|
I.
INTRODUCCIÓ DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL EN
EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I EN L'HABITATGE
A.- REVISIÓ DEL PLANEJAMENT
1.-
RECLASSIFICAR ELS SÒLS URBANITZABLES NO PROGRAMATS (SUNP
1 I SNUP 2) ENTRE LA CARRETERA D'HORTAVINYÀ I CAN CORNET
COM A SÒL NO URBANITZABLE. INCLUSIÓ AL PDUSC.
El
Planejament vigent (PGOU, 1992) qualifica com a sòl urbanitzable
no programat dos sectors entre la carretera d'Hortsavinyà
i la urbanització can Cornet (SUNP 1 i 2), amb una superfície
total de 27 Ha. Donada la importància paisatgística,
ecològica i històrica que té aquest espai
rural es proposa la seva reclassificació a sòl no
urbanitzable per tal d'assegurar-ne la seva preservació.
La desclassificació total del sòl urbanitzable de
la Vall de la Riera ha de ser la primera passa per garantir la
preservació i potenciació del seu sòl agrícola
així com dels valors paisatgístics i ambientals
que aplega aquest espai. Cal recordar que l'Agenda 21 aprovada
l'abril del 2005 inclou com a mesura prioritària la desclassificació
complerta de la vall. Per a reforçar el seu grau de protecció
proposem:
FIncorporació
de la totalitat dels terrenys de la Vall de la Riera de Pineda
al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC).
La normativa urbanística que acompanya el Pla Director
estableix la possibilitat que, a instància dels ajuntaments,
es puguin incorporar al Pla nous sectors exclosos inicialment.
Aquests sectors han d'acomplir amb el requisit de tractar-se de
sòls no urbanitzables o urbanitzables no delimitats i respondre
a una justificació. Els terrenys de la Vall de la Riera
responen a ambdós requisits. La justificació és
clara des del moment que, la primera versió del Pla només
ha incorporat la meitat dels terrenys, els del marge dret de la
riera (no urbanitzables) i ha exclòs els del marge esquerre
(urbanitzables no programats). Això genera una gran distorsió
i pot dificultar mesures de gestió futures. Cal tenir en
compte que els terrenys d'ambdós marges són idèntics
i són igual de rellevants per les funcions que tenen o
poden arribar a tenir (sòl agrícola, connectivitat
biològica i paisatgística entre la plana i la Serralada
Litoral, amb la riera el centre).
2.-
REVISIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE LES URBANITZACIONS I
CREIXEMENTS DE BAIXA DENSITAT ENCARA PER EXECUTAR
Amb
l'objectiu de regular els creixements de les urbanitzacions de
baixa densitat de Pineda es proposa revisar els creixements en
sòl urbanitzable encara per executar (Unitat d'actuació
Ronda Nord i Pla Parcial Ciutat Jardí Llevant). Aquests
nous creixements poden implicar l'afectació del camí
històric de la Rectoria vella.
Es proposa revisar el desenvolupament urbanístic d'aquests
sectors amb l'objectiu principal de millorar la integració
amb l'espai rural dels voltants.
3.-
REVISIÓ DEL PROJECTE DE PLA PARCIAL DE PINEDA CENTRE (PP1)
I
INCORPORACIÓ DE NOUS CRITERIS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Com
a plataforma qüestionen profundament la necessitat de promoure
un creixement tan expansiu com el que representa el Pla Parcial
núm. 1 per una població com Pineda. Considerem que
no queda justificada la seva execució i que, en tot cas,
els terrenys del Pla Parcial núm. 1 haurien d'haver servit
per promocionar els usos que ja es donaven. Respecte els usos
agrícoles, part de la seva superfície s'hauria d'haver
adreçat per incentivar la via dels horts socials urbans
tal i com s'ha fet en d'altres municipis i, fins i tot, a la mateixa
ciutat de Barcelona. En definitiva, a apostar per l'altra opció
que defensava el Pla General de 1992 per els terrenys entre Poblenou
i Pineda centre.
