COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT L'ANUNCI DEL TRASPÀS DE LA TITULARITAT DE LA N-II A LA GENERALITAT I DE LA CONSTRUCCIÓ D'UNA NOVA CARRETERA ALTERNATIVA (27/04/08)

Pineda de Mar: un futur territorial i ambiental incert

1.- La plataforma entén que la construcció d'una nova carretera, per tal de no tocar l'actual règim injust d'explotació de l'autopista, és una mesura desencertada que malbarata el consum de territori; més encara en una comarca amb serioses limitacions d'espai i amb uns nivells de saturació física preocupants. Lluny de solucionar problemes tendeix a perpetuar-los.

2.- Desvincular la mobilitat de les polítiques urbanístiques i d'ordenació de territori és un greu error. No es poden posar sobre la taula la construcció de noves carreteres i, a la vegada, promoure creixements urbanístics intensos i difusos tal i com estan duent a terme diversos municipis de la comarca. N'és un exemple Pineda amb el Pla Parcial 1 (PP1). Això sense perdre de vista l'important paper que ha de jugar el transport públic.

3.- La construcció d'una nova carretera tindrà unes conseqüències territorials, ambientals i paisatgístiques especialment nefastes per Pineda de Mar. El nostre municipi és l'únic de tot el Maresme on la carretera, a més de construir-se, se separa de l'autopista i travessa, en diagonal, el paratge de la Vall de la Riera de Pineda fins empalmar amb l'actual N-II, sota el turó de Gràcia. Això suposarà una greu alteració per a la vall, des del punt de vista ambiental, patrimonial, agrari i paisatgístic. Per altra banda deixa seriosament tocada la possibilitat que la vall de la riera sigui un dels principals connectors biològics i paisatgístics entre el Montnegre i el litoral.

4.- La construcció d'una nova carretera com la descrita obre les portes a que el municipi de Pineda s'apropi, perillosament, als nivells de saturació territorial i urbanística propis d'algunes poblacions del Baix Maresme.

5.- Contràriament al que ha insinuat l'alcalde de Pineda, denunciem que la supressió de la N-II al seu traçat actual no pot justificar, de cap manera, la ubicació de nous equipaments per sobre la carretera, ja que representaria la primera passa per iniciar la urbanització de la vall. Això quan està en cartera la construcció de 1.500 habitatges al PP1 a part d'altres actuacions urbanístiques menors com el PP3, el PP7 i diverses unitats d'actuació. D'acord amb el que s'acaba de dir ens preguntem: quins efectes pot tenir sobre la mobilitat futura tot aquest conjunt d'operacions?

6.- Demanem, per enèssima vegada, que l'ajuntament procedeixi a la declaració de la integritat de la vall de la riera com a SÒL NO URBANITZABLE i que iniciï el procediment perquè sigui incorporada al sistema d'espais protegits del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

7.- Cal recordar que l'Agenda 21 aprovada per l'ajuntament (CIU+PSC+ERC), l'abril de 2005, recull com a prioritària la total desclassificació urbanística de la vall. Per tant, demanem que s'actui, políticament, d'acord amb la seva aprovació i que s'executi la desclassificació sense més tardança.

8.- Cal recordar que l'ajuntament de Pineda va signar, fa 6 anys, la Carta d'Aalborg per la qual es compromet a implementar, de manera progressiva, polítiques de sostenibilitat. Edificar tota la façana marítima amb prop de 2.000 habitatges, deixar les portes obertes perquè s'urbanitzi el rerapaís i donar el vist-i-plau a una nova carretera d'aquestes característiques no tenen res a veure amb la sostenibilitat.

