COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT L'ANUNCI DEL TRASPÀS
DE LA TITULARITAT DE LA N-II A LA GENERALITAT I DE LA CONSTRUCCIÓ
D'UNA NOVA CARRETERA ALTERNATIVA (27/04/08)
Pineda
de Mar: un futur territorial i ambiental incert
1.- La plataforma
entén que la construcció d'una nova carretera, per
tal de no tocar l'actual règim injust d'explotació
de l'autopista, és una mesura desencertada que malbarata
el consum de territori; més encara en una comarca amb serioses
limitacions d'espai i amb uns nivells de saturació física
preocupants. Lluny de solucionar problemes tendeix a perpetuar-los.
2.- Desvincular la mobilitat de les polítiques
urbanístiques i d'ordenació de territori és
un greu error. No es poden posar sobre la taula la construcció
de noves carreteres i, a la vegada, promoure creixements urbanístics
intensos i difusos tal i com estan duent a terme diversos municipis
de la comarca. N'és un exemple Pineda amb el Pla Parcial
1 (PP1). Això sense perdre de vista l'important paper que
ha de jugar el transport públic.
3.- La construcció d'una nova carretera
tindrà unes conseqüències territorials, ambientals
i paisatgístiques especialment nefastes per Pineda de Mar.
El nostre municipi és l'únic de tot el Maresme on
la carretera, a més de construir-se, se separa de l'autopista
i travessa, en diagonal, el paratge de la Vall de la Riera de
Pineda fins empalmar amb l'actual N-II, sota el turó de
Gràcia. Això suposarà una greu alteració
per a la vall, des del punt de vista ambiental, patrimonial, agrari
i paisatgístic. Per altra banda deixa seriosament tocada
la possibilitat que la vall de la riera sigui un dels principals
connectors biològics i paisatgístics entre el Montnegre
i el litoral.
4.- La construcció d'una nova carretera
com la descrita obre les portes a que el municipi de Pineda s'apropi,
perillosament, als nivells de saturació territorial i urbanística
propis d'algunes poblacions del Baix Maresme.
5.- Contràriament al que ha insinuat
l'alcalde de Pineda, denunciem que la supressió de la N-II
al seu traçat actual no pot justificar, de cap manera,
la ubicació de nous equipaments per sobre la carretera,
ja que representaria la primera passa per iniciar la urbanització
de la vall. Això quan està en cartera la construcció
de 1.500 habitatges al PP1 a part d'altres actuacions urbanístiques
menors com el PP3, el PP7 i diverses unitats d'actuació.
D'acord amb el que s'acaba de dir ens preguntem: quins efectes
pot tenir sobre la mobilitat futura tot aquest conjunt d'operacions?
6.- Demanem, per enèssima vegada,
que l'ajuntament procedeixi a la declaració de la integritat
de la vall de la riera com a SÒL NO URBANITZABLE i que
iniciï el procediment perquè sigui incorporada al
sistema d'espais protegits del Pla Director Urbanístic
del Sistema Costaner.
7.- Cal recordar que l'Agenda 21 aprovada
per l'ajuntament (CIU+PSC+ERC), l'abril de 2005, recull com a
prioritària la total desclassificació urbanística
de la vall. Per tant, demanem que s'actui, políticament,
d'acord amb la seva aprovació i que s'executi la desclassificació
sense més tardança.
8.- Cal recordar que l'ajuntament de Pineda
va signar, fa 6 anys, la Carta d'Aalborg per la qual es compromet
a implementar, de manera progressiva, polítiques de sostenibilitat.
Edificar tota la façana marítima amb prop de 2.000
habitatges, deixar les portes obertes perquè s'urbanitzi
el rerapaís i donar el vist-i-plau a una nova carretera
d'aquestes característiques no tenen res a veure amb la
sostenibilitat.
