Per això, quan ha d'aplegar-se la música, la tradició i la festa del Lluçanès, la denominació que s'escau amb la millor propietat és Solc.

    Les activitats que Solc ha emprès i l'obra realitzada amb aquest nom ja han merescut, al costat de l'admirada acceptació dels comarcans, el màxim reconeixement institucional. Tot plegat, un estímul per a prosseguir amb més entusiasme, si és possible, la tasca de retrobament de la pròpia identitat lluçanesa des de la música, la tradició, la festa i la poesia; la cultura popular, en definitiva, la qual, en ésser autèntica, també és bella, fresca i pura.

    Cal conèixer, mostrar, trametre i oferir l'empremta dels passats, els solcs amb els quals s'ha escrit la història del Lluçanès, i cal prosseguir amb esperit renovat, la trajectòria que la comarca pot i vol desenvolupar, obrint nous solcs indelebles per a l'esdevenidor.

    En diversos indrets del Lluçanès, a l'esquena de les roques assentades enmig dels viaranys que seguien traginers, encara es pot observar el solc de la petja de les mules de bast, continuada i constant durant segles: una lliçó pètria que permet explicar alguns trets característics de l'evolució comarcal, de la història de l'intercanvi econòmic, dels sistemes comunicatius, i de molts altres aspectes d'abans de la utilització dels carros -dels quals a penes han quedat roderes a les roques per causa del període temporal d'utilització, relativament curt si es compara amb el dels animals de bast-, i del posterior adveniment dels vehicles automòbils. Tantes coses de l'esperit de la terra ens reporten els solcs! Els que perduren a les roques, els que s'han esborrat com els traçats pels estels fugaços, i aquells que s'obriran amb la rella o amb l'emprenedora acció profunda i alegre, oberta i desinhibida de Solc.

    Una acció, la de Solc, certament benefactora per aquesta terra. Em sembla que al Lluçanès hi resta poca gent com aquell camperol que recelava de posar-se sota els auspicis d'un poeta: "No, no beneeixis aquest camp, no fos cas que, en lloc de grana, les espigues em llevessin flors".

A Solc, la gent del Lluçanès li demana justament un estil de benedicció.