Plataforma Salvem la Vall de la Riera,
Pineda de Mar, 28 d'abril de 2008

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA DAVANT L'ANUNCI DE L'ACA SOBRE EL CALENDARI D'OBRES DE LA DEPURADORA DE L'ALT MARESME NORD (21/03/08)

Davant l'anunci que ha fet l'Agència Catalana de l'Aigua del calendari d'obres de la depuradora de l'Alt Maresme Nord i dels col·lectors associats, la nostra entitat vol manifestar el següent:

1.- Expressar el nostre desacord i, també certa sorpresa, pel fet que el nou projecte de depuradora no disposi del preceptiu termini d'informació pública per tal que pugui ser consultat i valorat amb detall. Entenem que un projecte d'aquestes dimensions i importància, així com per les implicacions socials i territorials que ha tingut, mereixeria d'una fase d'informació pública propi prou ampli per ser conegut per tothom.

2.- La manca d'aquesta informació pública no es pot excusar en el fet que ja s'efectués en redactar-se l'antic projecte de depuradora de fa 7 anys. Les diferències entre un projecte i l'altre són prou destacables com perquè la nova proposta gaudís d'una nova fase d'exposició pública.

3.- Si les obres no han de començar de manera efectiva, fins el mes de juny, per salvaguardar la nidificació del duc, hauria hagut marge temporal suficient per dur a terme aquest tràmit informatiu.

4.- La manca d'informació pública de la nova proposta davalua el paper i el sentit que hauria de tenir la comissió de seguiment del projecte i que ha estat defensada tant des de l'ajuntament com des de la mateixa ACA.

5.- Davant d'aquesta situació, la Plataforma ha demanat al cap de l'àrea tècnica de l'ACA, Sr. Guillem Peñuelas, que tota la informació del nou projecte pugui ser canalitzada i consultada, directament, a través del tècnic que ha nomenat l'ajuntament per fer el seguiment de les obres.

6.- Per part del responsable de l'ACA s'ha acceptat la nostra proposta per poder tenir accés als documents, malgrat no es sotmetin a informació pública.

7.- Pel que fa al projecte de col·lectors, la nostra entitat farà la corresponent valoració un cop s'obri el seu termini d'informació pública, previsiblement, durant el mes d'abril.

El Cercle Històric de Tordera ha posat en marxa una campanya per recollir suports, en
aquest cas, per la preservació del monestir de Roca-rossa. Han fet un manifest al que donem recolzament com a entitat.

SUPORT DE LA PLATAFORMA AL MANIFEST DEL CERCLE D'HISTÒRIA DE TORDERA, RESPECTE LA PRESERVACIÓ DEL CONJUNT ROMÀNIC DEL MONESTIR DE ROCA-ROSSA (28/03/08)

La nostra entitat que té entre d'altres objectius, la salvaguarda del patrimoni natural i històric-cultural de la Vall de la Riera de Pineda i rodalies, ha estat coneixedora del manifest que ha promogut el Cercle d'Història de Tordera, respecte la preservació del conjunt romànic del monestir de Roca-rossa.

Volem expressar el nostreu ple suport al manifest del Cercle així com a les mesures que s'hi recullen per tal que les restes del monestir gaudeixin de la protecció que mereixen i així els ho hem fet constar per escrit.

AVANCEN ELS TREBALLS DE RECONSTRUCCIÓ DE LA FONT DEL FERRO (16/03/08)

La font ja raja, s´ha construït un pont per travessar el torrent en col·laboració amb el Cau de Pineda i hem avançat en l´execució de la bassa per a amfibis i els treballs de neteja del bosc.

NOVETATS A LA PÀGINA: PLATAFORMA TV I FOTOGRAFIES A FLICKR (13/01/08)

En la línia d´oferir informació actualitzada i aprofitar millor les possibilitats multimèdia hem introduit dos nous serveis a la web.

Plataforma TV és el nostre canal al popular Youtube. Actualment podeu trobar un seguiment setmana a setmana de les obres de restautració de la Font del Ferro.

La secció de Fotos us permetrà veure la nostra pàgina a Flickr, el major àlbum de fotos on- line a nivell mundial.

