

Article 2. Capacitat per constituir
1. Poden constituir fundacions les persones físiques i les persones jurídiques, siguin públiques o privades.
2. Respecte de les persones físiques, la constitució d'una fundació entre vius requereix plena capacitat d'obrar i la constitució d'una fundació per causa de mort, requereix capacitat de testar i, en ambdós casos, es requereix la capacitat per disposar gratuïtament dels béns i drets que integrin la dotació.
3. Respecte de les persones jurídiques, es requereix que les normes per les quals es regeixen no ho prohibeixin i que l'acord sigui adoptat per l'òrgan de govern amb facultat suficient.

Article 3. Forma de la constitució
1. Les fundacions que es constitueixen per actes entre vius han de fer-ho en escriptura pública.
2. La voluntat fundacional manifestada en testament ha de ser executada per les persones designades pel fundador, les quals han de completar-la, si escau, amb els requisits que s'exigeixen per a la carta fundacional, atorgar-la i demanar-ne la inscripció en el Registre de Fundacions. Si no ho fessin, per qualsevol causa, l'omissió ha de ser suplerta pel Protectorat.

Article 4. Fins
 Els fins de la fundació han de ser sempre d'interès general i les seves activitats han de beneficiar col.lectius genèrics de persones.

Article 5. Dotació
La dotació inicial de la fundació ha de consistir en una aportació de diners o bé de béns o drets valorables econòmicament, lliures de càrregues que impedeixin o limitin de manera significativa la seva utilitat per a la fundació.

Article 6. Personalitat jurídica
1. Les fundacions assoleixen la personalitat jurídica amb la inscripció de la carta fundacional en el Registre de Fundacions.
2. Cap altra entitat, de les subjectes a la legislació de la Generalitat, pot utilitzar el nom de fundació privada.

Capítol II
Constitució

Article 7. Carta fundacional
1. En el document de constitució d'una fundació o carta fundacional s'hi ha de fer constar:
a) Les circumstàncies de les persones fundadores i, si es tracta de fundacions ordenades per causa de mort, a més, les de les persones que executen la voluntat del causant.
b) L'expressió de la voluntat de constituir una fundació
c) Els estatuts de l'entitat
d) La descripció de la dotació d'acord amb la naturalesa dels béns.
e) La designació de les persones que han de constituir el primer patronat i, si escau, la reserva del dret i la manera de procedir a la designació i renovació dels membres del patronat i dels càrrecs d'aquest òrgan.
2. L'atorgament de la carta fundacional és un acte irrevocable.

Article 8. Aportació de la dotació
1. La dotació inicial pot aportar-se íntegrament en ocasió de l'atorgament de la carta fundacional o de manera successiva.
2. La dotació pot ser incrementada posteriorment tant per aportacions fetes pel fundador o pels fundadors com per altres persones físiques o jurídiques públiques o privades.

Article 9. Formalització de l'aportació
1. Si l'aportació és en diners, en la carta fundacional, el notari ha de donar fe del resguard o de la certificació del dipòsit de l'aportació fet en una entitat de crèdit a nom de la fundació i protocol.litzar-lo. Si el dipòsit encara no s'ha efectuat, cal fer-ho amb caràcter previ a la inscripció al Registre de Fundacions.
2. Si l'aportació és en béns o drets, s'ha de formalitzar simultàniament a l'atorgament de la carta fundacional.

Article 10. Finançament de les activitats
1. El finançament de les activitats fundacionals ha de projectar-se amb mitjans que siguin suficients, tant si es tracta dels rendiments de béns o drets, com d'una activitat lícita, o de donacions o subvencions.
 2. Amb la finalitat esmentada a l'apartat 1, com a requisit previ per a la inscripció en el Registre de Fundacions, s'ha de presentar al Protectorat, amb la carta fundacional, el pressupost d'ingressos i despeses dels primers dotze mesos d'actuació de la fundació i una previsió de les activitats que es duran a terme en el primer any.