Plataforma Salvem la Vall de la Riera,
Pineda de Mar, 28 d'abril de 2008
COMUNICAT
DE LA PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA DAVANT L'ANUNCI
DE L'ACA SOBRE EL CALENDARI D'OBRES DE LA DEPURADORA DE L'ALT
MARESME NORD (21/03/08)
Davant l'anunci que ha fet
l'Agència Catalana de l'Aigua del calendari d'obres de
la depuradora de l'Alt Maresme Nord i dels col·lectors
associats, la nostra entitat vol manifestar el següent:
1.- Expressar el nostre desacord i, també
certa sorpresa, pel fet que el nou projecte de depuradora no disposi
del preceptiu termini d'informació pública per tal
que pugui ser consultat i valorat amb detall. Entenem que un projecte
d'aquestes dimensions i importància, així com per
les implicacions socials i territorials que ha tingut, mereixeria
d'una fase d'informació pública propi prou ampli
per ser conegut per tothom.
2.- La manca d'aquesta informació
pública no es pot excusar en el fet que ja s'efectués
en redactar-se l'antic projecte de depuradora de fa 7 anys. Les
diferències entre un projecte i l'altre són prou
destacables com perquè la nova proposta gaudís d'una
nova fase d'exposició pública.
3.- Si les obres no han de començar
de manera efectiva, fins el mes de juny, per salvaguardar la nidificació
del duc, hauria hagut marge temporal suficient per dur a terme
aquest tràmit informatiu.
4.- La manca d'informació pública
de la nova proposta davalua el paper i el sentit que hauria de
tenir la comissió de seguiment del projecte i que ha estat
defensada tant des de l'ajuntament com des de la mateixa ACA.
5.- Davant d'aquesta situació, la
Plataforma ha demanat al cap de l'àrea tècnica de
l'ACA, Sr. Guillem Peñuelas, que tota la informació
del nou projecte pugui ser canalitzada i consultada, directament,
a través del tècnic que ha nomenat l'ajuntament
per fer el seguiment de les obres.
6.- Per part del responsable de l'ACA s'ha
acceptat la nostra proposta per poder tenir accés als documents,
malgrat no es sotmetin a informació pública.
7.- Pel que fa al projecte de col·lectors,
la nostra entitat farà la corresponent valoració
un cop s'obri el seu termini d'informació pública,
previsiblement, durant el mes d'abril.
El Cercle Històric de Tordera ha
posat en marxa una campanya per recollir suports, en
aquest cas, per la preservació del monestir de Roca-rossa.
Han fet un manifest al que donem recolzament com a entitat.
SUPORT DE LA PLATAFORMA AL MANIFEST DEL CERCLE D'HISTÒRIA
DE TORDERA, RESPECTE LA PRESERVACIÓ DEL CONJUNT ROMÀNIC
DEL MONESTIR DE ROCA-ROSSA (28/03/08)
La nostra entitat
que té entre d'altres objectius, la salvaguarda del patrimoni
natural i històric-cultural de la Vall de la Riera de Pineda
i rodalies, ha estat coneixedora del manifest que ha promogut
el Cercle d'Història de Tordera, respecte la preservació
del conjunt romànic del monestir de Roca-rossa.
Volem expressar el nostreu ple suport
al manifest del Cercle així com a les mesures que s'hi
recullen per tal que les restes del monestir gaudeixin de la protecció
que mereixen i així els ho hem fet constar per escrit.
AVANCEN ELS TREBALLS DE RECONSTRUCCIÓ DE LA FONT DEL FERRO(16/03/08)
La font ja raja, s´ha
construït un pont per travessar el torrent en col·laboració
amb el Cau de Pineda i hem avançat en l´execució
de la bassa per a amfibis i els treballs de neteja del bosc.
NOVETATS A LA PÀGINA: PLATAFORMA TV
I FOTOGRAFIES A FLICKR(13/01/08)
En
la línia d´oferir informació actualitzada
i aprofitar millor les possibilitats multimèdia hem introduit
dos nous serveis a la web.
Plataforma
TV és
el nostre canal al popular Youtube. Actualment podeu trobar un
seguiment setmana a setmana de les obres de restautració
de la Font del Ferro.
La
secció de
Fotos us permetrà veure la nostra pàgina
a Flickr, el major àlbum de fotos on- line a nivell mundial.
LES CANALITZACIONS DE LES RIERES DE MALGRAT I DE SANTA SUSANNA
I LA INCULTURA DE L'AIGUA (20/01/08)
En els darrers mesos, alguns municipis de
l'Alt Maresme estan vivint noves actuacions del que és
l'aplicació d'una política obsoleta i desfasada
per a la gestió d'un element de tanta personalitat per
la comarca com són les seves rieres i dels espais immediats.