LES CANALITZACIONS DE LES RIERES DE MALGRAT I DE SANTA SUSANNA I LA INCULTURA DE L'AIGUA (20/01/08)

En els darrers mesos, alguns municipis de l'Alt Maresme estan vivint noves actuacions del que és l'aplicació d'una política obsoleta i desfasada per a la gestió d'un element de tanta personalitat per la comarca com són les seves rieres i dels espais immediats. L'expressió més clara d'aquesta política és l'execució, encara al 2008, de projectes hereus del vell pla contra avingudes del Maresme de 1992 que suposava la conversió finalista i força indiscriminada, dels cursos naturals d'aquestes rieres en simples calaixos de formigó. Això amb el pretext de garantir la màxima seguretat per a la població i de reduir, al mínim, els efectes de possibles crescudes o rierades. Entre ells, segurament el més emblemàtic és l'exemple de la riera d'Arenys al seu pas per Arenys de Munt.

Al cas de Malgrat de Mar, el passat estiu, la pretensió de formigonar un nou tram de la riera, al seu pas pel paratge de Can Feliciano, va encendre totes les alarmes en un sector de la població que veia com aquesta intervenció, a més de l'impacte que podia generar sobre la mateixa riera posava en perill la continuïtat d'espais que són estimats i valorats per la ciutadania; uns paratges que han estat interioritzats positivament al llarg de moltes dècades no només per qüestions estrictament físiques, sinó per les vivències que cadascú guarda d'ells. D'aquella mobilització es derivà la redacció d'una segona proposta recollida per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que permetia una intervenció més respectuosa i acurada i que gaudia d'un grau de complicitat social més elevat que la primera. En aquest cas, les resistències a l'acceptació del nou projecte provenen del govern municipal i està per veure's quin és el desenllaç definitiu de l'afer.

Sigui com sigui, l'exemple de Malgrat serveix per constatar almenys dues coses. D'una banda, que és possible plantejar alternatives raonables i molt més coherents amb el que s'espera d'allò que, darrerament, s'ha vingut en denominar la nova cultura de l'aigua. Això vol dir, veure en les nostres rieres com una oportunitat amb beneficis ambientals, socials i culturals per als pobles i no com una temible amenaça o com a simples espais marginals. En segon lloc, es constata que ja no són suficients, per a la presa de decisions, les antigues fórmules de participació que quedaven reduïdes a un fred tràmit administratiu a través de la informació pública dels projectes. Cal obrir finestres que permetin una implicació més dinàmica, més flexible i més activa per part de la ciutadania per tal de garantir, també, que els resultats siguin més exitosos. Més encara quan les decisions tenen un abast territorial amb la transcendència descrita.

Si al cas de Malgrat, la mobilització ciutadana ha sigut capaç de replantejar un projecte que estava a punt d'executar-se, força més lamentable és el balanç que es pot treure de la canalització de la riera de Santa Susanna. En aquest cas, amb una contestació social inexistent, la recepta seguida ha estat ben simple: una barroera canalització de formigó que, des de la carretera N-II fins a la via del tren, ha comdemnat irreversiblement una riera que encara tenia moltes opcions per esdevenir un veritable corredor natural. És una actuació que està pensada, fonamentalment, per sostenir les desproporcionades operacions d'expansió urbanística que s'estan produint a redós d'aquest espai. Tanmateix és una intervenció que contradiu, impúnement, el que es recomanava per a aquest àmbit geogràfic per part del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner aprovat el 2005. Aquesta actuació posa de relleu la nul·la sensibilitat que, encara als nostres dies, demostren alguns ajuntaments per valorar aquests entorns. Si l'actuació d'alguns governs locals són la viva expressió d'una incultura de l'aigua i del territori que cal denunciar, no és més acceptable el vist-i-plau que, en un cas tan flagrant com aquest, ha donat l'ACA perquè el projecte es pogués tirar endavant tal qual. Com és possible que, per part de l'administració hidràulica catalana, s'autoritzin execucions tan discutibles com aquesta i que no s'actuï, d'ofici, per adaptar els projectes als nous requeriments ambientals i de participació ciutadana? A on queden els discursos oficials de la directiva marc de l'aigua, de la sostenibilitat, de la recuperació dels entorns fluvials que es defensen públicament? Quin debat social i tècnic previs s'han dut a terme per discernir si la proposta executada era o no la més convenient?