Malgrat
això si tal i com, sembla previsible, aquest sector s'acaba
desenvolupant, cal que:
a)
abans d'iniciar la seva tramitació administrativa, la totalitat
dels terrenys de la Vall de la Riera de Pineda quedin salvaguardats
d'hipotètics processos urbanitzadors. Si s'enceta el PP1
sense haver desclassificat els terrenys de la Vall de la Riera
de Pineda, totes les pressions urbanístiques es dirigiran
a sobre la carretera N-II.
b)
Les forces polítiques de Pineda tinguin clar que, en cas
que es desenvolupi el PP1, aquesta és la peça que
tanca, definitivament, l'expansió de la taca urbana del
municipi. Per tant, han cal analitzar, amb detall, com i de quina
manera s'executa aquest pla, donant màxima prioritat a
les qüestions socials i ambientals.
c) Assumir totes les propostes positives tant de l'estudi de la
UPC com de la Generalitat en el sentit de fer un gran Parc Central
al voltant de la Riera. Aquest Parc Central hauria d'arribar fins
al Camí dels Tarongers per poder incorporar tota la gran
zona arbrada del càmping El Camell. D'aquesta manera tindríem
un gran pulmó verd alhora que conservaríem el corredor
verd de la Riera de Pineda. Aquesta Riera podria ser una marca,
un senyal distintiu del poble, ja que serà de les poques
que es conservaran a la comarca.
d)
S'hauria de restablir la vegetació de ribera als marges
de la Riera, aquesta vegetació de ribera continuaria en
forma de zona verda natural; es tractaria de fer una mena de bosquet
natural -amb clarianes, camins per vianants i ciclistes, petites
basses amb amfibis- en comptes de fer un parc molt urbà
i molt artificialitzat.
e)
Incorporació d'una zona d'horts urbans de lloguer amb un
sistema de gestió municipal que faciliti el seu ús.
f)
Inclusió d'un seguit de mesures (pla urgent) per a la no-degradació
de l'entorn de la Riera (No continuar fent actuacions com la construcció
dels pisos Residencial Vila de Pineda -amb vorera i forta il·luminació
artificial tocant a la llera- o el macrobloc de pisos del marge
dret tocant a la N-II; dues actuacions que han desfigurat força
l'entorn de la riera i que són molt recents). Sobre aquest
punt, podeu veure la proposta que la Plataforma va fer en el seu
dia per dignificar aquest espai.
4.-
INCORPORACIÓ DELS CÀMPINGS QUE DEIXEN L'ACTIVITAT
COM A ZONES VERDES ARBRADES
Els
càmpings que hi ha a Pineda davant del Passeig Marítim
s'haurien d'aprofitar com a zona verda arbrada per fer d'esponjament
i per evitar que es vagi consolidant un continu edificat a primera
línia de mar.
5.-
LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL, EN CAS DE DUR-SE A TERME, NO
POT SER UNA QUARTADA PER A INCENTIVAR NOVES REQUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES.
En aquest supòsit, el Pla General, sigui revisat o sigui
redactat de nou, a més de desclassificar el sòl
que es demana, no ha de crear-ne de nou, al marge del ja existent.
B.- GESTIÓ SOSTENIBLE DEL SÒL NO-URBANITZABLE I
DEL VERD URBÀ
1.-
AUGMENTAR EL CONTROL URBANÍSTIC DE LES ACTIVITATS IL·LEGALS
O INADEQUADES EXISTENTS EN EL SÒL NO URBANITZABLE
Continuar erradicant els úsos no-agrícoles de la
Vall de la Riera. S'hi hauria d'incloure Formasa, que fa una afectació
molt negativa en l'aspecte de contaminació de l'aigua de
la riera, cimentació de la llera, trànsit continu
de camions pel passeig d'Hortsavinyà i greu impacte paisatgístic
sobre la Vall de la Riera...
2.-
IMPLEMENTACIÓ DE L'ACTIVITAT AGRÀRIA A PINEDA
Promoció
municipal de l'activitat agrícola a la Vall de la Riera,
al PP1 i al sector fronterer amb Sta Susanna:
-Bonificacions d'impostos
-Creació de la marca de "producte de Pineda",
com a producte de proximitat (per tant el que demana menys despesa
de transport, el més ecològic); possible implementació
de conreus integrats i ecològics
-Buscar el compromís de la població amb el sector
pagès, en tant que dóna seguretat alimentària
i que és el responsable de l'existència d'un tipus
de paisatge especial que contribueix a la diversitat i ens connecta
amb la terra (començant per les escoles; visites de les
escoles als pagesos perquè aquests expliquin als nens com
és la seva activitat, els diferents tipus de conreus...)
-Inclusió de mesures que afavoreixin l'arrendament de parcel·les
abandonades a la plana, amb uns lloguers a preus raonables, pel
pagès/particular que estigui disposat a mantenir l'activitat.
-Possibilitat de gravar la propietat de les parcel·les
agrícoles sense activitat com a mesura per afavorir el
seu arrendament.