L'expressió més clara d'aquesta política
és l'execució, encara al 2008, de projectes hereus
del vell pla contra avingudes del Maresme de 1992 que suposava
la conversió finalista i força indiscriminada, dels
cursos naturals d'aquestes rieres en simples calaixos de formigó.
Això amb el pretext de garantir la màxima seguretat
per a la població i de reduir, al mínim, els efectes
de possibles crescudes o rierades. Entre ells, segurament el més
emblemàtic és l'exemple de la riera d'Arenys al
seu pas per Arenys de Munt.
Al cas de Malgrat de Mar, el passat estiu,
la pretensió de formigonar un nou tram de la riera, al
seu pas pel paratge de Can Feliciano, va encendre totes les alarmes
en un sector de la població que veia com aquesta intervenció,
a més de l'impacte que podia generar sobre la mateixa riera
posava en perill la continuïtat d'espais que són estimats
i valorats per la ciutadania; uns paratges que han estat interioritzats
positivament al llarg de moltes dècades no només
per qüestions estrictament físiques, sinó per
les vivències que cadascú guarda d'ells. D'aquella
mobilització es derivà la redacció d'una
segona proposta recollida per l'Agència Catalana de l'Aigua
(ACA) que permetia una intervenció més respectuosa
i acurada i que gaudia d'un grau de complicitat social més
elevat que la primera. En aquest cas, les resistències
a l'acceptació del nou projecte provenen del govern municipal
i està per veure's quin és el desenllaç definitiu
de l'afer.
Sigui com sigui, l'exemple de Malgrat serveix
per constatar almenys dues coses. D'una banda, que és possible
plantejar alternatives raonables i molt més coherents amb
el que s'espera d'allò que, darrerament, s'ha vingut en
denominar la nova cultura de l'aigua. Això vol dir, veure
en les nostres rieres com una oportunitat amb beneficis ambientals,
socials i culturals per als pobles i no com una temible amenaça
o com a simples espais marginals. En segon lloc, es constata que
ja no són suficients, per a la presa de decisions, les
antigues fórmules de participació que quedaven reduïdes
a un fred tràmit administratiu a través de la informació
pública dels projectes. Cal obrir finestres que permetin
una implicació més dinàmica, més flexible
i més activa per part de la ciutadania per tal de garantir,
també, que els resultats siguin més exitosos. Més
encara quan les decisions tenen un abast territorial amb la transcendència
descrita.
Si al cas de Malgrat, la mobilització
ciutadana ha sigut capaç de replantejar un projecte que
estava a punt d'executar-se, força més lamentable
és el balanç que es pot treure de la canalització
de la riera de Santa Susanna. En aquest cas, amb una contestació
social inexistent, la recepta seguida ha estat ben simple: una
barroera canalització de formigó que, des de la
carretera N-II fins a la via del tren, ha comdemnat irreversiblement
una riera que encara tenia moltes opcions per esdevenir un veritable
corredor natural. És una actuació que està
pensada, fonamentalment, per sostenir les desproporcionades operacions
d'expansió urbanística que s'estan produint a redós
d'aquest espai. Tanmateix és una intervenció que
contradiu, impúnement, el que es recomanava per a aquest
àmbit geogràfic per part del Pla Director Urbanístic
del Sistema Costaner aprovat el 2005. Aquesta actuació
posa de relleu la nul·la sensibilitat que, encara als nostres
dies, demostren alguns ajuntaments per valorar aquests entorns.
Si l'actuació d'alguns governs locals són la viva
expressió d'una incultura de l'aigua i del territori que
cal denunciar, no és més acceptable el vist-i-plau
que, en un cas tan flagrant com aquest, ha donat l'ACA perquè
el projecte es pogués tirar endavant tal qual. Com és
possible que, per part de l'administració hidràulica
catalana, s'autoritzin execucions tan discutibles com aquesta
i que no s'actuï, d'ofici, per adaptar els projectes als
nous requeriments ambientals i de participació ciutadana?