Article 11. Estatuts
1. Els estatuts de la fundació han d'incloure, almenys, les circumstàncies següents:
a) La denominació, que ha de contenir el mot fundació privada.
b) La durada de la fundació, en el cas que no sigui indefinida.
c) Els fins de la fundació.
d) El domicili de la fundació situat a Catalunya.
e) Les regles bàsiques per a la determinació de les persones beneficiàries, sempre que sigui possible.
f) La regulació del patronat, amb la indicació del nombre de membres, així com la forma de designar-los i renovar-los, els càrrecs del patronat, el règim de convocatòria de les reunions del patronat i la forma de deliberar i de prendre acords.
g) La regulació, si escau, dels altres òrgans de la fundació i les funcions o facultats que han d'assumir.
h) La previsió de la destinació dels béns i drets sobrants, en cas d'extinció de la fundació, d'acord amb allò que disposa l'article 46.
2. Si els estatuts inclouen altres estipulacions que contradiuen aquesta Llei, se'n declara la nul.litat en la resolució d'inscripció si no afecten la vàlida constitució de la fundació i, si l'afecten, són causa de denegació de la inscripció.

Article 12. Procés d'inscripció
1. Un cop atorgada la carta fundacional, mentre la fundació no és inscrita en el Registre de Fundacions, els patrons si ja han acceptat el càrrec o, en altre cas, la persona o les persones fundadores o, si es tracta d'una fundació ordenada en acte per causa de mort, la persona o persones que hagin d'executar la voluntat del causant, han de dur a terme tot el que sigui necessari perquè tingui lloc aquella inscripció, per a la conservació dels béns i drets que integrin la dotació inicial i per evitar qualsevol perjudici a la futura activitat de la fundació.
2. Els actes referits en l'apartat anterior resten assumits per la fundació, tan bon punt sigui inscrita, pel sol fet de la inscripció.

Article 13. Obligacions contretes abans de la inscripció
Mentre no tingui lloc la inscripció, els crèdits nascuts de les obligacions contretes per raó dels actes referits a l'apartat 1 de l'article 12, s'han de fer efectius primerament sobre els béns destinats a integrar el patrimoni fundacional. Si aquests béns són insuficients, les persones que hagin contractat en nom de la fundació han de respondre solidàriament d'aquelles obligacions.

Article 14. Modificació d'estatuts
1. Poden modificar-se els estatuts de la fundació per acord del patronat, sempre que resulti convenient en interès de la fundació.
 2. La modificació requereix l'aprovació del Protectorat que l'ha de negar si ha estat prohibida pel fundador. També la pot denegar si s'aparta de la voluntat fundacional en allò que afecta el nom, els fins, l'aplicació dels recursos, la destinació dels béns sobrants o la composició del patronat o per raons de legalitat, mitjançant una resolució motivada. La modificació ha de formalitzar-se per mitjà d'escriptura pública i s'ha d'inscriure en el registre de fundacions.
3. Si les circumstàncies que van motivar la constitució de la fundació haguessin canviat fins al punt que no pugui actuar satisfactòriament d'acord amb els estatuts, el patronat ha de procedir a la seva modificació i, en cas de no fer-ho, el Protectorat, a instància de qui tingui interès legítim o d'ofici, pot ordenar la modificació procedent, sens perjudici d'adoptar les altres mesures que resultin pertinents.

Capítol III
Govern de la fundació
Secció primera
El patronat

Article 15. Funcions i règim
El patronat és l'òrgan de govern i representació de la fundació. Pot dur a terme tota classe d'actes i negocis jurídics, i pot actuar en l'àmbit jurisdiccional, només amb les limitacions que resultin de la Llei i dels estatuts.

Article 16. Composició
1. El patronat és un òrgan col.legiat que ha d'estar integrat, com a mínim, per tres persones físiques o jurídiques.
2. Les persones físiques poden designar-se directament o per raó d'un càrrec o d'alguna altra circumstància. Quan la qualitat de patró és atribuïda al titular d'un càrrec, pot actuar en el seu nom la persona que reglamentàriament el substitueix o aquella que el titular ha designat per escrit. Fora d'aquest cas, els patrons persones físiques no poden delegar la seva representació.
3. Les persones jurídiques han de ser representades en el patronat, de manera estable, per la persona que en tingui la representació, d'acord amb les normes que la regulin, o per una persona física designada amb aquesta finalitat per l'òrgan competent. Si la persona física designada ho és per raó d'un càrrec, és d'aplicació la previsió de l'apartat 2 d'aquest article pel que fa a la possibilitat de substitució.
4. Malgrat allò que estableix l'apartat f) de l'article 11, quant a la designació i renovació dels membres del patronat, el fundador o fundadors poden reservar-se en la carta fundacional el dret i la manera de procedir a la designació, al cessament i a la renovació dels membres i càrrecs del patronat, per un temps o mentre visqui la persona física, o mentre no es produeixi l'extinció de la persona jurídica.
5. Si falten tots els membres del patronat, el Protectorat, quan en tingui coneixement, ha de designar nous patrons o bé instar-ne la dissolució. Si els membres subsistents són menys de tres, el o els subsistents, en trenta dies, han de restablir el nombre mínim de patrons o, en els deu dies següents a l'acabament del termini, comunicar-ho al Protectorat, que pot donar un nou termini al patronat amb aquesta finalitat o completar el patronat o bé instar-ne la dissolució.

