OBERTURA DE LA CANONADA D’AIGÜES
TER-LLOBREGAT (ATLL) (30/5/09)
A
finals d’agost de 2008 es varen iniciar les obres per construir
la canonada d’aigües que ha de connectar la dessalinitzadora
de Blanes amb Arenys de Mar.
El seu traçat discorre, al seu pas per Pineda, des del
turó de Gràcia fins al polígon industrial.
Travessa la vall de la riera des de la Rectoria Vella fins a les
proximitats de Can Cassola. L’obertura de la rasa per situar
la canonada ha provocat un fort impacte, sobretot, als vessants
de la carena de Ca l’Oliver.
En
constatar l’evolució del projecte, la plataforma va
enviar una carta als responsables de la companyia ATLL, expressant
la seva queixa i demanant que, un cop finalitzades les obres,
es restituïssin tant els terrenys agrícoles com la
vegetació de la carena. A mitjan setembre vam tenir una
reunió amb representants seus i de l’ajuntament, per
parlar-ne. A hores d’ara la canonada ja s’ha instal·lat;
si en curt termini no s’inicien les obres de restitució
de l’arbrat recordarem a ATLL els seus compromisos i a l’ajuntament,
perquè, de manera subsidiària, vetlli pel seu compliment.
BARRAQUISME IL·LEGAL A LA VALL DE LA RIERA. FINS QUAN?
(19/5/09)
La part més propera
al nucli urbà de la vall de la riera de Pineda es va degradant
progressivament sense que l'Ajuntament o cap administració
pública hi posi solució.
No sembla servir de res que aquest espai estigui protegit amb
categoria màxima pel Pla Director Urbanístic dels
àmbits del Sistema Costaner, degut a la seva funció
de connector entre el litoral i el Parc Natural del Montnegre
Quan qualsevol visitant inicia un recorregut per la Vall, resseguint
la riera, queda sobtat per l'existència d'un gran nombre
de construccions irregulars que degraden el paisatge i desafien
la legalitat.
El que va començar anys enrera com una zona de petits horts
periurbans ha derivat en una acumulació de barraques, magatzems
de materials de construcció i caravanes atrotinades.
Tanques amb matalassos, bidons de productes químics com
a improvisats dipòsits d' aigua i barbacoes d'obra comparteixen
espai amb petits horts.
I el més greu és que no paren de créixer.
Un patrimoni fràgil deixat de
la seva mà
La Vall de la riera és un dels pocs exemples que resten
de la plana agrícola del Maresme, d'una indubtable riquesa
i varietat.
El nostre grup té com a objectiu garantir la seva protecció
però també la seva viabilitat biològica tot
intentant impulsar una consciència dels seu valor ecològic
i també social.
La funció de corredor biològic entre el mar i el
Parc natural del Montnegre queda en perill davant de la substitució
de les activitats tradicionals de pagesia per uns usos residencials
i de serveis que estan totalment prohibits.
Malgrat les nostres reiterades peticions durant vuit anys cap
equip de govern municipal ha estat capaç d'intervenir amb
contundéncia i aplicar la normativa vigent per tal d'acabar
amb aquesta agressió urbanística.
Un raig d'esperança per al futur
La nostra opinió com a entitat és
que per tractar de capgirar la situació s'hauria de treballar
en la gestió i promoció del paisatge agrícola
mitjançant la implicació decidida de les administracions.
Caldria redactar un pla de gestió agrària o d'ús
públic, col·laborar amb centres de recerca i potenciar
la comercialització dels productes típics de la
zona com a valor afegit i diferenciador.
D'aquesta forma avançaríem en un altre tipus de
connexió, posant en contacte la societat amb el territori.
Iniciatives com els horts urbans, provades amb èxit a altres
indrets, serien una opció que es podria aplicar en una
part de la plana.
I ARA L'ARE!!! PINEDA DE MAR SERÀ
EL PRIMER MUNICIPI DE L'ALT MARESME AMB TOT EL FRONT MARÍTIM
CONSTRUÏT(12/5/09)
El
passat 13 de març va se aprovat per la Generalitat el projecte
d'àrea residencial estratègica (ARE) que s'ha de
fer a Pineda; la més gran del Maresme. Amb el pretext,
entre d'altres, de promoure un habitatge més assequible
en un entorn urbà de qualitat, el municipi de Pineda experimentarà
el creixement urbanístic més gran que ha tingut
al llarg de tota la seva història. S'ocuparan prop de 30
hectàrees i s'aixecaran 2.000 habitatges. Això sense
comptar altres actuacions menors en cartera com els plans parcials
3 i 7 i la façana marítima dels càmpings.