A on queden els discursos oficials de la directiva marc de l'aigua,
de la sostenibilitat, de la recuperació dels entorns fluvials
que es defensen públicament? Quin debat social i tècnic
previs s'han dut a terme per discernir si la proposta executada
era o no la més convenient?
Ara el formigonat de la riera de Santa
Susanna ja és una realitat. Ha estat una oportunitat perduda
per demostrar una sensibilitat diferent vers el territori de la
nostra comarca i una constatació més que, almenys
a l'Alt Maresme, la intervenció a les rieres encara és
molt lluny dels bons oficis que caldria esperar d'aquesta pretesa
nova cultura de l'aigua. Tant de bo, pel cas de Malgrat de Mar,
la decisió presa finalment mereixi una valoració
en sentit contrari i sigui molt més positiva.
L´ACA VOL PASSAR LES CANONADES DE LA
DEPURADORA PER LA LLERA DE LA RIERA(21/12/07)
L´Agència
Catalana de l´Aigua vol soterrar els col·lectors
dela Depuradora de l´Alt Maresme per sota de la llera de
riera. El tram afectat és entre la carretera N-II i el
mar. Després de sis anys de lluita i de milers de signatures
de recolçament recollides no sembla una decisió
ni políticament responsable ni ecològicament sostenible
i justificable.
Escolteu
les declaracions al respecte del nostre portaveu, Eugeni Riaza,
a Ràdio Pineda.
AVANTPROJECTES DE L´ACA PER A LA DEPURADORA DE L´ALT
MARESME (17/12/07)
L´Ajuntament
de Pineda ens ha facilitat dos treballs que ha elaborat l´ACA
sobre la Depuradora de l´Alt Maresme. Podeu consultar ambdós
documents a aquests enllaços:
EDAR Alt Maresme Nord. Antecedents i situació actual
(Power Point, 1,51Mb)
EDAR
Alt Maresme Nord. Projecte dubicació a Montpalau.
Dades bàsiques i projecte dintegració en
lentorn (PDF, 1,89 Mb)
PUBLICACIÓ D´UN NOU EXEMPLAR DEL NOSTRE BUTLLETÍ
"L´ALOC"(05/12/07)
Acabem
de publicar el darrer exemplar de l´Aloc. En ell podreu
trobar articles sobre l´enderroc de la masia de Cal Vedat,
l´asfaltatge de la pista d´Hortsavinyà i la
nostra opinió sobre la decisió d´ubicar la
Depuradora de l´Alt Maresme a l´antiga pedrera de
Montpalau. També s´avança l´arranjament
de la Font del Ferro que efectuarem en breu temps. Podeu consultar
la versió PDF a aquest enllaç (167Kb)
DAVID PAVON, DE LA PLATAFORMA, FA UNA CONFERÈNCIA SOBRE
MOBILITAT SOSTENIBLE AL MARESME. (30/11/07)
Aquest
dissabte 1 de desembre a les 10 hores del matí, al pati
del Cafè Nou de Mataró, en David participarà
com a conferenciant en el debat "Mobilitat sostenible al
Maresme". Aquest debat pertany a lles Jornades
de Mobilitat al Maresme que organitzen les CUP.
PARTICIPACIÓ A LA "PASSEJADA PER LA RIERA DEL MALGRAT"(11/11/07)
La
plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda" dóna
suport als plantejaments dels companys de la plataforma
de Malgrat a favor d'un projecte que permeti la potenciació
de la riera de Sant Genís com a espai d'interès
natural i cultural.
En aquest sentit, membres de la nostra entitat van participar
en la caminada de diumenge, 11 de novembre, al llarg d'aquesta
riera.
CAL VEDAT: CRÒNICA D'UN ENDERROC ANUNCIAT (01/11/07)
Dissabte,
27 d'octubre, va començar a executar-se l'enderroc de la
masia de Cal Vedat, al barri de Poblenou (Pineda de Mar). D'aquesta
manera es posava punt i final a un litigi que es perllongava des
de l'any 2002. Al marge de les qüestions estrictament tècniques
i de tota la polèmica que ha envoltat el conveni urbanístic
subscrit entre la propietat i l'ajuntament, l'afer de Cal Vedat
ha estat tot un exemple del que no ha de ser la gestió
del nostre patrimoni i de determinades formes de fer política.
