Haurà de morir també una criatura?

Tornar

Va tenir de morir la Sra. Orantes gairebé davant de les cameres de televisió perquè la problemàtica de la violència en la parella sortís a la llum pública i les institucions comencessin a ser sensibles al patiment de mils i mils de dones que viuen en la  violència masclista. Haurà de morir també una criatura per que comprenguin el patiment de mils i mils d’infants? Perquè encara no hi ha una llei de protecció als infants que viuen o han viscut el terror de la violència masclista? Perquè els i les professionals i la pròpia societat no escolten als infants ni és dóna credibilitat a la seva veu? Quantes criatures es posen malaltes els dies que els toca anar a casa del pare, i la pròpia mare l’ha d’obligar  “per ordre judicial” a anar tot/a sol/a a casa de l’agressor sense la presencia d’algú amb qui es puguin sentir  protegits/des?Ens hem parat a pensar el que deu representar per aquestes criatures tenir d’anar cada quinze dies i/o durant les vacances a viure a casa de l’agressor de la seva mare? Com podem entendre el fet de que se’ls obliga a anar sols amb l’agressor, sense la protecció d’una persona adulta? És que s’està legitimant la violència? Si no, com es pot deixar a una criatura que està creixent viure amb l’agressor de la seva mare? Quins valors, hàbits, bases culturals, van adquirint aquestes criatures que estan creixent, envoltats de violència en la infància?.   Ens hem parat a pensar, el que els hi toca patir als infants en la pròpia pell quan l’agressor segueix perpetuant el joc del poder a través dels fills/es durant els dies que van a viure casa del pare, i els fa servir per seguir exercint  la violència contra la mare? Tot això té alguna coherència per les criatures? què estem fent? Realment estem treballant per una  societat adulta, per una cultura de la pau i la convivència, o tot el contrari? Estem formant possibles maltractadors? S’han aturat a pensar alguna vegada els jutges i jutgesses el que representa per les criatures que estan creixent i forjant la seva personalitat tenir de viure i presenciar el terror de la violència dintre la pròpia casa? Perquè la societat no exigim d’una vegada la protecció d’aquests infants i al mateix temps, poder minvar el sofriment de moltes mares que un cop separades es veuen impotents altre cop quan comença un altre etapa de la violència masclista. Quantes dones hauran de passar encara pels nostres serveis a explicar la impotència en que es troben per la manca de credibilitat que presenten els jutges i les jutgesses davant d’aquests fets? Exigim el dret dels infants que han viscut o encara viuen la violència dins la pròpia casa de ser escoltats i informats. Exigim que la paraula de les dones sigui escoltada i tinguin la credibilitat que es mereixen, en contra de la credibilitat dels que exerceixen els abusos de poder i la violència, sovint de forma subtil i perversa, utilitzant una violència psicològica que destrueix qualsevol ésser humà.   L’equip del Servei d’Atenció i Informació  a les Dones de “El Safareig”.

Podeu contestar i donar les vostres opinions en el Safareig  a “debat Tot Cerdanyola” entran en la nostra pag web http://www.pangea.org/safareig  Posa't en contacte