Amb la proposta de Decret del Departament d'Ensenyament que modifica l'ordenació curricular de l'educació secundària obligatòria i dels batxillerats i que planteja implantar la religió com a matèria avaluable dins de la franja dels crèdits comuns i situant l'ètica com alternativa s'ha situat en primer pla un debat que està sempre present en la comunitat educativa. És per això que les organitzacions que formem el MUCE volem deixar clara la nostra posició sobre aquest tema.
Per imperatiu constitucional, el nostre no és un Estat confessional. El currículum escolar només es pot fonamentar en assignatures i matèries que tots puguin compartir sense necessitat d'adscriure's a unes determinades creences religioses o polítiques. Per això no pot formar part del currículum una matèria que és impartida amb caràcter especial per a alguns, fins i tot si formen part d'una majoria. Per tant no es pot convertir l'ensenyament d'una determinada religió en una assignatura ni es pot obligar a aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar i aprovar una altra matèria.
La introducció de l'ensenyament de la religió en el currículum escolar comporta la vulneració de tres principis fonamentals en un estat democràtic:
Per altre part oferir com alternativa de la religió l'ètica, sota el pretext de que l'Estat ha d'assegurar que tots puguin rebre una formació que s'acordi amb les creences, converteix el dret d'una part de la població en deure per a altres, convertint l'ètica en una "moral per a ateus".
Afortunadament l'Ètica és més que això. La seva ubicació en el sistema educatiu trascendeix els límits d'una assignatura. La formació de l'alumnat en els valors de la llibertat, tolerància, solidaritat, respecte i esperit crític, tal com es concreten en els objectius terminals de la LOGSE, és quelcom que ha de formar part de l'educació en el seu conjunt i que no permet la reducció en els límits d'una disciplina. Es tracta per tant d'eliminar l'Ètica com a àrea o matèria en els plans d'estudi i impulsar-la en tots els aspectes de la vida escolar.
La Religió ha de mantenir-se al marge de l'ensenyament reglat en un sistema democràtic que defineix l'estat com a laic i que en el text constitucional -article 16.3- afirma que cap confessió tindrà caràcter estatal, respectant i defensant la llibertat religiosa i la pluralitat ideològica. L'escrupulós respecte de la separació de les esglèsies i l'Estat obliga a que l'adoctrinament s'enmarqui en els àmbits socials privats (famílies, esglésies...), però en cap cas es pot permetre un tractament de privilegi per a cap confessió des dels poders públics en una societat democràticament constituïda.
Barcelona, 6 de maig de 1999