Article 17. Càrrecs
1. El patronat ha de tenir, com a mínim, un president i un secretari, designats en la carta fundacional o en la forma prevista en els estatuts. En defecte d'aquesta previsió, han de ser elegits pel patronat mateix.
2. La condició de membre del patronat és preceptiva per al president, el qual en té la representació, però no per al secretari. Si el secretari no té aquesta condició, pot intervenir amb veu però sense vot en les reunions del patronat.

 Secció segona
Els patrons

Article 18. Requisits
Les persones físiques que siguin membres del patronat, en nom propi o per raó d'un càrrec, com també les que hi participen com a substituts o com a representants d'una persona jurídica, han de gaudir de plena capacitat d'obrar i no poden estar inhabilitades per a exercir càrrecs públics.

Article 19. Acceptació i durada del nomenament
1. Els patrons entren en funcions un cop han acceptat de manera expressa el nomenament. La seva acceptació es pot fer constar:
a) En la carta fundacional o en una altra escriptura pública.
b) En un document privat amb la signatura legitimada per notari.
c) En una certificació del secretari, amb signatura legitimada, en la qual es faci constar l'acceptació expressa de la persona nomenada, si el càrrec ha estat acceptat en la reunió del patronat en la qual s'ha procedit al seu nomenament.
d) Per compareixença davant del Protectorat.
2. La durada del mandat de patró pot ser indefinida o vitalícia, com també la dels càrrecs a què fa referència l'article 17, tret que el fundador o fundadors ho hagin prohibit.
3. Les persones jurídiques han d'acceptar formar part del patronat per acord de l'òrgan de govern amb facultat suficient.

Article 20. Obligacions
Els patrons estan obligats a:
a) Fer que es compleixin els fins de la fundació, d'acord amb allò que disposin els seus estatuts.
b) Conservar els béns i els drets que integren el patrimoni de la fundació i mantenir-ne plenament la productivitat, segons els criteris financers i d'acord amb les circumstàncies econòmiques.
c) Servir el càrrec amb la diligència d'un administrador lleial.

Article 21. Responsabilitat
1. Els patrons són responsables, davant la fundació, dels danys i perjudicis que causin per actes contraris a la llei o als estatuts, per actes efectuats amb culpa o negligència i per altres que suposin un incompliment de les seves obligacions.
2. Estan exempts de responsabilitat els patrons que s'hagin oposat expressament a un acord i els que no hagin assistit a la reunió en la qual es va prendre l'acord i, en el termini de deu dies des de la recepció de l'acta, manifestin el seu desacord al president.
3. L'acció de responsabilitat pot ser exercida davant els tribunals ordinaris per la fundació, per qualsevol membre del patronat, pel Protectorat o per aquelles persones que estan legitimades d'acord amb les lleis.

