MANIFEST

MANIFEST PER UNA RIERA DE PINEDA NO URBANITZADA

1. Introducció

Pineda de Mar està assistint, sobretot als darrers temps, a un important procés de transformació física que ve motivada, en bona mesura, pel seu creixement urbanístic. L'actual Pla General d'Ordenació Urbana, aprovat el 1992, és el document legal que marca les pautes que ha de seguir aquest desenvolupament. Donant una ullada a alguns dels seus plànols es pot constatar l'enorme canvi que experimentarà el municipi, des d'un punt de vista territorial, si s'executa en la seva totalitat. Entre els aspectes que més es poden destacar hi ha la urbanització de tota la façana litoral i d'un sector molt significatiu del marge esquerre de la riera de Pineda. A la pràctica això es tradueix en la creació d'una conurbació amb Calella de més de 5 km. de longitud que pot superar els 50.000 habitants i sense disposar de cap gran espai lliure intermedi no urbanitzat.

Cada cop sembla més imminent l'inici de l'actuació més rellevant prevista en el nostre planejament i que és el Pla Parcial núm. 1 entre Poblenou i Pineda-centre. Si a això hi afegim altres dos plans parcials veïns, obtenim una superfície d'unes 40 hectàrees i d'un mínim de 2.500 nous habitatges. Això equival a la creació d'un nou gran nucli urbà al llarg de la costa per a més de 7.500 habitants. L'avançat procés de tramitació en que es troben aquests plans parcials, des de tots els punts de vista, fa molt difícil el seu replantejament. Un cop finalitzada la seva execució, els més de 3 kms de façana marítima de Pineda es trobaran gairebé urbanitzats en la seva totalitat. A més a més, se susciten tot un seguit d'incerteses no resoltes: pèrdues de referents bàsics com diverses cases de camp i conreus, la banalització de l'espai i la seva manca de personalitat, l'abastament i consum d'aigua, zones verdes, equipaments i serveis, utilització d'energies renovables, tipologia edificatòria, eixos viaris, carrils-bici, consideració d'elements com la riera, noves grans superfícies, etc.

A part d'això i, en un segon termini, el Pla General preveu una zona urbanitzable no programada a la segona línia de la costa. Concretament, es localitza per sobre de la carretera N-II, al marge esquerra de la riera (mirant cap a mar) i té unes dimensions equivalents a les del Pla Parcial núm. 1 (27 ha. de les quals 11 són industrials i 16 residencials). La seva execució significa, com en el cas anterior, no recosir teixit urbà preexistent, sinó anar a generar-ne de nou. Es fomenta l'aparició de nous assentaments urbans. Aquestes actuacions, de dur-se a terme, significarien l'ocupació de bona part de la riba esquerra de la riera de Pineda fins a connectar amb d'altres sectors urbans ja existents com els de Pinemar i Can Cornet. Un cop executat el marge esquerra, que passarà amb el dret? Malgrat que ara per ara no és urbanitzable, es generaran unes expectatives i pressions d'urbanització molt altes ja que, davant per davant d'una zona agrícola, tindrem una àrea industrial i una zona residencial noves i, al bell mig, la riera. Si a això hi afegim el fet de ser un terreny planer, no massa allunyat al centre i ben comunicat (tant amb l'autopista C-32 com amb la carretera N-II), el seu futur sembla sentenciat.

Amb poques paraules, el desenvolupament d'aquestes dues actuacions (residencial i industrial) són la primera passa que pot portar, en el futur, a la progressiva ocupació dels terrenys situats a banda i banda de la vall de la riera de Pineda. És a dir, a reproduir el model urbanístic de la costa i a conduir a Pineda, a llarg termini, a un estadi en que gairebé tots els seus espais situats al sud de l'autopista esdevinguin urbanitzats.

2. Valors a considerar de la vall de la riera de Pineda

La vall de la riera de Pineda aplega una sèrie de valors naturals, històrics, culturals i també econòmics que cal que siguin considerats en la seva globalitat i no per separat. Raons:
1.- La vall de la riera de Pineda és la darrera zona i la més extensa que manté una veritable vocació agrícola a escala municipal.

2.- La vall de la riera de Pineda, per la seva posició, es troba en un espai de transició (intermedi) entre les àrees densament urbanitzades de la primera façana litoral i els espais forestals de la Serralada Litoral. Per la seva vocació agrícola ajuda a que els dos àmbits descrits es mantinguin separats i a que perduri el mosaic de paisatges (conreus, marges, retalls amb vegetació de ribera, brolles, prats, boscos,...).

3.- La vall de la riera de Pineda s'ubica a la perifèria del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Per la seva configuració orogràfica, els seus terrenys constitueixen una de les entrades d'aquest espai natural i, la riera que els vertebra, un possible corredor biològic que connecta la plana amb l'interior forestal.

4.- La vall de la riera de Pineda, en conseqüència, en el seu estat actual, contribueix a frenar la pressió antròpica que rep el Parc del Montnegre i el Corredor, a reduir el seu creixent aïllament ecològic (davant uns voltants cada cop més urbanitzats) i a mantenir la seva diversitat d'hàbitats. La vall de la riera de Pineda està actuant, a la pràctica, com a una zona de pre-parc.