Cap objectiu pot justificar una ocupació del sòl
tan espectacular com la que es derivarà de l'ARE i que,
en poc temps, convertirà Pineda en un municipi amb tota
la seva façana litoral edificada.
En mig de tot aquest procés
la participació ciutadana no ha quedat gaire ben parada.
L'ARE actual és hereva del Pla Parcial que ja fou aprovat
inicialment, pel govern municipal, el gener de 2003. Llavors s'efectuà
sense debat i per la via d'urgència. L'aprovació
del pla parcial el 2003 donava llum verda a la urbanització
ja prevista a través de Pla General de 1992. Per això
Pineda, malauradament, no és el cas d'altres municipis
que han portat a referèndum l'ARE i on la població
podia decidir entre urbanitzar o no urbanitzar aquests espais.
Aquí la decisió ja es va prendre fa temps i sense
oferir cap opció a la ciutadania per pronunciar-se al respecte.
Amb tots aquests antecedents a la mà, no deixa ser simptomàtic
que, al llarg de tot el període que ha durat la tramitació
de l'ARE (prop d'un any), a Pineda no s'hagi convocat un sol acte
públic per informar-ne al respecte i que, per la seva banda,
la Generalitat ni tan sols s'hagi pres la molèstia de respondre
les al·legacions que van presentar entitats com la nostra.
REPORTATGE TELEVISIU DE LA FONT DEL
FERRO AL WEB DE MALGRAT CONFIDENCIAL(29/4/09)
El
Cau de Pineda ha rebut el reconeixement per haver fet un pont
de fusta a la Font del Ferro de Pineda. La Plataforma Salvem la
Vall de la Riera de Pineda va proposar al Cau pinedenc de fer
el pont en la recuperació de la Font del Ferro.
L'Agrupament
Escolta pinedenc ha rebut el premi per haver contribuït a
la millora de l'entorn natural, i "per fomentar en el jovent
el gust per les responsabilitats, la capacitat associativa, l'esperit
de servei i el compromís envers la societat, i l'amor i
el respecte per la natura", segons el jurat del premi nacional.
El
premi es dóna sempre a una entitat que treballi amb joves
i en aquest cap també s'ha valorat molt positivament la
col.laboració amb una altra entitat.El Cau de Pineda ha
rebut el premi de mans del Conseller de Governació, Jordi
Ausàs, al Palau de la Generalitat. Una delegació
de 15 caps del cau pinedenc han participat a l'entrega del premi.
L'AEiG
Montpalau de Pineda s'ha mostrat molt content d'haver rebut el
premi, "que és també un reconeixement al Cau
de Pineda en la seva tasca de defensa del medi ambient i l'educació
dels infants i joves des del 1962".
Aquests
Premis van ser instituïts per l'Associació Mossèn
Batlle, en record i homenatge a en Jaume Ciurana i Galceran, antic
escolta.Cal destacar l'alta participació com la qualitat
de les obres presentades per les diferents modalitats de premis.
En aquesta edició, s'han presentat un total de 94 obres.
Enhorabona,
nois!
ARTICLE D'OPINIÓ D'EN TONI
SALA AL SEU BLOG(30/3/09)
En Toni Sala ha publicat al seu blog
un interessant article, titulat "Pineda de Mar". Creiem
que hem de reproduir- lo a la nostra pàgina tant per la
qualitat i coherència del text com per el prestigi i qualitat
del seu autor:
Pineda de Mar
Abans de la guerra, el
Maresme va ser un dels paisatges més prestigiosos de Catalunya.
Els noucentistes hi trobaven l'equilibri clàssic que volien
pel seu país, un paisatge a mesura humana, de petits turons,
valls i poblets, abarcable, domèstic, delicat. Delicat.
Sí.