Article 22. Delegació de facultats
1. El patronat, si els estatuts no ho prohibeixen, pot delegar en un o més patrons, les seves facultats, o bé una part d'aquestes, sense que la delegació eximeixi de la responsabilitat. Si delega en més d'un patró, ha d'establir si l'actuació ha de ser col.legiada o no.
 2. També pot nomenar apoderats generals i especials amb funcions i responsabilitats mancomunades o solidàries, sense que aquestes persones siguin membres del patronat.
3. Malgrat tot, mai no es pot delegar la facultat d'acordar els actes següents:
a) La modificació dels estatuts.
b) La fusió, l'escissió o la dissolució de la fundació.
c) L'aprovació dels documents que ha de contenir la rendició de comptes.
d) Els actes d'adjudicació, alienació, gravamen i, en general, de disposició sobre béns immobles, establiments, béns mobles de notable valor o títols de valors, llevat que es tracti de venda de títols de valors amb cotització oficial i el preu sigui almenys el de cotització.
e) Els actes de constitució, els de modificació, en especial, augment o disminució de la dotació, així com els de fusió, escissió, cessió global de tots o de part dels actius i passius o dissolució de societats o altres persones jurídiques.
f) Els actes que necessiten l'autorització del Protectorat o els que se li hagin de notificar preceptivament.
4. Les delegacions, els apoderaments generals i les renovacions s'han d'inscriure al Registre de Fundacions.

Article 23. Retribució
1. El càrrec de membre del patronat pot ser retribuït, si així ho disposen els estatuts, sempre que la retribució sigui proporcionada a les comeses que realitzi i sens perjudici d'allò que disposa la legislació fiscal.
2. En qualsevol cas, els membres del patronat tenen dret a ser rescabalats per les despeses que els representi l'exercici del seu càrrec.

Article 24. Cessament
1. El cessament dels membres del patronat es produeix per:
a) Mort o declaració de defunció, si es tracta de persones físiques, o per extinció, si es tracta de persones jurídiques.
b) Incapacitat i inhabilitació.
c) Cessament de la persona física en el càrrec per raó del qual es formava part del patronat.
d) Sentència judicial ferma que declari que no s'ha exercit el càrrec amb la diligència deguda o que s'ha incorregut en responsabilitat.
e) Transcurs del termini del mandat, si és el cas, llevat de renovació.
f) Renúncia.
g) Les altres causes establertes en la llei o en els estatuts.
2. La renúncia del càrrec de membre del patronat ha de constar en qualsevol de les formes previstes per a l'acceptació, però només serà efectiva quan s'inscrigui en el Registre de Fundacions.
3. El cessament i els nomenaments de substitució s'inscriuen en el Registre de Fundacions.

Secció tercera
Accions i procediment

Article 25. Impugnació d'acords
 Qualsevol membre del patronat pot impugnar judicialment els acords i actes dels òrgans de la fundació que siguin contraris a la llei o als estatuts o puguin ocasionar un perjudici greu a la fundació.

Article 26. Intervenció
1. El Protectorat, d'ofici o prèvia denúncia d'un o més patrons o de les persones destinatàries de l'activitat feta en compliment dels fins fundacionals, pot sol.licitar del jutge que ordeni la intervenció temporal de la fundació, quan adverteixi:
a) Una gestió greument irregular.
b) Una gestió que posi en perill la continuïtat de la fundació.
c) Una divergència greu entre les activitats que realitza i els fins fundacionals.
2. El Protectorat prèviament ha de requerir que el patronat adopti les mesures que aquell estimi convenients, i el termini per dur-les a terme, a fi d'aconseguir la corresponent correcció.
3. Un cop autoritzada la intervenció temporal, el Protectorat assumeix les funcions legals i estatutàries del patronat.

Capítol IV
Règim econòmic
Secció primera
Règim comptable i rendició de comptes

Article 27. Comptabilitat i llibres
1. Les fundacions han de portar la comptabilitat de manera adequada a la naturalesa de les seves activitats i de forma que permeti un seguiment de les seves operacions així com l'elaboració dels comptes anuals i ha d'ajustar-se als principis i normes de la comptabilitat que hi siguin aplicables.
2. Les fundacions han de portar, almenys, el llibre diari, el d'inventari i comptes anuals i el d'actes.
3. El llibre d'inventari i comptes anuals de la fundació s'ha d'obrir amb l'inventari inicial extret de la carta fundacional, i s'hi ha de transcriure anualment l'inventari de tancament de l'exercici i els comptes anuals.
4. El llibre d'actes ha de recollir les actes de les reunions del patronat i dels altres òrgans de govern, autenticades en la forma que estableixin els estatuts, o si no ho fan, segons les normes generals de funcionament dels òrgans col.legiats.