5.- La vall de la riera de Pineda disposa d'un ric patrimoni històric i cultural. Hi compta amb els masos més representatius i antics del terme, alguns d'ells fortificats: Can Roig, Can Castellar de Portellà (Torre de sant Jaume), Can Oliver de Sitjar, Can Palau de la Guitarra, la Rectoria Vella, Can Cànoves, Can Serra del Pla, Can Cassola,...; restes de l'aqüeducte romà i d'assentaments íbers i romans; el castell de Montpalau; ermites com les de sant Rafael i Sant Jaume,... En definitiva, un seguit d'elements que fan que la vall encara mantingui un cert aire rural i agrícola a tocar de la costa.

6.- Des d'un punt de vista hidrològic, els terrenys no urbanitzats que s'estenen a banda i banda de la riera actuen com a esponja i receptacle d'aigües que, en moments de precipitacions intenses, poden minvar els efectes d'hipotètiques inundacions al curs baix més proper al litoral. La urbanització de l'indret pot comportar una progressiva impermeabilització del sòl i intensificar els efectes d'aquests aiguats.

La superfície urbanitzable residencial (sector litoral) o industrial (polígon de mas Roger) encara no consolidada a Pineda fa injustificable i del tot innecessari el manteniment d'una zona d'aquesta tipologia al bell mig de la vall de la riera de Pineda. Per aquests i d'altres motius es considera cabdal que la vall continuï mantenint la seva vocació agrícola i que s'esvaeixi d'ella tota pretensió urbanística i immobiliària. El "rerepaís" de Pineda no ha de patir la mateixa transformació que ha tingut el litoral. Perquè no s'enceti aquesta dinàmica cal entendre els espais no urbanitzables pel que són i no pel que podrien arribar a ser. S'han de deixar de percebre, només, com a espais marginals i de reserva futura de sòl.

Es fa igualment necessari que aquests territoris també passin a ser objecte de gestió i planejament però sempre tenint en compte que no són urbanitzables i que han de ser tractats com a tals. Així s'ajudarà a eliminar les incerteses de futur que planen a sobre d'ells.

3. Punts del manifest

Per tot el que s'acaba d'expressar, els sotasignants manifesten que:

1.- La catalogació de sòl urbanitzable establerta a través del Pla General vigent a Pineda resulta excessiva, va a remolc del mercat, supera les necessitats reals d'habitatge i no incorpora la nova sensibilitat que als darrers anys ha anat sorgint, a nivell comarcal, respecte els seus efectes sobre el medi, el territori i el paisatge.

2.- De cara a la propera revisió del Pla General d'Ordenació Urbana cal plantejar seriosament una reclassificació a la baixa dels espais urbanitzables. Pel seu estat inicial en la tramitació (sòl urbanitzable no programat), pel que significa i pels valors que s'hi apleguen, s'ha de posar un especial èmfasi en la vall de la riera de Pineda. Cal evitar que l'interior del municipi acabi experimentant la mateixa transformació que la costa. És essencial evitar la primera passa que pot encetar aquest procés. Per això la propera revisió ha de recollir entre d'altres:
a) La no catalogació de noves zones urbanitzables al nord de la carretera N-II.
b) La desclassificació del sòl urbanitzable no programat tant residencial com industrial previst a l'àrea i del límit occidental de Pinemar.
c) La inclusió de mesures favorables pel manteniment de la vall de la riera de Pineda com a zona agrícola amb productes de qualitat, d'aquelles actuacions que puguin contribuir a millorar els seus valors naturals i culturals i a l'ordenació de les activitats que s'hi donen actualment (tractament d'àrids, dipòsits de ferralla,...).
d) Cal considerar les opinions de tots els sectors afectats i fer que des dels propietaris a la pagesia de la zona i els ciutadans en general, es sigui conscient i partícep del paper que hi juga la vall i dels valors que hi conté. 3. Passat l'estiu, s'iniciaran les obres prèvies a la construcció de l'anomenada depuradora de l'Alt Maresme. Tot i reconèixer la importància de la infrastructura, s'hauria de vetllar perquè durant la instal·lació de les canonades que han de portar les aigües residuals es tingui ben present les zones de conreu, la riera i que s'eviti l'afectació tant de la llera com dels talussos.

4. La propera revisió del Pla General ha de ser conscient que el sòl és un recurs limitat a l'igual que d'altres com l'aigua i que, des del punt de vista urbanístic, s'ha d'actuar en conseqüència. El creixement urbanístic d'un municipi com Pineda ha de respondre, entre d'altres, a les necessitats reals d'habitatge i no a l'especulació i l'oportunisme. Per altra banda, en aquest procés s'hauria d'incorporar amb molta més determinació les variables ambientals (consum d'aigua, d'energia, generació de residus, zones verdes, integració de l'entorn, tipologia d'habitatge,...) per garantir la qualitat de vida de tots els habitants en el present i de les generacions futures. En aquest context, la preservació de la vall de la riera de Pineda és un objectiu irrenunciable.