Ara el formigonat de la riera de Santa Susanna ja és una realitat. Ha estat una oportunitat perduda per demostrar una sensibilitat diferent vers el territori de la nostra comarca i una constatació més que, almenys a l'Alt Maresme, la intervenció a les rieres encara és molt lluny dels bons oficis que caldria esperar d'aquesta pretesa nova cultura de l'aigua. Tant de bo, pel cas de Malgrat de Mar, la decisió presa finalment mereixi una valoració en sentit contrari i sigui molt més positiva.

L´ACA VOL PASSAR LES CANONADES DE LA DEPURADORA PER LA LLERA DE LA RIERA (21/12/07)

L´Agència Catalana de l´Aigua vol soterrar els col·lectors dela Depuradora de l´Alt Maresme per sota de la llera de riera. El tram afectat és entre la carretera N-II i el mar. Després de sis anys de lluita i de milers de signatures de recolçament recollides no sembla una decisió ni políticament responsable ni ecològicament sostenible i justificable.

Escolteu les declaracions al respecte del nostre portaveu, Eugeni Riaza, a Ràdio Pineda.

AVANTPROJECTES DE L´ACA PER A LA DEPURADORA DE L´ALT MARESME (17/12/07)

L´Ajuntament de Pineda ens ha facilitat dos treballs que ha elaborat l´ACA sobre la Depuradora de l´Alt Maresme. Podeu consultar ambdós documents a aquests enllaços:

• EDAR Alt Maresme Nord. Antecedents i situació actual (Power Point, 1,51Mb)
• EDAR Alt Maresme Nord. Projecte d’ubicació a Montpalau. Dades bàsiques i projecte d’integració en l’entorn (PDF, 1,89 Mb)

PUBLICACIÓ D´UN NOU EXEMPLAR DEL NOSTRE BUTLLETÍ "L´ALOC"(05/12/07)

Acabem de publicar el darrer exemplar de l´Aloc. En ell podreu trobar articles sobre l´enderroc de la masia de Cal Vedat, l´asfaltatge de la pista d´Hortsavinyà i la nostra opinió sobre la decisió d´ubicar la Depuradora de l´Alt Maresme a l´antiga pedrera de Montpalau. També s´avança l´arranjament de la Font del Ferro que efectuarem en breu temps. Podeu consultar la versió PDF a aquest enllaç (167Kb)

DAVID PAVON, DE LA PLATAFORMA, FA UNA CONFERÈNCIA SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE AL MARESME. (30/11/07)

Aquest dissabte 1 de desembre a les 10 hores del matí, al pati del Cafè Nou de Mataró, en David participarà com a conferenciant en el debat "Mobilitat sostenible al Maresme". Aquest debat pertany a lles Jornades de Mobilitat al Maresme que organitzen les CUP.

PARTICIPACIÓ A LA "PASSEJADA PER LA RIERA DEL MALGRAT"(11/11/07)

La plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda" dóna suport als plantejaments dels companys de la plataforma de Malgrat a favor d'un projecte que permeti la potenciació de la riera de Sant Genís com a espai d'interès natural i cultural.
En aquest sentit, membres de la nostra entitat van participar en la caminada de diumenge, 11 de novembre, al llarg d'aquesta riera.