Article 28. Legalització de llibres
1. Els llibres obligatoris que porten les fundacions han de ser legalitzats pel Protectorat o pels organismes públics que ho tinguin atribuït normativament.
2. Els llibres es poden legalitzar abans d'utilitzar-los o bé després d'haver-hi practicat els assentaments i anotacions per procediments informàtics o per altres procediments idonis. En aquest cas, s'han de legalitzar dins del termini de presentació dels comptes de l'any corresponent.

Article 29. Els comptes anuals
1. Anualment, i en relació amb el tancament de l'exercici, d'acord amb el que estableixin els estatuts i si no hi ha cap previsió, tancat en data 31 de desembre de l'any anterior, el patronat, de manera simultània i que reflecteixi la imatge fidel del patrimoni de la fundació, ha de formular l'inventari i els comptes anuals.
2. Els comptes han d'estar integrats per:
a) El balanç de situació que ha d'especificar amb claredat els béns o els elements que s'integren en la dotació o són finançats amb aquesta dotació.
 b) El compte de pèrdues i guanys.
c) La memòria, que ha d'incloure almenys:
c.1) La liquidació del pressupost de l'exercici finalitzat i, si escau, el detall dels recursos procedents d'altres exercicis pendents de destinar.
c.2) Els indicadors del compliment de les finalitats fundacionals.
c.3) El detall de les societats participades majoritàriament de forma directa o indirecta, amb indicació del percentatge de participació.

Article 30. Aprovació dels comptes
Els documents esmentats en l'apartat 2 de l'article 29 han de ser aprovats pel patronat dins dels sis mesos següents a la data del tancament de l'exercici i signats pel secretari amb el vistiplau del president.

Article 31. Presentació i manifestació de la rendició de comptes
1. La rendició de comptes s'ha de presentar al Protectorat en el termini de trenta dies a comptar de la seva aprovació i s'ha de fer en els impresos que, amb aquesta finalitat, la persona titular del Departament que exerceix les funcions del Protectorat aprovi per Ordre.
2. La no-presentació de la rendició de comptes durant tres anys consecutius determina la necessitat d'intervenció.
3. La documentació referida per l'article 29 pot ser comunicada o manifestada pel Protectorat a qui acrediti un interès directe i personal per accedir-hi; i, no cal aquesta acreditació per a la documentació comunicada o manifestada sense dades identificatives i que es demani a efectes estadístics.

Article 32. Auditoria de comptes
1. Els comptes anuals han de sotmetre's a auditoria externa si, en la data del tancament de l'exercici, durant dos anys consecutius, hi concorren almenys dues de les circumstàncies següents:
a) Que el total de l'actiu de la fundació superi els set-cents cinquanta milions de pessetes.
b) Que l'import del seu volum anual d'ingressos ordinaris superi els set-cents milions de pessetes.
c) Que el nombre mitjà de treballadors durant l'exercici sigui superior a cinquanta.
2. En l'informe d'auditoria s'han de fer constar les infraccions de les normes legals o estatutàries que s'observin en l'anàlisi de la comptabilitat.
3. L'informe de l'auditoria de comptes ha de presentar-se al Protectorat, en el termini de noranta dies a comptar de la seva emissió i, en tot cas, abans dels set mesos posteriors a l'últim dia de l'exercici econòmic a què fa referència l'informe.

Secció segona
Aplicació dels ingressos

Article 33. Aplicació obligatòria
1. Les fundacions han de destinar almenys el setanta per cent de les rendes i dels ingressos nets anuals que obtinguin, al compliment dels fins fundacionals, i la resta s'ha de destinar o bé al compliment diferit de les finalitats o bé a incrementar la dotació. El patronat ha d'aprovar l'aplicació dels ingressos.
 2. No entren en el càlcul del percentatge els donatius o altres recursos que s'obtinguin per incrementar la dotació, ni els resultats extraordinaris obtinguts per alienacions de béns o drets de la dotació que mantenen aquest caràcter de dotacionals.
3. L'aplicació d'almenys el setanta per cent dels ingressos s'ha de fer efectiva en el termini de tres exercicis, a comptar de l'inici del següent al de la seva acreditació comptable, feta l'excepció d'aquells supòsits pels quals el Protectorat hagi autoritzat un termini diferent.