3.-
PLA DE GESTIÓ DEL VERD URBÀ DE PINEDA
Aquest
Pla ha de concretar els següents aspectes:
- Criteris tècnics en el disseny i l'elecció d'espècies
vegetals11.
- Catàleg d'espècies vegetals.
- Programa d'esporga selectiva, reduint al màxim la poda
dels arbres i evitant l'elecció d'espècies que requereixin
una esporga excessiva.
- Programa de defensa fitosanitària al màxim d'ecològica
i no-contaminant possible.
- Programa de rec basat en criteris d'eficiència, regulant
els horaris de rec a les hores de menys sol.
- Aprofitament d'aigües del subsòl o pluvials per
al rec.
- Recollida selectiva i valorització de les restes vegetals.
- Control de qualitat del material verd subministrat per assegurar
que se serveix en condicions òptimes (aplicació
de les Normes tecnològiques de qualitat en el subministrament
de material verd).
4.-
PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DELS PARTERRES DE GESPA per espècies
mediterrànies que poden fer una funció estètica
similar, però que corresponen als nostres ecosistemes i
no fan gairebé cap despesa d'aigua
C.- MESURES A FAVOR DE L'HABITATGE SOSTENIBLE
1.-
ELABORACIÓ D'UNA ORDENANÇA SOBRE HABITATGE SOSTENIBLE
En aquest sentit el Departament de Medi Ambient i habitatge està
a punt d'aprovar una nova Llei de l'Habitatge que incorporarà
criteris de construcció sostenible. Dins aquest marc normatiu
es proposa que l'Ajuntament de Pineda elabori i aprovi una ordenança
municipal d'edificació sostenible.
Implementació de l'escalfament de l'aigua amb energia solar
a totes les edificacions noves.
2.-
APROVACIÓ D'ORDENANCES FISCALS QUE BONIFIQUIN L'EDIFICACIÓ
SOSTENIBLE
3.-
APLICACIÓ DE MESURES EFECTIVES ADREÇADES A POTENCIAR
L'ÚS SOCIAL DE L'HABITATGE I A PENALITZAR LES OPERACIONS
ESPECULATIVES VINCULADES A ELL.
II.
IMPULSAR UN MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE
A.-
MOBILITAT INTERURBANA. CAL REVISAR EL MODEL BASAT EN LES GRANS
INFRAESTRUCTURES
1.-
MILLORA DE LES PRESTACIONS DEL TRANSPORT PÚBLIC I COL·LECTIU
BASAT EN UN SISTEMA D'INTERMODALITAT INTEGRAT ENTRE FERROCARRIL
I LÍNIES D'AUTOBUSOS.
Això
vol dir unes freqüències, uns horaris i unes tarifes
que incentivin el seu ús.
2.-
L'AUTOPISTA C-32 HA DE SER L'ÚNICA GRAN INFRAESTRUCTURA
DE MOBILITAT VIÀRIA A L'ALT MARESME.
El
territori de l'Alt Maresme només es pot permetre una única
gran infraestructura de mobilitat viària. Aquesta gran
infraestructura és la C-32 amb els seus 3 carrils actuals
per sentit. Rebutgem qualsevol proposta que passi per ampliar
el nombre de carrils, per fer vials laterals, per fer carreteres
convencionals paral·leles o per fer circumval·lacions
o variants de caràcter local.
Entenem que el nostre territori no pot suportar un model de creixement
que passi, inexorablement, per l'augment sense límit de
la seva xarxa viària.
Una C-32 amb un règim de gestió més just
pel conjunt d'usuaris i que, afavoreixi els trajectes per a vehicles
amb una alta ocupació, és suficient per absorbir
una mobilitat que hauria de recolzar-se, cada vegada més,
en la xarxa de transport públic i col·lectiu.
3.-
EL PASSEIG D'HORTSAVINYÀ S'HA DE MANTENIR COM A VIAL LOCAL
DE PROXIMITAT I NO COM A CARRETERA D'ENLLAÇ ENTRE L'AUTOPISTA
I EL NUCLI URBÀ DE PINEDA. REBUTGEM LA IDEA DE FER UNA
SEGONA SORTIDA QUE CONNECTI AUTOPISTA AMB NUCLI URBÀ PER
LA VALL DE LA RIERA.
El
municipi ja disposa d'un accés complert a l'autopista,
compartit amb Calella, que es troba a 1 km. del nucli urbà
de Pineda i de manera immediata al barri del Poblenou. Considerem
que aquest esquema de connexions compartit amb Calella és
suficient. L'obertura d'un segon accés per la Vall de la
Riera, amb la seva carretera d'enllaç corresponent, ocasionaria
greus perjudicis a la Vall de la Riera, tant per l'augment del
trànsit, soroll, impacte derivats del seu eixamplament,...