CAL VEDAT: CRÒNICA D'UN ENDERROC ANUNCIAT (01/11/07)

Dissabte, 27 d'octubre, va començar a executar-se l'enderroc de la masia de Cal Vedat, al barri de Poblenou (Pineda de Mar). D'aquesta manera es posava punt i final a un litigi que es perllongava des de l'any 2002. Al marge de les qüestions estrictament tècniques i de tota la polèmica que ha envoltat el conveni urbanístic subscrit entre la propietat i l'ajuntament, l'afer de Cal Vedat ha estat tot un exemple del que no ha de ser la gestió del nostre patrimoni i de determinades formes de fer política. Per altra banda, l'enderroc de la masia posa de relleu, per enèsima vegada, el difícil que resulta la convivència entre el desmesurat creixement urbanístic que està patint el Maresme i la preservació dels elements arquitectònics que constitueixen part del nostre patrimoni col·lectiu. És cert que molts d'aquests elements no gaudeixen d'una gran espectacularitat però són la mostra local i popular d'una arquitectura que encara avui dia introdueix una certa personalitat als nostres nuclis urbans, ja prou maltractats i desfigurats. Més encara, quan alguns d'ells podrien ser clarament revaloritzats esdevenint petits equipaments o serveis d'ús social o cultural de proximitat.

Doncs bé, això que s'acaba de dir és el que des d'algunes entitats s'havia intentat aconseguir per a la masia de Cal Vedat, únic referent històric i del passat agrícola que restava al centre d'un densificat barri com el de Poblenou, a Pineda de Mar. Sent conscients que hi havia un conveni subscrit i que la propietat tenia dret a uns aprofitaments reconeguts, des de 1992, pel Pla General, es feren propostes per intentar compatibilitzar aquests aprofitaments amb la preservació de la masia i el manteniment de la zona verda circumdant. En aquest sentit s'havien donat passes significatives. En primer lloc, al febrer de 2003, una resolució emesa pel Parlament de Catalunya, d'acord amb els informes previs del Departament de Cultura, reconeixia que l'edificació podia ser declarada com a Bé Cultural d'Interès Local, d'acord amb el seu valor històric i arquitectònic. En segon lloc, el novembre de 2004, un informe tècnic emès per la Direcció General d'Urbanisme dictaminava que l'edificabilitat de la finca s'havia de reajustar de manera que es respectés la masia.

Per tant, sembla que es disposava d'unes eines prou rellevants com perquè es poguessin fer jugar a favor de la preservació de l'edifici. Com és que al final no ha estat possible? Més enllà de les qüestions legals i de propietat, que hi són, aquí caldria emmarcar determinades actituds polítiques i per una manca de voluntat en defensar aquest tema. Hi ha alguns fets que així ho reflecteixen. En primer lloc, per part del nostre ajuntament, mai va ser resposta la sol·licitud feta per les entitats d'incoar el corresponent expedient per declarar la masia com a Bé Cultural d'Interès Local, d'acord amb el que estableix la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya (proposta presentada el juny de 2005). En segon lloc, en el discurs dels representants polítics mai s'han incorporat com a arguments per a la defensa de l'edifici els informes favorables emesos des de la Generalitat. Tampoc se'ns va aclarir mai quina era la força vinculant real que tenien aquests informes. La majoria de passes donades pels representants polítics no han sigut per convicció pròpia sinó com a reacció a les iniciatives que es posaven en marxa des de les entitats que defensàvem la preservació. I ara, finalment, arribem al moment de la sentència judicial, una sentència judicial que, per cert, autoritza l'enderroc per una qüestió bàsicament tècnica i de procediment però que ni tan sols esmenta els informes emesos des dels diversos àmbits de la Generalitat.

En el final d'aquest procés hi ha un aspecte que resulta especialment greu i que és la manera com s'ha conegut la sentència la qual fou notificada, a l'ajuntament, el passat mes d'abril. Com és possible que l'alcalde de la població d'aquell moment, Sr. Joan Morell, no comuniqués el sentit del seu veredicte i que deixés passar el període d'apel·lació sense que ningú en tingués coneixement? Les entitats del municipi que havíem treballat durant llarg temps per cercar una solució no mereixíem una resposta encara que fos per una simple qüestió de respecte i cortesia? Això, independentment de quin hagués estat el resultat definitiu de l'assumpte que ens ocupa. A on queda la "participació ciutadana" que tant es reivindica quan s'apropen les eleccions? Possiblement si la manera de procedir hagués estat una altra, llavors encara hauríem pogut fer valer jurídicament alguns dels arguments que, en no fer-ho, ni tan sols s'han recollit a la sentència.
Sigui com sigui la masia ja és a terra i l'episodi de Cal Vedat no podrà ser reivindicat, precisament, com la millor manera del saber fer en l'àmbit de la política local. Fóra convenient que per prevenir errors similars en el futur tots aprenguéssim quelcom de la lliçó, especialment aquells qui tenen una major responsabilitat en la forma com ha acabat aquesta crònica d'un enderroc anunciat.