Per altra banda, l'enderroc de la masia posa de relleu, per enèsima
vegada, el difícil que resulta la convivència entre
el desmesurat creixement urbanístic que està patint
el Maresme i la preservació dels elements arquitectònics
que constitueixen part del nostre patrimoni col·lectiu.
És cert que molts d'aquests elements no gaudeixen d'una
gran espectacularitat però són la mostra local i
popular d'una arquitectura que encara avui dia introdueix una
certa personalitat als nostres nuclis urbans, ja prou maltractats
i desfigurats. Més encara, quan alguns d'ells podrien ser
clarament revaloritzats esdevenint petits equipaments o serveis
d'ús social o cultural de proximitat.
Doncs
bé, això que s'acaba de dir és el que des
d'algunes entitats s'havia intentat aconseguir per a la masia
de Cal Vedat, únic referent històric i del passat
agrícola que restava al centre d'un densificat barri com
el de Poblenou, a Pineda de Mar. Sent conscients que hi havia
un conveni subscrit i que la propietat tenia dret a uns aprofitaments
reconeguts, des de 1992, pel Pla General, es feren propostes per
intentar compatibilitzar aquests aprofitaments amb la preservació
de la masia i el manteniment de la zona verda circumdant. En aquest
sentit s'havien donat passes significatives. En primer lloc, al
febrer de 2003, una resolució emesa pel Parlament de Catalunya,
d'acord amb els informes previs del Departament de Cultura, reconeixia
que l'edificació podia ser declarada com a Bé Cultural
d'Interès Local, d'acord amb el seu valor històric
i arquitectònic. En segon lloc, el novembre de 2004, un
informe tècnic emès per la Direcció General
d'Urbanisme dictaminava que l'edificabilitat de la finca s'havia
de reajustar de manera que es respectés la masia.
Per
tant, sembla que es disposava d'unes eines prou rellevants com
perquè es poguessin fer jugar a favor de la preservació
de l'edifici. Com és que al final no ha estat possible?
Més enllà de les qüestions legals i de propietat,
que hi són, aquí caldria emmarcar determinades actituds
polítiques i per una manca de voluntat en defensar aquest
tema. Hi ha alguns fets que així ho reflecteixen. En primer
lloc, per part del nostre ajuntament, mai va ser resposta la sol·licitud
feta per les entitats d'incoar el corresponent expedient per declarar
la masia com a Bé Cultural d'Interès Local, d'acord
amb el que estableix la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya
(proposta presentada el juny de 2005). En segon lloc, en el discurs
dels representants polítics mai s'han incorporat com a
arguments per a la defensa de l'edifici els informes favorables
emesos des de la Generalitat. Tampoc se'ns va aclarir mai quina
era la força vinculant real que tenien aquests informes.
La majoria de passes donades pels representants polítics
no han sigut per convicció pròpia sinó com
a reacció a les iniciatives que es posaven en marxa des
de les entitats que defensàvem la preservació. I
ara, finalment, arribem al moment de la sentència judicial,
una sentència judicial que, per cert, autoritza l'enderroc
per una qüestió bàsicament tècnica i
de procediment però que ni tan sols esmenta els informes
emesos des dels diversos àmbits de la Generalitat.
En
el final d'aquest procés hi ha un aspecte que resulta especialment
greu i que és la manera com s'ha conegut la sentència
la qual fou notificada, a l'ajuntament, el passat mes d'abril.
Com és possible que l'alcalde de la població d'aquell
moment, Sr. Joan Morell, no comuniqués el sentit del seu
veredicte i que deixés passar el període d'apel·lació
sense que ningú en tingués coneixement? Les entitats
del municipi que havíem treballat durant llarg temps per
cercar una solució no mereixíem una resposta encara
que fos per una simple qüestió de respecte i cortesia?
Això, independentment de quin hagués estat el resultat
definitiu de l'assumpte que ens ocupa. A on queda la "participació
ciutadana" que tant es reivindica quan s'apropen les eleccions?
Possiblement si la manera de procedir hagués estat una
altra, llavors encara hauríem pogut fer valer jurídicament
alguns dels arguments que, en no fer-ho, ni tan sols s'han recollit
a la sentència.