Una de les primeres biblioteques noucentistes que va fer la Diputació,
l'any 1922, va ser posada a Pineda de Mar, literalment entremig
dels camps. L'estat actual d'aquella biblioteca sempre acaba per
fer-me present el desastre general del paisatge maresmenc. Perquè
el paisatge és una qüestió de cultura. Que,
amb un petit local a banda, els 25.000 habitants de Pineda encara
avui hagin de funcionar amb una biblioteca de l'any 1922, quan
el poble tenia 2.000 habitants, és tan trist que no es
pot explicar.
Pineda és un de tants pobles que els últims temps
han crescut sobremanera, a cavall de l'especulació urbanística.
Els anys de les grues s'hi han acarnissat i ha hagut els consegüents
problemes d'infraestructures. Com per celebrar-ho, acaba d'aprovar-s'hi
una de les àrees residencials estratègiques més
grans de Catalunya. Dos mil pisos més. De cop.
És tan trist que no es pot explicar. Passejo per Pineda
i només veig cartells de pisos en venda. Per què
aquesta sensació que som al país dels contrasentits
i la fugida endavant? Les vendes cauen en picat, les immobiliàries
tanquen, el país és un groullere de pisos buits,
i, què fem? Més pisos. El conseller Joaquim Nadal
deia l'altre dia que amb les Ares s'aconseguirien vivendes a preu
accessible i al mateix temps s'activaria el sector de la construcció.
El segon motiu remarca la vocació depredadora de la nostra
economia, sense complexos: turisme i construcció. El primer
motiu del conseller fa que em demani quines mesures va prendre
cap govern durant els anys de les grues per evitar una bombolla
- eufemisme per negoci piramidal - sostinguda en el fons en la
pressió dels de baix per tenir casa. Poseu-vos a especular
amb el pa, i veureu com creix, durant uns anys, l'economia. S'ha
dit mil vegades que el problema dels ajuntaments és el
finançament. Però és més fàcil
depredar que aixecar la veu contra l'amo. No per res les Àrees
Residencials Estratègiques s'han fet amb caràcter
d'urgència.
Un dels encants del Maresme era aquesta proximitat de la muntanya
i la mar. Et podies banyar al peu de la muntanya. Ara entre la
muntanya i la mar hi ha un mur de formigó. Quedaven queixals,
espais que encara permetien contemplar la proximitat d'un turó
amb una ermita. All in all its just another brick in the wall.
Pineda de Mar serà el primer municipi de l'Alt Maresme
amb tota la façana marítima edificada.
En alguns municipis hi ha hagut referèndums i les Ares
s'ha tombat. A Pineda, no. També s'hauria de veure en quins
municipis s'han emplaçat aquestes Ares, no sigui el cas
que estiguem creant guetos. Diumenge, El Punt publicava una entrevista
amb l'alcalde. L'alcalde deia que amb aquests dos mil pisos Pineda
encara hi sortiria guanyant. Mira per on, encara haurem d'aplaudir.
També deia que Pineda estava deixant de ser un poble per
ser una ciutat. La pregunta és per què. En benefici
de què. És provable que la resposta d'aquesta pregunta
també inclogui el perquè de l'actual crisi.
INICIEM LA RECONSTRUCCIÓ DEL
FORN DE CALÇ DE CAN MARQUÉS(21/12/08)
L'any 2.002 la nostra
entitat va començar una sèrie d'actuacions per a
la recuperació del patrimoni de la Vall de la Riera.
Amb l'inici de les obres de restauració de l'antic forn
de calç avancem cap a l'objectiu de tenir en un estat molt
més acceptable mostres prou representatives d'un patrimoni
tan ric com divers. Hores d'ara ja hem posat en valor un molí,
una font i una arcada romana de l'antic aqüeducte que transportava
les aigües des de la riera de Pineda fins a la vil·la
de Can Roig.
Tot aquest conjunt d'elements es localitzen a escassa distància
entre ells i ben a prop d'una de les entrades principals al Parc
Natural del Montnegre i el Corredor, a prop de l'església
romànica de Sant Pere de Riu.
Per tal que es pugui entendre el funcionament
d'un forn de calç podeu veure aquest vídeo que mostra
el desenvolupament d'aquesta activitat al segle passat a S'Avall
de Ses Salines (Mallorca).