LA MASIA DE CAL VEDAT ENDERROCADA (28/10/07)

RECULL DE NOTÍCIES DEL DIARI "EL PUNT" REFERENTS A LA DEPURADORA DE L´ALT MARESME (2.001-2.007) (21/10/07)

L´Agència Catalana de l´Aigua ha pres la decissió d´ubicar la Depuradora de l´Alt Maresme a l´antiga pedrera de Montpalau de Pineda de Mar. Creiem que tothom hauria de poder recordar com s´ha arribat a aquest punt a través de la lectura de les informacions recollides per el diari El Punt.

Aquesta informació ha estat recopilada i es troba disponible al blog d´en Javier Romera "La Natura a la Baixa Tordera"

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT LA POSSIBILITAT D'UBICAR LA DEPURADORA A LA PEDRERA DE MONTPALAU. (20/07/07)

La plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, davant la proposta que ha fet l'ajuntament en el sentit de recuperar l'alternativa de la pedrera de Montpalau per ubicar depuradora de l'Alt Maresme Nord, vol manifestar el seguent:

1.- La nostra entitat ha recolzat, fins al moment, com a millor alternativa per a la ubicació de la depuradora de l'Alt Maresme, la del Pla del Grau, a tocar de la Tordera. Això per ser la que ocasiona una menor afectació al sòl agrari, als nuclis urbans i per ser la que presenta unes majors potencialitats per a la reutilització del terciari. Considerem que és la que s'ha de continuar defensant prioritàriament.

2.- Davant la negativa de l'ACA a assumir a aquest emplaçament, la nostra entitat, amb el suport d'Unió de Pagesos-Assemblea Pagesa del Maresme i de l'AV Bellamar, va presentar, el febrer de 2006, una proposta alternativa per ubicar la planta. Aquesta alternativa, al pla de Gràcia, permetia superar bona part dels problemes que ofereix l'opció de la platja: respecta tots els sòls agrícoles, s'allunya dels nuclis urbans consolidats més immediats, gaudeix de bons accessos, permet un grau elevat d'integració ambiental i paisatgísitca i no representa una gran despesa energètica. L'opció de Gràcia va ser i és la nostra aposta, la qual fou assumida, també, per gairebé tots els partits amb representació a l'ajuntament.

3.- L'opció de Gràcia ha estat rebutjada, bàsicament, per motius d'especulació urbanística. La signatura d'un conveni urbanístic oportunista i gens transparent, en sòl catalogat com a no urbanitzable, ha blindat uns terrenys per afavorir la futura expansió residencial. Ni el Departament de Política Territorial ni el Departament de Medi Ambient han fet res per evitar-ho. Més aviat el contrari, s'ho han mirat amb una certa complaença.

4.- S'ha de recordar que el Departament de Política Territorial, malgrat les veus contràries, va autoritzar que els terrenys del Pla de Gràcia passessin de gaudir d'una protecció màxima a no tenir-ne cap. Això va propiciar la ràpida signatura del conveni urbanístic per part de l'ajuntament de Santa Susanna.

5.- Entenem que l'opció de Gràcia continua sent l'alternativa més raonable a la negativa de l'ACA d'instal·lar-la al costat de la Tordera i demanem que es facin públiques les condicions del conveni urbanístic que, teòricament, impedeixen que el "Pla de Gràcia" pugui ser una opció vàlida. No pot ser que un conveni urbanístic particular, encara no executat, sigui allò que preval a l'hora de decidir la planificació de grans infraestructures d'interès general.