Sigui com sigui la masia ja és a terra i l'episodi de Cal
Vedat no podrà ser reivindicat, precisament, com la millor
manera del saber fer en l'àmbit de la política local.
Fóra convenient que per prevenir errors similars en el
futur tots aprenguéssim quelcom de la lliçó,
especialment aquells qui tenen una major responsabilitat en la
forma com ha acabat aquesta crònica d'un enderroc anunciat.
LA MASIA DE CAL VEDAT ENDERROCADA
(28/10/07)
Entre
divendres i ahir dissabte les màquines van entrar a enderrocar
Cal Vedat.
Aquesta imatge és d'avu, diumenge. Ens sembla lamentable
la manera d'actuar de l'exalcalde Joan Morell que, tot i conèixer
la sentència judicial que permetia l'enderroc, des del mes
d'abril, no va informar, sembla ser que a ningú, per fred
càlcul electoral.
RECULL
DE NOTÍCIES DEL DIARI "EL PUNT" REFERENTS A LA
DEPURADORA DE L´ALT MARESME (2.001-2.007) (21/10/07)
L´Agència
Catalana de l´Aigua ha pres la decissió d´ubicar
la Depuradora de l´Alt Maresme a l´antiga pedrera
de Montpalau de Pineda de Mar. Creiem que tothom hauria de poder
recordar com s´ha arribat a aquest punt a través
de la lectura de les informacions recollides per el diari El Punt.
Aquesta
informació ha estat recopilada i es troba disponible al
blog d´en Javier Romera "La
Natura a la Baixa Tordera"
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT LA POSSIBILITAT D'UBICAR LA
DEPURADORA A LA PEDRERA DE MONTPALAU.
(20/07/07)
La
plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, davant la proposta
que ha fet l'ajuntament en el sentit de recuperar l'alternativa
de la pedrera de Montpalau per ubicar depuradora de l'Alt Maresme
Nord, vol manifestar el seguent:
1.-
La nostra entitat ha recolzat, fins al moment, com a millor alternativa
per a la ubicació de la depuradora de l'Alt Maresme, la
del Pla del Grau, a tocar de la Tordera. Això per ser la
que ocasiona una menor afectació al sòl agrari,
als nuclis urbans i per ser la que presenta unes majors potencialitats
per a la reutilització del terciari. Considerem que és
la que s'ha de continuar defensant prioritàriament.
2.-
Davant la negativa de l'ACA a assumir a aquest emplaçament,
la nostra entitat, amb el suport d'Unió de Pagesos-Assemblea
Pagesa del Maresme i de l'AV Bellamar, va presentar, el febrer
de 2006, una proposta alternativa per ubicar la planta. Aquesta
alternativa, al pla de Gràcia, permetia superar bona part
dels problemes que ofereix l'opció de la platja: respecta
tots els sòls agrícoles, s'allunya dels nuclis urbans
consolidats més immediats, gaudeix de bons accessos, permet
un grau elevat d'integració ambiental i paisatgísitca
i no representa una gran despesa energètica. L'opció
de Gràcia va ser i és la nostra aposta, la qual
fou assumida, també, per gairebé tots els partits
amb representació a l'ajuntament.
3.-
L'opció de Gràcia ha estat rebutjada, bàsicament,
per motius d'especulació urbanística. La signatura
d'un conveni urbanístic oportunista i gens transparent,
en sòl catalogat com a no urbanitzable, ha blindat uns
terrenys per afavorir la futura expansió residencial. Ni
el Departament de Política Territorial ni el Departament
de Medi Ambient han fet res per evitar-ho. Més aviat el
contrari, s'ho han mirat amb una certa complaença.
4.-
S'ha de recordar que el Departament de Política Territorial,
malgrat les veus contràries, va autoritzar que els terrenys
del Pla de Gràcia passessin de gaudir d'una protecció
màxima a no tenir-ne cap. Això va propiciar la ràpida
signatura del conveni urbanístic per part de l'ajuntament
de Santa Susanna.