Article 34. Despeses d'administració
1. Tenen la consideració de despeses d'administració de la fundació, les causades directament pel funcionament del patronat i dels altres òrgans de la fundació, especialment la retribució i les despeses de les quals els patrons o els integrants dels esmentats òrgans tinguin dret a ser rescabalats.
2. Aquestes despeses no poder ser superiors al deu per cent dels ingressos acreditats durant l'exercici i han de tenir proporció raonable amb les activitats que dugui a terme la fundació.

Secció tercera
Activitats econòmiques

Article 35. Participació en societats
1. Les fundacions només poden participar en el capital de societats que limitin la responsabilitat dels seus socis.
2. S'exceptua de la regla general establerta a l'apartat 1 d'aquest article, el cas en què les participacions s'adquireixin per herència o llegat i que, d'acord amb els seus estatuts, sobre la base d'aquestes participacions, es pugui prendre l'acord de transformació en una altra que limiti aquella responsabilitat, i així s'acordi immediatament en el moment de l'adquisició o bé es procedeixi a la immediata alienació de les participacions o a la seva aportació a una societat que limiti la responsabilitat dels seus socis.

Article 36. Gestió directa
Les fundacions poden dur a terme directament explotacions econòmiques, d'acord amb el que disposa la legalitat vigent en els casos següents:
a) Si l'exercici de l'activitat constitueix per ella mateixa el compliment del fi fundacional o d'una part d'aquest fi.
b) Si es tracta d'una activitat accessòria, complementària o subordinada respecte del fi fundacional o d'una part d'aquest fi.

Article 37. Remuneració d'activitats
Les fundacions poden percebre, per raó del servei que prestin una remuneració per les seves activitats que no desvirtuï l'interès general de la finalitat de la fundació ni el caràcter no lucratiu de l'entitat.

Article 38. Actes de liberalitat
1. Les herències acceptades per una fundació, ho són sempre a benefici d'inventari.
2. Els llegats, les herències i les donacions no oneroses a favor d'una fundació no es poden renunciar sense l'autorització prèvia del Protectorat.

Article 39. Limitacions de les facultats del patronat
 1. Els béns de les fundacions només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels fundadors o constituents del fons, si en l'escriptura de constitució han condicionat les alienacions. En aquest cas, s'han de respectar les mateixes condicions per poder constituir gravàmens o càrregues sobre els béns de la fundació.
2. El producte de l'operació s'ha de reinvertir en l'adquisició d'altres béns o drets que quedin subrogats en el lloc dels alienats o en millores de béns de la fundació.
3. El Protectorat pot eximir de l'obligació de reinvertir-ne el preu amb posterioritat a l'operació i amb anterioritat a la presentació dels comptes.
4. El Protectorat ha d'autoritzar, prèviament, l'adquisició onerosa per una fundació d'accions o participacions que li confereixin una posició majoritària en societats no personalistes.

Capítol V
Fons especials

Article 40. Constitució
1. Les fundacions poden convenir amb altres persones l'aportació que aquestes facin de béns i drets al seu patrimoni, i constituir amb ells un fons especial destinat a l'acompliment de determinades finalitats, sempre que aquestes coincideixin amb els fins fundacionals.
2. La constitució d'aquests fons s'ha de fer en escriptura pública.

Article 41. Contingut de l'acta de constitució
1. En l'escriptura de constitució del fons especial s'hi ha de fer constar:
a) La denominació del fons, si escau.
b) Els fins per als quals es constitueix el fons.
c) Els béns i drets destinats al seu finançament i la forma com té o tindrà lloc la seva aportació.
d) La durada del fons o si és indefinida.
e) Les causes especials d'extinció i la destinació del romanent en qualsevol cas en què tingui lloc l'extinció.
2. Als fons esmentats en el punt 1, hi són d'aplicació les previsions d'aquesta Llei per a les dotacions de les fundacions.

Article 42. Extinció voluntària
A part de les causes convingudes d'extinció, el fons especial s'extingeix a voluntat de la fundació o del constituent, llevat que s'hagi convingut un termini especial de durada.