En conseqüència, un augment real del risc que es generin
moviments urbanístics especulatius aliens als trets agrícoles
de la vall.
Per
altra banda, l'obertura d'un segon accés a l'autopista
per la Vall de la Riera, toparia radicalment amb el projecte de
millora de l'actual Passeig d'Hortsavinyà. Aquest projecte
passa per mantenir el passeig amb les seves dimensions actuals
i de potenciar-lo com a vial compartit per el pas de bicicletes
i de vianants. També com a part dels recorreguts que condueixen
fins al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
4.- SUPRESSIÓ DELS POSSIBLES LATERALS DE LA CARRETERA N-II
EN EL SEU TRAJECTE CAP A SANTA SUSANNA.
Entenem
que la carretera N-II, en el seu trajecte cap a Santa Susanna,
no necessita de la creació d'un lateral continu per cap
de les seves dues bandes. Al sector de muntanya, per trobar-se
el turó de Gràcia i, al sector de mar, per trobar-se
una zona agrícola catalogada com de màxima protecció
per part del PDUSC. La seva construcció podria portar lligat
el model d'ocupació propi de grans magatzems i equipaments
comercials que, a més de posar en perill la viabilitat
dels espais esmentats, acabaria generant un grau de saturació
major que el que s'intenta resoldre.
B.-
MOBILITAT URBANA
1.-
ELABORAR I IMPLANTAR UN PACTE PER A LA MOBILITAT A PINEDA DE MAR
Afavorir
les condicions per a la mobilitat dels vianants, augmentar la
participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de
transport d'ús habitual, promoure la utilització
del transport públic davant del privat, fomentar l'ús
racional del cotxe, dissenyar una oferta d'aparcament adequada
a la població, garantir una distribució de mercaderies.
Cal evitar un model que fomenti la mobilitat interna amb el vehicle
privat (potenciar els aparcaments dissuassori).
Si ens dediquem a fer aparcaments al centre del poble fomentem
el trànsit de cotxes cap al centre. Per tant, proposem
que si s'han de fer aparcaments subterranis es facin al voltant
del centre i no al centre mateix, i més tenint en compte
que el centre cada cop queda més com a zona de vianants.
Per tant desaconsellem totalment fer aparcaments subterranis a
la plaça de les Mèlies i a la d'Espanya. En el cas
de la plaça d'Espanya cal tenir en compte que té
un perímetre d'arbres molt grossos que fan una bona ombra
a l'estiu. En el cas de la plaça de les Mèlies,
no podem renunciar a tenir una plaça de terra, que és
el substrat més fresc i natural que hi ha -i més
en aquests temps de canvi climàtic- i tampoc podem renunciar
als arbres, a les mèlies, que són els que donen
la seva personalitat -i el seu nom- a la plaça. No volem
una plaça de les Mèlies empedrada i amb arbrets
de joguina.
2.-
ESTENDRE EL PLA DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
A TOTA LA POBLACIÓ
3.- DISSENY D'UNA XARXA D'ITINERARIS SEGURS PER A VIANANTS I PER
A BICICLETES REALITZACIÓ DEL PROJECTE "ITINERARIS
ESCOLARS SEGURS"
Aquesta actuació ha d'anar acompanyada per la millora de
la qualitat de l'espai destinat als vianants, la millora de la
senyalització en les rutes dels vianants i l'increment
del nombre de passos per a vianants,...
4.-
MILLORA DEL SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC URBÀ
III.
OPTIMITZAR LA GESTIÓ DELS RECURSOS I EL RECICLATGE DELS
RESIDUS
A.-
L'ÚS EFICIENT I SOSTENIBLE DELS RECURSOS EN LA GESTIÓ
DEL SISTEMA URBÀ
1.-
ORDENANÇA MUNICIPAL PER A L'OPTIMITZACIÓ DEL CONSUM
D'AIGUA DOMÈSTICA AL MUNICIPI que estipuli de forma tan
acotada com sigui possible la MANERA coM s'han de projectar:
-Sanitaris
-Piscines particulars
-Reg de jardins privats
-Tipologia d'espècies vegetals més adequades en
nous espais enjardinats de caire privat i públic
-Necessitats d'aigua per diverses varietats vegetals en base al
mètode del balanç hídric…
2.-
CAMPANYA DE MINIMITZACIÓ DE RESIDUS
-
Promoció i sensibilització de la recollida selectiva
de vidre i paper
- Recollida fracció orgànica
- Recollida de voluminosos
- Utilització de la deixalleria
- Minimització dels residus
D'altra banda, i sobretot en la implantació de la recollida
de la fracció orgànica cal impulsar un servei d'informadors
a domicili.
