|
Dramatúrgia: Jonay R. Férez
Direcció: Txell Roda
Actors: Jordi Rico, Joan Codina i José Pedro García
Don Avito creu que el problema del món és l’amor visceral
i que l’única solució és l’aplicació
rigorosa de la seva pedagogia. No obstant això, s’equivoca.
Potser el missatge que es dóna als educadors és que s’han
de començar a plantejar que, efectivament, ells no creen genis
del no-res, sinó que ofereixen armes per a què les persones
puguin arribar a ser “genis” (no només en el sentit acadèmic,
sinó també en un sentit personal).
Una d’aquestes armes potser és l’amor fet pedagogia,
“amor” com sinònim de respecte pels drets humans, amor
sinònim d’empatia, amor sinònim de reconeixement de
la ignorància, amor sinònim de pedagogia.
|