Capítol VI
Fusió, escissió, extinció i liquidació

Article 43. Fusió
1. La fusió de dues o més fundacions, tant si es realitza per mitjà de l'absorció per una d'elles de l'altra o de les altres, com per la seva integració en una fundació de nova creació, ha de respondre a la conveniència d'un millor compliment dels fins fundacionals.
2. La fusió ha d'adoptar-se per acord motivat del patronat de totes les fundacions interessades i requereix l'aprovació del Protectorat.
3. El Protectorat pot instar, de l'autoritat judicial del domicili de qualsevol de les fundacions afectades, la fusió d'aquelles que no puguin complir els seus fins o es trobin en greus dificultats per fer-ho per si soles, sempre que:
 a) No ho hagi prohibit el fundador.
b) Existeixi analogia entre llurs fins fundacionals.
c) S'hi oposi el patronat de totes o d'alguna d'elles.
4. Se segueix la tramitació dels incidents.
5. La fusió s'ha de formalitzar en escriptura pública, excepte en el cas de resolució judicial, i s'ha d'inscriure en el registre de fundacions.

Article 44. Escissió
1. L'escissió d'una fundació per mitjà de la segregació d'una o més parts del seu patrimoni, que passen a sengles fundacions de nova creació, ha de respondre a la conveniència d'un millor compliment dels seus fins fundacionals.
2. L'escissió ha d'adoptar-se per acord motivat del patronat i requereix l'aprovació del Protectorat.
3. L'escissió ha de formalitzar-se en escriptura pública i s'ha d'inscriure en el registre de fundacions.

Article 45. Causes d'extinció
1. La fundació s'extingeix per:
a) Expiració del termini pel qual va ser constituïda.
b) L'íntegra realització dels fins fundacionals.
c) Impossibilitat de realització dels fins fundacionals.
d) L'absorció o integració que resulti d'un procés de fusió amb una o diverses fundacions.
e) Les causes previstes a la carta fundacional o als estatuts.
f) Extinció dictada en resolució judicial ferma.
2. En els supòsits de l'apartat 1, b), c), d) i e), l'extinció requereix l'acord motivat del patronat, ratificat pel Protectorat.
3. Els acords i resolucions judicials determinants de l'extinció, s'han d'inscriure en el Registre de Fundacions.

Article 46. Destinació del patrimoni
1. L'extinció de la fundació determina la cessió global de tots els actius i passius, la qual s'ha de dur a terme pel patronat i per les persones liquidadores nomenades pel patronat o, si escau, pel Protectorat. Aquesta cessió global, un cop hagin determinat l'actiu i el passiu i amb l'autorització prèvia del Protectorat, es destina:
a) A una fundació o a una altra entitat sense afany de lucre que tingui uns fins similars als de la fundació, designada pels estatuts o a la carta fundacional i, si no s'ha fet, amb preferència de les del domicili d'aquesta o, si no n'hi ha, de les de la comarca amb finalitats anàlogues.
b) Si de cas hi manquen les esmentades entitats, a d'altres que autoritzi el Protectorat.
2. Si no es pot efectuar una cessió global, cal procedir a la liquidació dels actius i passius i a l'haver que resulti se li dóna l'aplicació establerta per l'apartat 1.

Capítol VII
El Protectorat

Article 47. Funció bàsica
1. El Protectorat de la Generalitat, que té cura del correcte exercici del dret de fundació, és exercit pel Departament que tingui adscrita aquesta competència.
 2. El Protectorat ha de vetllar perquè se satisfaci l'interès general propi de qualsevol fundació, el compliment dels fins fundacionals i, per tant, es respecti la voluntat de les persones fundadores i les disposicions legals i estatutàries.

Article 48. Funcions específiques
Són funcions específiques del Protectorat les següents:
a) Resoldre les sol.licituds d'inscripció de les fundacions.
b) Portar el Registre de Fundacions.
c) Assessorar les fundacions.
d) Vetllar pel compliment dels fins fundacionals, tenint en compte la consecució del fi d'interès general.
e) Verificar, mitjançant la rendició de comptes, el compliment dels estatuts i de les obligacions d'aquesta Llei.
f) Resoldre les sol.licituds d'autorització previstes per aquesta Llei.
g) Les altres que resultin de la Llei.

