La formació ocupacional des de la perspectiva de les dones

La preocupació per les dificultats que les dones tenim per accedir a un lloc de treball és vella en el Grup de Dones. Ja a la declaració de principis de l'any 1978 posàvem com a objectiu prioritari de la nostra lluita el dret de totes les dones a tenir un lloc de treball. L'any 1983, quan l'atur és un dels problemes greus del país, comencem a denunciar que el que se'n deia "empleo comunitario" era discriminatori, ja que es dedicava només a fer voreres, perquè estava pensat per homes aturats.

L'any 1985 el Govern aprova el Pla Nacional de Formació i Inserció Professional; a partir d'aquí s'iniciarà una etapa de programes d'ocupació en col·laboració amb el Fons Social Europeu que influirà de manera important en les relacions de les dones amb el món laboral i formatiu. Des de l'any 1986, la taxa d'atur masculina va descendint i paral·lelament augmenta la taxa femenina. Les escandaloses xifres provoquen que les administracions hagin de realitzar, dins el marc més general dels Plans d'Igualtat d'Oportunitats, programes específics per ajudar sobretot a dones a reincorporar-se al mercat de treball.

La formació ocupacional és un dels programes desenvolupats al llarg d'aquests anys per fer front al problema de l'atur. Pel que fa a la participació de les dones en els cursos de Formació Ocupacional, s'ha anat teixint la idea que les dones s'han convertit en unes "cursillistes" de formació gratuïta i becada. Com sempre, la participació deles dones és sempre manipulada: o bé es fa invisible, o es percep exageradament.

Decidir-nos a entrar en el complex món dona/formació/treball ens suposa una prèvia reflexió. Les aportacions d'Adele Pesce, sociòloga experta en temes de treball, creiem que sintetitzen bé el marc teòric en el qual nosaltres ens movem a l'hora de realitzar els programes de formació. Partim de la idea que les relacions dona i treball són més complexes que no les de l'home, principalment perquè:

punt Estem presents en l'esfera de la producció i de la reproducció. Les dones hem viscut aquesta situació i després l'hem teoritzada a través de concetes com doble jornada, doble presència... fins arribar a qçúestionar el propi concepte de treball.
punt Som discriminades en el mercat de treball per motiu de sexe (més atur femení, menys salari, treballs més precaris, etc).
punt S'estableix una relació entre el treball i la persona en tant que ésser sexuat. Així, s'estableixen professions masculines i femenines i les dones i els homes ens identifiquen amb uns oficis i no amb altres, no pel nostre sexe.

Aquest triple punt de vista intentem que estigui sempre present en el tractament i contingut dels nostres programes formatius. Creiem que, per fer la feina ben feta, cal considerar que no és igual formar un obrer qualificat que s'ha quedat a l'atur que una mestressa de casa que porta quinze anys sense treballar fora de casa: les seves experiències de vida són diferents en molts aspectes i això, per nosaltres, marca un programa formatiu també diferent.