6.- La nostra entitat s'ha sumat al rebuig pràcticament unànim, a Pineda, de l'alternativa de la platja, des que l'ACA la va plantejar. Estem en contra d'aquesta opció que suposa la urbanització d'un espai d'interès ambiental, com és el principi d'una platja que té al darrere la plana agrícola de Pineda-Santa Susanna. Es tracta d'una zona que gaudeix d'un valor immens des d'un punt de vista paisatgístic i agrari; més encara per trobar-se a tocar d'un sector litoral que presenta un perfil d'un continu construït -i amb altures considerables- gairebé ininterromput des del far de Calella fins a aquest punt.

7.- La voluntat política per retirar la depuradora de la primera línea de mar no pot justificar, al nostre entendre, la defensa d'una opció que és tant o més dolenta i que va ser desestimada, en el seu moment, per ser un "nyap", tal i com va reconèixer l'exconseller Milà.

8.- La nostra entitat, per coherència amb el seu posicionament al llarg dels darrers anys i perquè entèn que encara hi ha opcions millors que no s'han esgotat, no defensarà la ubicació de la depuradora a la pedrera de Montpalau (com tampoc ho ha fet amb l'opció de la platja).

Podeu escoltar les declaracions que al respecte ha efectuat el nostre portaveu David Pavón a Ràdio Pineda

ASFALTATGE DE LA PISTA D´HORTSAVINYÀ: UNA OPORTUNITAT PERDUDA, UNA ESPERANÇA PER A LA RECTIFICACIÓ.(07/07/07)

Entenem que és possible harmonitzar el reasfaltat del passeig d'Hortsavinyà i aconseguir, a la vegada, que no esdevingui una carretera convencional amb la creació de dos vials, un per a cada sentit de la marxa, per anar a peu o en bicicleta. Cadascun d'ells s´hauria de situar als dos extrems del vial asfaltat. Aquests dos vials laterals haurien de quedar separats del carril central per al pas de vehicles per una línia discontínua que tan sols es podria envair en cas que dos vehicles a motor hagin de creuar-se o en cas d'escassa visibilitat amb l'altre sentit de la marxa. Per altra banda, les barres limitadores de velocitat no haurien d´envair els carrils laterals. Es tractaria del que anomenem una via compartida.
Per reforçar la segregació i la sensació de seguretat per part de vianants i de ciclistes s'haurien d´asfaltaran aquests dos carrils laterals amb un color diferent al del carril central per als vehicles a motor. De tant en tant, a l'asfaltat dels laterals, es pot pintar el dibuix d'una bicicleta i un vianant.
Creiem també imprescindible la inclusió de la senyalització adient que informi a tots els usuaris que el vial és compartit no només pels vehicles a motor sinó també pels vianants i ciclistes.
Malgrat els suggeriments realitzats a l´anterior equip de govern municipals el resultat actual és el que podeu apreciar a les fotografies que s´adjunten.
Esperem que el nou Ajuntament sorgit de les darreres eleccions municipals rectifiqui aquesta situació i apliqui les mesures correctores necesàries per tal de solucionar una actuació que haurà servit només per afavorir la circulació dels vehicles a motor i la via de connexió entre l'autopista C-32 i el nucli urbà, tot ignorant less recomanacions de l´Agenda 21 aprovada pel mateix consistori.

ALTRES:

• PROPOSTES QUE VA FER LA PLATAFORMA ALS PARTITS POLÍTICS QUE ES VAN PRESENTAR A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27 DE MAIG DE 2007. (15/5/07)
• PROPOSTES QUE FA LA PLATAFORMAPER A SER INCLOSES EN EL PROJECTE D'ASFALTAT DEL PASSEIG D'HORTSAVINYÀ (tram comprès entre la carretera N-II i el viaducte de l'autopista C-32)(10/1/07)