Article 49. El Registre de Fundacions
En el Registre de Fundacions s'ha de deixar constància dels actes i documents següents:
a) La carta fundacional.
b) Els estatuts i els acords de modificació.
c) El nomenament, suspensió i cessament dels patrons i, si escau, dels liquidadors.
d) Les delegacions de facultats i els apoderaments generals.
e) La constitució, modificació i l'extinció de fons especials.
f) La fusió i l'escissió de fundacions.
g) La pròrroga de fundacions constituïdes per un termini determinat.
h) L'extinció i la liquidació.
i) La delegació de les fundacions sotmeses a una altra legislació i que actuen a Catalunya.

Article 50. Publicitat
El registre de fundacions és públic. Les certificacions que lliura donen fe del contingut. La publicitat també es pot fer efectiva mitjançant nota informativa o còpia dels assentaments.

Article 51. Autoritzacions
1. El Protectorat ha de resoldre les sol.licituds d'autorització previstes per la Llei en el termini de tres mesos.
2. Un cop transcorregut el termini de tres mesos, i no hagi recaigut resolució expressa, s'entén concedida l'autorització.

Article 52. Resolucions del Protectorat
La resolució de les sol.licituds d'inscripció, de fusió, d'escissió, d'extinció i la suspensió de patrons són competència de la persona titular del departament que tingui adscrita la competència, i aquests actes exhaureixen la via administrativa. La resolució de la resta de sol.licituds són competència de l'òrgan que reglamentàriament la tingui atribuïda.

Article 53. Altres fundacions
 Les fundacions sotmeses a lleis de fundacions diferents d'aquesta, que amb caràcter estable exerceixen activitats a Catalunya, han d'establir-hi una delegació i inscriure's en el Registre de Fundacions.

Disposició addicional primera
Sens perjudici dels incentius fiscals previstos a la normativa estatal, a la participació privada en activitats d'interès general, la Generalitat de Catalunya pot, en l'exercici de les seves competències en matèria tributària, establir incentius fiscals a les fundacions mitjançant norma amb rang de llei.

Disposició addicional segona
Reglamentàriament s'establirà el sistema perquè es puguin presentar els comptes anuals mitjançant procediments telemàtics i de la mateixa manera es puguin legalitzar els llibres.

Disposició transitòria primera
A les sol.licituds d'inscripció iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, els serà d'aplicació la normativa anterior.

Disposició transitòria segona
La rendició de comptes corresponent a l'exercici amb data de tancament posterior a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'ha de formular, aprovar i presentar d'acord amb allò que s'hi disposa.

Disposició transitòria tercera
A les fundacions constituïdes amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei i que no modifiquin llurs estatuts per establir expressament que s'hi sotmeten, no els serà d'aplicació l'article 39 apartats 1, 2 i 3 i es regiran per les següents normes:
1. No es poden gravar els béns de la fundació amb càrregues que comportin unes despeses anuals que impedeixin el compliment de l'obligació de destinar almenys el setanta per cent de les rendes que obtingui la fundació i dels altres ingressos que no formin part de la dotació de la fundació, llevat que ho autoritzi el Protectorat, atès l'interès de la fundació.
2. Els béns mobles o immobles que estan destinats amb caràcter permanent al compliment de la finalitat i que constitueixen la dotació només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels fundadors, excepte que ho autoritzi el Protectorat per a un supòsit determinat.
3. També cal autorització del Protectorat per a les exempcions de l'obligació de reinvertir el preu de les vendes de béns de la fundació.
4. També és necessària l'autorització del Protectorat per a la inversió de tot o d'una part del patrimoni d'una fundació en empreses mercantils, si li atribueix la qualitat de comerciant.

Disposició derogatòria
Queda derogada la Llei 1/1982, de 3 de març, de fundacions privades, i les disposicions d'igual o inferior rang normatiu en allò que contradiguin o s'oposin al que disposa aquesta Llei.

Disposició final primera
 Es faculta el Govern de la Generalitat i a la persona titular del Departament competent per raó de la matèria perquè, en l'àmbit de les competències respectives, dictin les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei, especialment pel que fa a l'organització i funcionament del registre i l'elaboració d'un pla de comptabilitat de les fundacions privades.

Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al DOGC.

Antecedents del Projecte de llei
1. Text de la disposició.
2. Memòria justificativa.
3. Marc normatiu.
4. Taula de disposicions afectades.
5. Informe econòmic.
6. Informe jurídic.
7. Altra documentació.

N. de la R.: Els antecedents del Projecte de llei poden ésser consultats a l'Arxiu del Parlament.