 |
|
|
|
|
 |
Entenem la violència com aquella “actitud o comportament que constitueix una violació o la privació a l’ésser humà d’algo que li és essencial com a persona (integritat física, psíquica o moral, drets, llibertats...). (Seminario de Educación para la paz-Associación pro Derechos Humanos. Educar para la paz, una propuesta possible. Catarata. Madrid, 2000)
Generalment s'entén per violència una agressió física o psicològica: un assassinat, una tortura, una bufetada, una mutilació, i altres formes de maltractament físic o psicològic. D'aquesta violència en diem violència directa.
Però aquest tipus de violència, tot i ser el més visible, no és l'únic, n'hi ha d'altres poc visibles però molt presents i amb conseqüències molt més greus. De fet, la violència directa sovint és el resultat visible d'altres violències.
Una és la violència estructural, la violència que forma part de l'estructura social i que impedeix cobrir les necessitats bàsiques, com la generada per la desigualtat social, l'atur, la malnutrició, la manca de serveis sanitaris i educatius bàsics, etc.
L'altra és la violència cultural, aquells aspectes de l'àmbit simbòlic (religió, cultura, llengua, art, ciències…) que s'utilitzen per justificar o legitimar la violència estructural o directa. Aquelles argumentacions que ens fan percebre com a "normals" situacions de violència profunda. La violència cultural també pot prendre el nom de cultura de la violència.
Sovint, les causes de la violència directa estan relacionades amb situacions de violència estructural i/o justificades per la violència cultural: moltes guerres són conseqüència d'un abús de poder que recau sobre una població oprimida, o d'una situació d'injustícia social (d'un repartiment de terres insuficient, d'una gran desigualtat en la renda de les persones, etc.), i reben el recolzament de discursos que justifiquen aquestes violències.
|
|
|
|
|
|
|
