La cooperació manresana amb
el poble maia de Tz’unun ya’ (Guatemala)
Als inicis de la dècada
dels 90, un manresà –l’Ambròs Avalos– va instal.lar-se
al poble guatemalenc de San Pedro la Laguna (Tz’unun ya’ en la denominació
maia). Aquesta circumstància ha fet que les seves amistats haguem mantingut
una relació continuada amb ell i amb la de la comunitat maia que el va
acollir. Això també ha possibilitat que altres manresans tinguessim
informació d’aquella realitat i que ens haguem implicat igualment
en la cooperació solidària.
Així és com s’ha pogut realitzar, durant dos anys, el projecte
de cooperació entre Manresa i Tz’unun ya’.
L’Ambròs: un manresà
arrelat a Tz’unun ya’.
Conegut a Manresa per la seva profunda
activitat cívica (un dels primers objectors de conciència, sindicalista,
militant ecologista i pacifista), l’Ambròs Avalos va anar cap a
Centramèrica als inicis dels anys 90. Primer com a brigadista de la pau
i després com a ensenyant en l’àmbit de la formació
professional al si de diferents comunitats maies. Des de fa molts anys va establir-se
a Tz’unun ya’, on es va casar i té quatre fills.
De fet, el projecte de cooperació ha nascut gràcies al fet que
ell va fer-nos arribar la proposta dels eechajils tinaamit (un cos de voluntaris
maies). El fet que la idea del projecte nasqués a Tz’unun ya’
considerem que és fonamental, ja que això garanteix que els objectius
s’adeqüin a les necessitats sentides pels habitants del lloc. En
l’execució del projecte, l’Ambròs ha estat un enllaç
valuós per a garantir-ne la continuïtat, tant per la seva dedicació
personal com pel fet de ser coneixedor de les nostres respectives cultures.
Ell ha estat, de forma altruïsta, el coordinador bàsic en l’execució
del projecte.
Com és Tz’unun ya’
(San Pedro de la Laguna).
És un poble de 13.876 habitants
situat a la riba del llac Atitlan, al sudoest de Guatemala, al departament de
Sololà. La capital del departament és a 74 km. i la comunicació
es fa o bé per una carretera tortuosa de muntanya (el llac està
envoltat de volcans) o bé fent part del trajecte en barca els dies que
la navegació al llac és practicable (la magnitud del llac i l’alçada
–es troba a 2000 m.– fa que hi hagi dies amb molt de vent que faci
desaconsellable l’ús de les barques). L’activitat tradicional
era el cultiu de cafè, però la caiguda constant dels preus han
dut moltes famílies a la misèria. Els darrers anys comença
a desenvolupar-se, de manera incipient, l’acollida de turistes.
Tz’unun ya’ (oficialment San Pedro la Laguna) pertany al territori
de l’ètnia maia tz’utujil. Recordem que només a Guatemala
hi ha 22 ètnies (i llengües) maies. La llengua tz’utujil és
la predominant al poble, encara que el castellà és la llengua
usada en els estaments oficials. La població tz’utujil és
de poc més de 50.000 persones.
Vista de Tz’unun ya’,
el llac Atitlan i el volcà San Pedro
Qui són els eechajil tinaamit.
En la llengua tz’utujil,
l’expressió eechajil tinaamit vol dir cuidadors del poble.
En efecte, en la cultura maia, el cos d’eechajils tinaamit ha estat una
forma tradicional de voluntariat que assegurava tota mena de serveis d’urgència
a la seva comunitat. És una tradició d’origen remot, que
antigament cobria funcions molt més àmplies, ja que abans d’existir
les municipalitats els voluntaris eren els que feien costat al cap local en
la seva tasca d’organitzar i administrar la comunitat. En alguns pobles
aquesta tradició s’ha perdut, però en altres –com
a Tz’unun ya’– es manté ben viva.
A Tz’unun ya’, el cos d’eechajils tinaamit era tradicionalment
format per 40 voluntaris. Aquestes persones s’oferien per a realitzar,
durant tot un any, els serveis que necessitava la seva comunitat. Durant l’any,
s’organitzaven per torns per tal de ser permanentment disponibles, les
24 hores del dia.
Fins al 2004 el voluntariat era total, ja que per realitzar aquest servei no
cobraven res. Seguien vivint de les seves activitats pròpies, majoritàriament
de l’agricultura. La sola retribució era el dret de conrear –mentres
durava el voluntariat– unes terres comunals, de manera que les seves famílies
es vegessin compensades parcialment per la pèrdua de guanys que suposava
la dedicació del seu temps a la comunitat.
Des del 2005, però, els eechajils tinaamit han passat a ser retribuits
per l’ajuntament local. La pobresa creixent a la zona havia anat minant
la pràctica del voluntariat, ja que sovint s’imposaven les necessitats
urgents de cada família. Davant de la pràctica irregular del voluntariat,
l’estiu del 2004 es va decidir en una assemblea popular (cabildo abierto)
que el relleu del 2005 el prendrien persones remunerades per l’Ajuntament
i prèviament formades gràcies al projecte de cooperació
amb Manresa. Durant el 2005 van exercir aquesta funció quatre persones,
i el 2006 el cos s’ha ampliat amb dues persones més. S’espera
que a no tardar puguin arribar a ser 8. D’aquesta manera es dóna
continuïtat a un servei comunitari que prové de la tradició
maia més genuïna.
Els serveis que presten són diversos, però des d’una visió
europea podriem dir que són tots els serveis d’urgència:
sanitari (trasllat de malalts, evaquació de ferits, notificacions sobre
salubritat), prevenció i extinció d’incendis, ordre públic
(mediació en conflictes interpersonals, servei d’ordre en actes
d’afluència nombrosa), atenció del cementiri, notificacions
municipals urgents a la població, etc.