5.-
Entenem que l'opció de Gràcia continua sent l'alternativa
més raonable a la negativa de l'ACA d'instal·lar-la
al costat de la Tordera i demanem que es facin públiques
les condicions del conveni urbanístic que, teòricament,
impedeixen que el "Pla de Gràcia" pugui ser una
opció vàlida. No pot ser que un conveni urbanístic
particular, encara no executat, sigui allò que preval a
l'hora de decidir la planificació de grans infraestructures
d'interès general.
6.- La nostra entitat s'ha sumat al rebuig pràcticament
unànim, a Pineda, de l'alternativa de la platja, des que
l'ACA la va plantejar. Estem en contra d'aquesta opció
que suposa la urbanització d'un espai d'interès
ambiental, com és el principi d'una platja que té
al darrere la plana agrícola de Pineda-Santa Susanna. Es
tracta d'una zona que gaudeix d'un valor immens des d'un punt
de vista paisatgístic i agrari; més encara per trobar-se
a tocar d'un sector litoral que presenta un perfil d'un continu
construït -i amb altures considerables- gairebé ininterromput
des del far de Calella fins a aquest punt.
7.-
La voluntat política per retirar la depuradora de la primera
línea de mar no pot justificar, al nostre entendre, la
defensa d'una opció que és tant o més dolenta
i que va ser desestimada, en el seu moment, per ser un "nyap",
tal i com va reconèixer l'exconseller Milà.
8.-
La nostra entitat, per coherència amb el seu posicionament
al llarg dels darrers anys i perquè entèn que encara
hi ha opcions millors que no s'han esgotat, no defensarà
la ubicació de la depuradora a la pedrera de Montpalau
(com tampoc ho ha fet amb l'opció de la platja).
Podeu
escoltar les declaracions que al respecte ha efectuat el nostre
portaveu David Pavón a Ràdio Pineda
ASFALTATGE
DE LA PISTA D´HORTSAVINYÀ: UNA OPORTUNITAT PERDUDA,
UNA ESPERANÇA PER A LA RECTIFICACIÓ.(07/07/07)
Entenem
que és possible harmonitzar el reasfaltat del passeig d'Hortsavinyà
i aconseguir, a la vegada, que no esdevingui una carretera convencional
amb la creació de dos vials, un per a cada sentit de la
marxa, per anar a peu o en bicicleta. Cadascun d'ells s´hauria
de situar als dos extrems del vial asfaltat. Aquests dos vials
laterals haurien de quedar separats del carril central per al
pas de vehicles per una línia discontínua que tan
sols es podria envair en cas que dos vehicles a motor hagin de
creuar-se o en cas d'escassa visibilitat amb l'altre sentit de
la marxa. Per altra banda, les barres limitadores de velocitat
no haurien d´envair els carrils laterals. Es tractaria del
que anomenem una via compartida.
Per reforçar la segregació i la sensació
de seguretat per part de vianants i de ciclistes s'haurien d´asfaltaran
aquests dos carrils laterals amb un color diferent al del carril
central per als vehicles a motor. De tant en tant, a l'asfaltat
dels laterals, es pot pintar el dibuix d'una bicicleta i un vianant.
Creiem també imprescindible la inclusió de la senyalització
adient que informi a tots els usuaris que el vial és compartit
no només pels vehicles a motor sinó també
pels vianants i ciclistes.
Malgrat els suggeriments realitzats a l´anterior equip de
govern municipals el resultat actual és el que podeu apreciar
a les fotografies que s´adjunten.
Esperem que el nou Ajuntament sorgit de les darreres eleccions
municipals rectifiqui aquesta situació i apliqui les mesures
correctores necesàries per tal de solucionar una actuació
que haurà servit només per afavorir la circulació
dels vehicles a motor i la via de connexió entre l'autopista
C-32 i el nucli urbà, tot ignorant less recomanacions de
l´Agenda 21 aprovada pel mateix consistori.
ALTRES:
PROPOSTES
QUE VA FER LA PLATAFORMA ALS PARTITS POLÍTICS QUE ES
VAN PRESENTAR A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27 DE MAIG DE 2007.
(15/5/07)
PROPOSTES
QUE FA LA PLATAFORMAPER A SER INCLOSES EN EL PROJECTE D'ASFALTAT
DEL PASSEIG D'HORTSAVINYÀ (tram comprès entre
la carretera N-II i el viaducte de l'autopista C-32)(10/1/07)