La preocupació per les dificultats que les dones tenim per accedir a un lloc de treball és vella en el Grup de Dones. Ja a la declaració de principis de l'any 1978 posàvem com a objectiu prioritari de la nostra lluita el dret de totes les dones a tenir un lloc de treball. L'any 1983, quan l'atur és un dels problemes greus del país, comencem a denunciar que el que se'n deia "empleo comunitario" era discriminatori, ja que es dedicava només a fer voreres, perquè estava pensat per homes aturats.
L'any 1985 el Govern aprova el Pla Nacional de Formació i Inserció Professional; a partir d'aquí s'iniciarà una etapa de programes d'ocupació en col·laboració amb el Fons Social Europeu que influirà de manera important en les relacions de les dones amb el món laboral i formatiu. Des de l'any 1986, la taxa d'atur masculina va descendint i paral·lelament augmenta la taxa femenina. Les escandaloses xifres provoquen que les administracions hagin de realitzar, dins el marc més general dels Plans d'Igualtat d'Oportunitats, programes específics per ajudar sobretot a dones a reincorporar-se al mercat de treball.
La formació ocupacional és un dels programes desenvolupats al llarg d'aquests anys per fer front al problema de l'atur. Pel que fa a la participació de les dones en els cursos de Formació Ocupacional, s'ha anat teixint la idea que les dones s'han convertit en unes "cursillistes" de formació gratuïta i becada. Com sempre, la participació deles dones és sempre manipulada: o bé es fa invisible, o es percep exageradament.
Decidir-nos a entrar en el complex món dona/formació/treball ens suposa una prèvia reflexió. Les aportacions d'Adele Pesce, sociòloga experta en temes de treball, creiem que sintetitzen bé el marc teòric en el qual nosaltres ens movem a l'hora de realitzar els programes de formació. Partim de la idea que les relacions dona i treball són més complexes que no les de l'home, principalment perquè:
| Estem presents en l'esfera de la producció i de la reproducció. Les dones hem viscut aquesta situació i després l'hem teoritzada a través de concetes com doble jornada, doble presència... fins arribar a qçúestionar el propi concepte de treball. | |
| Som discriminades en el mercat de treball per motiu de sexe (més atur femení, menys salari, treballs més precaris, etc). | |
| S'estableix una relació entre el treball i la persona en tant que ésser sexuat. Així, s'estableixen professions masculines i femenines i les dones i els homes ens identifiquen amb uns oficis i no amb altres, no pel nostre sexe. |
Aquest triple punt de vista intentem que estigui sempre present en el tractament i contingut dels nostres programes formatius. Creiem que, per fer la feina ben feta, cal considerar que no és igual formar un obrer qualificat que s'ha quedat a l'atur que una mestressa de casa que porta quinze anys sense treballar fora de casa: les seves experiències de vida són diferents en molts aspectes i això, per nosaltres, marca un programa formatiu també diferent.