Proposta de moció relativa al PVC
El PVC és l 'abreviació amb la que coneixem al plàstic clorur de polivinil. Com indica aquest nom, es tracta d'una combinació entre el vinil, que és un compost orgànic i el clor. La utilització de clor, junt amb sustàncies orgàniques, implica inevitablement, la formació i emisió a l'entorn de substàncies organocloradas durant el procés de producció del PVC.
Els organoclorats són una familia de sustàncies químiques caracteritzada per la seva gran persistència (dificultat per a degradar-se a diferents medis), acumulació als éssers vius, i toxicitat, ocasionant per això, greus danys sobre el medi ambient i la salut humana. Sabem que, tot i l'actual prohibició o reducció d'altres productes organoclorats, com ara els DDT, CFCs, PCBs...etc, les seves conseqüències continuaran perjudicant el medi ambient i la salut humana durant anys.
Diferents convenis internacionals per a la protecció del medi ambient han assenyalat la necesitat d'eliminar els abocaments de substàncies organoclorades. Podem destacar entre ells, el Conveni de Barcelona per a la protecció del Mediterrani i les Convencions d'Oslo i París (Parcom) per a la protecció del Norest Atlàntic, en haver estat signades pel govern espanyol.
El cicle de vida del PVC està lligat a la formació i emissió a l'entorn de sustàncies organoclorades, la qual cosa converteix al PVC en un element incompatible amb una societat que ja ha descobert la necessitat de preservar els valors ambientales més elementals, com ara l'aire, l'aigua o la terra fèrtil.
Aquest material és especialment perillós en cas d'incendi, ja que els objectes de PVC, fins i tot abans que apareguin flames, emeten àcid clorhídric, un gas tòxic que ocasiona greus lesions, especialment a les vies respiratòries, i danys materials en ser un gas corrosiu. Junt amb aquest àcid s'emeten substàncies organoclorades esmentades abans, entre elles dioxines i metalls pessants, com ara el cadmi, també molt tòxics. L'incendi ocorregut a l'aeroport de Düsseldorf, Alemània, el passat 22 d'abril mostra els riscs ambientals i econòmics de l'ús del PVC. Així, la contaminació amb dioxines procedent de la combustió del PVC va obligar al tancament de varies terminals i a realitzar una neteja química, el cost inicial de la qual s'estima en 350 millons de marcs (2.800 millons de pesetes).
Els productes de consum de PVC contenen, a més a més d'aquest polimer, una barreja d'additius, com ara plastificants, estabilitzants, pirorretardants, etc., que poden suposar fins el 60% de la composició d'un objecte de PVC. Entre els additius es troben substàncies tòxiques com els metalls pessants (cadmi, plom, etc.), biocides o ftalats. Alguns additius, com els ftalats, escapen dels productes de PVC contaminant l'entorn o les substàncies que contenen (envasos). Els ftalats són contaminants hormonals que afecten el sistema reproductor.
El PVC no és biodegradable, la seva incineració genera dioxines i altres organoclorats i a més allibera els additiuos tòxicos que conté (metalls pessants) . El reciclatge del PVC és inviable econòmicament i complexe des del punt de vista tècnic, degut principalment, a la gran varietat de substàncies que componen els diferents productes. Per tant, contribueixen a l'increment de la problemàtica dels nostres residus sòlids urbans.
Al nostre entorn quotidià, el PVC es troba presenta a nombrosos objectes, molts dels quals tenen alternatives fetes d'altres materials més respectuosos amb el medi ambiente. El foment d'aquestes alternatives es va iniciar anys enrere a diversos païssos europeus, on més de 200 ciutats alemanes han restringit l'ús de PVC a les seves obres públiques i desincentiven el seu ús a la construcció privada. La industria sueca va eliminar voluntariament en 1990, tots els envasos de begudes i aliments de PVC. Les restriccions al PVC també són creixents a d'altres 100 municipis d'Austria, Noruega, Suissa, Dinamarca, Holanda, Luxemburg i Bélgica. En aquest sentit s'han pronunciat també el Parlament de Suècia i el Senat espanyol, aprobant mocions que pretenen avançar cap a l'eliminació de l'ús de PVC.
Altres exemples de la creixent sensibilitat respecte als problemes generats per aquest material, són la ciutat olímpica de Sidney, on es contruirà minimitzant l'ús de PVC, o la candidatura de Sevilla com a ciutat olímpica per l'any 2004, que contempla als seus criteris mediambientals l'eliminació de l'ús de PVC a les instalacions olímpiques.
Altres productes s'han trobat anteriorment en una situació com la que es descriu avui per al PVC, i la pròpia industria ha iniciat la necessària reconversió. Podem citar, com exemples, determinats pesticides (com el DDT) anteriorment utilitzats i avui prohibits, o l'ús de clor en el blanqueig de paper que la mateixa demanda dels consumidors està fent canviar per altres tecnologies lliures de clor.
Entenent que és un deber de les institucions públiques vetllar per avançar tot el possible en la compatibilitat entre les activitats econòmiques i el mantenimient dels valors ambientals.
Per tots aquests motius el col.lectiu Universitat Verda proposa a la Comissió de Política de Medi Ambient de la Universitat de Barcelona l'adopció dels següents:
Que la Universitat de Barcelona es declari Lliure de PVC, com una manera d'expressar la voluntat d'aquesta universitat d'eliminar l'ús de PVC, concienciar a la comunitat universitaria i a la resta de la societat de la necessitat d'evitar el PVC, i com a mesura d'incentivar a tots els sectors econòmicos que facin servir aquest material a que reconverteixin paulatinament la seva activitat, fent servir un altre tipus de materials menys problemàtics amb el medi ambient i la salut humana.
Que, en el termini de 3 messos el Servei d'Obres i Manteniments de la Universitat de Barcelona presenti una avaluació de totes les activitats, obres o serveis amb participació de la Universitat de Barcelona on es faci servir PVC, així com un plà per a la seva eliminació, que inclogui les mesures normatives, educatives o d'altre tipus que siguin necessàries per a portar-ho a terme en el termini més curt possible.
Que, a partir d'aquest moment, a totes les activitats (reunions, conferències, festes, etc.) i contratacions de serveis que es realitzin amb participació de la Universitat de Barcelona, es prohibeixi l'ús de d'envasos i embalatges de PVC.
Que a partir de gener de 1997 es prohibeixi:
Que a partir d'aquest moment, a totes les contratacions d'obres i serveis que es realitzin amb participació de la Universitat de Barcelona, s'inclogui una clàusula obligada que doni preferència a les propostes que no incloguin l'ús de PVC.
Contacte: col.lectiu Universitat Verda
Edició: jcervan@pangea.org (agraïria que em fèssiu esment de les errades tipogràfiques i altres suggerències)