Cal tenir present que aquests serveis es realitzen en comunitats locals relativament
petites, on tothom es coneix. I que els eechajils tinaamit són persones
del poble, i per tant bones coneixedores de les necessitats i dels sentiments
dels seus veïns.
D’altra banda, s’ha de dir que el cos dels eechajils tinaamit és
l’única estructura que presta serveis públics d’urgència
a la població. Ni l’Estat ni cap altra institució presta
aquests serveis. Hi ha, és cert, un Centre de Salut atès per un
metge que visita unes hores al dia, però que no disposa de medis adequats
(ni d’ambulància ni de medicaments).
Els 6 membres actuals del cos dels Eechajil tinaamit
Com va néixer el projecte
de cooperació internacional.
Va sorgir a iniciativa dels propis
eechajils tinaamit i de l’ajuntament de Tz’unun ya’, que van
demanar a l’Ambròs si des de Manresa se’ls podia donar un
cop de mà. L’objectiu era modernitzar el cos i perpetuar la tradició
maia de voluntariat comunitari, la qual perillava de desaparèixer degut
a la pobresa en la zona i a la falta de mitjans.
Els eechajils tinaamit disposaven únicament d’un local cedit per
l’ajuntament (equipat amb una taula, cinc cadires, i d’una tarima
de fusta per a dormir-hi), d’un megàfon, de tambors, de dos lots,
d’un segell de la comissaria, i d’un interòfon per a comunicar-se
amb el despatx municipal. Res més. El trasllat de ferits i de malalts,
per exemple, el feien duent-los simplement a coll, i a peu. En cas d’haver
de traslladar algú a l’hospital (a 74 km) l’única
solució era que l’interessat es pagués el lloguer d’un
vehicle o d’una barca, cosa que moltes famílies no es podien permetre
(cal pensar que la mitjana dels ingressos d’una família és
de 72 euros al mes). Calia, doncs, equipar els eechajil tinaamit i formar-los
per tal que puguessin continuar oferint els seus serveis d’acord amb els
mitjans propis de la nostra època.
No existeixen estadístiques, però s’ha calculat que amb
un servei d’ambulància es podrien evitar ben bé unes 30
morts anuals, a més d’evitar sofriments innecessaris o que determinades
malalties o lesions esdevinguin cròniques.
El 2004 es va fer formació
i es van dotar d’equipaments bàsics.
D'una banda, els eechajil tinaamit
van poder fer algunes millores en el local i adquirir uns primers equipaments.
Van posar llum al local, van equipar les lliteres col.lectives amb matalassos
d'espuma, i el van dotar amb una farmaciola. També van comprar un megàfon
nou, uns radio-transmissors, material d’oficina, uniformes, dues lliteres
per a transportar malalts, una moto i dues bicicletes tot terreny per a facilitar
el desplaçament ràpid arreu del terme municipal on siguin requerits.
D'una altra banda, van realitzar tres cursos de formació: un sobre conciliació
en casos de conflictes interpersonals (curs donat pel jutge de pau de la comunitat),
un sobre legislació bàsica i problemàtiques delictives
com ara les relacionades amb els tòxics (curs realitzat per la policia
nacional civil) i un sobre primers auxilis sanitaris (curs donat per una promotora
de salut).
Les compres es van realitzar totes a la zona, per tal d’afavorir l’economia
local. Els cursos formatius els van impartir igualment persones d’allí,
per tal de fomentar la col.laboració entre els diferents agents locals.
Els nous membres dels eechajil tinaamit es va procurar que siguin indígines
coneixedors de les dues llengües: el tz’utujil i el castellà.
El 2005-2006: més formació
i la compra d’una ambulància.
L’objectiu central del 2005
i 2006 ha estat el de poder comprar una ambulància. També, el
d’insistir en la formació, tant en la referent a l’ús
i al manteniment del vehicle com en l’aprofundiment dels temes tractats
en els cursets de l’any anterior.
Així, s’han realitzat noves xerrades de formació en l’àmbit
dels primers auxilis sanitaris, en el de la mediació en conflictes intrafamiliars
(un dels serveis on van ser més requerits durant el 2004), així
com en determinats aspectes legals. Membres de la Creu Roja guatemalenca s’han
compromès igualment a desplaçar-se uns dies al poble per tal d’ensinistrar-los
en el trasllat de malalts en ambulància.
Després de nombrosos retards per problemes burocràtics, a finals
del febrer 2006 van poder estrenar l’ambulància: una furgoneta
Mitsubishi completament equipada.
L’ambulància, l’Ambròs i el Felix Humberto
Els promotors manresans del projecte
i les entitats col.laboradores.
El projecte ha estat promogut conjuntament
per l’Associació d’Amics de la Unesco de Manresa i per l’Associació
de Veïns i de Veïnes del barri de les Escodines.
Tot i així, si el projecte ha pogut tirar endavant durant aquests dos
anys i mig ha estat sobretot gràcies a l’esforç solidari
de moltes persones, les quals fet possible que tots els actes de suport organitzats
a la ciutat fóssin un èxit. Gràcies, per tant, al suport
humà i econòmic de tothom.
També s’ha pogut comptar amb la col.laboració desinteressada
d’algunes institucions i empreses privades de la ciutat, a les quals agraïm
igualment el seu esforç solidari. Aquests col.laboradors són:
• Bausili, G.
• Centre Cultural El Casino.
• Cine-Club Manresa.
• Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (delegació Bages i
Berguedà).
• Consell Municipal de la Solidaritat de Manresa.
• El Galliner.
• Forn de pà Jorba.
• Fundació Universitària del Bages (FUB).
-Si vols saber més
de la cultura maia, clica AQUÍ