3.-
IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS ORGÀNICS
A LES LLARS
4.-
IMPLANTAR LA COMPTABILITAT ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS
MUNICIPALS I L'ENLLUMENAT PÚBLIC
Cal que l'Ajuntament porti un control sistemàtic de les
dades de consums i de les característiques energètiques
de tots els edificis municipals, així com de l'enllumenat
públic.
5.-
IMPLANTAR UN PLA DIRECTOR DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC
Renovació de l'enllumenat i les lluminàries a tot
el municipi, però especialment al centre, al barri del
Carme, a la zona industrial i a les urbanitzacions de Pinemar
i Can Morer.
6.-
PLA DE MILLORA ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS
-
La incorporació de vehicles municipals ecològics
(amb combustibles alternatius als convencionals i
de menor impacte ambiental).
- La incorporació d'energia solar a tots els equipaments
públics en funció de la seva viabilitat.
7.-
APROVACIÓ D'UNA ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE
LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
S'establiran els criteris de les instal·lacions de l'enllumenat
públic de reducció de la dissipació de la
llum (segons la tipologia les lluminàries, etc.) i la regulació
de la il·luminació exterior privada de comerços
i particulars.
B.-
MILLORAR LA GESTIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL I AFAVORIR EL DIÀLEG
ENTRE L'AJUNTAMENT I ELS CIUTADANS:
1.-
IMPULSAR LES COMPRES AMBIENTALMENT CORRECTES A L'AJUNTAMENT
2.-
IMPLANTAR UN SISTEMA D'INDICADORS DE SOSTENIBILITAT
Implantar
un sistema d'indicadors de sostenibilitat ambiental que permeti
avaluar l'eficàcia, i en certa manera el grau d'èxit,
de les actuacions municipals encaminades a millorar la qualitat
ambiental.
3.-
ACTIVAR EL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT (CMMA)
El CMMA no pot passar per una nova etapa amb la mateixa inoperància
que als darrer 4 anys. El responsable polític que se situï
al capdavant ha de contribuir, decididament, a això i a
prendre en consideració les propostes que es facin des
del seu interior.
IV. ALTRES
1.- IMPULS DE MESURES PER A LA REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI
ARQUITECTÒNIC URBÀ PER SOBRE DEL SEU ENDERROC.
El nucli urbà de Pineda no pot condemnar a la inexorable
desaparició al seu patrimoni arquitectònic urbà
i a veure com, les edificacions tradicionals, són substituïdes
per edificis de nova planta i de blocs de pisos que el despersonalitzen.
Cal apostar per mesures que impulsin la rehabilitació dels
edificis per sobre del simple enderroc el qual, moltes vegades,
va lligat a lucratives operacions posteriors. Cal resoldre definitivament
i, d'acord amb el que s'acaba de dir, casos que ja són
emblemàtics com el de la masia de Can Teixidor i Cal Vedat,
entre d'altres.
2.- SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEPURADORA DE L'ALT MARESME
NORD...
Ens reiterem en tot allò dit, anteriorment, i que s'ha
recollit als documents publicats a la web. Pensem que és
una actuació prioritària, que ha de ser una instal·lació
respectuosa amb l'entorn i que tingui el nivell de prestacions
d'acord amb l'objectiu que ha d'acomplir. Com a entitat vam proposar
i defensar una solució de compromís pel que fa a
la seva ubicació al pla de Gràcia. Si aquesta alternativa
finalment no és atesa, entenem que l'emplaçament
a tocar de la Tordera, en un extrem del Pla de Grau, pot ser àmpliament
compartit per tothom. A més a més, dels punts favorables
que aplega.
3.- SOBRE EL PERLLONGAMENT DEL "PASSEIG MARÍTIM..."
De la mateixa manera que ja es deia amb el cas de la depuradora,
ens hem pronunciat al respecte en diverses ocasions. Apostem per
un passeig marítim més naturalitzat i integrat a
l'entorn, que defugi dels típics dissenys de passeigs marítims
urbans. Un element clau complementari és la recuperació
de la vegetació pròpia dels ambients de platja al
sector més proper al límit amb Santa Susanna.
4.- CAL RECUPERAR L'AGENDA 21 COM A ELEMENT VERTEBRADOR DE LES
ACTUACIONS EN MATÈRIA D'URBANISME, TERRITORI I MEDI AMBIENT.
|
