Índex UV

Boicot al PVC

LA NECESSITAT D'UN ENFOCAMENT PRECAUTORI EN L'ÚS DEL PVC. Part III

Informe per a la Comissió de Política de Medi Ambient de la UB

Col.lectiu Universitat Verda - Setembre 1996



Experiències de prohibició i eliminació progressiva del PVC.


Fruit de la creixent preocupació de cada vegada més amples sectors socials, als darrers anys ha anat consolidant-se una presa de consciència a nivell polític front als importants problemes sanitaris i ambientals generats pel PVC a tot el seu cicle de vida. Això ha induït una gran quantitat de decisions de caire restrictiu i desincentivador preferentment sobre l'ús d'aquest plàstic i, molt habitualment, al sector de l'envàs alimentari. Per exemple, el PVC està prohibit per llei com a material d'envasos de begudes a Suïssa, i de tot tipus d'aliment a Àustria. A Alemanya i a Bèlgica les ampolles de PVC estan gravades amb una ecotaxa. Recentment, l'Ajuntament de Bilbao ha decidit no fer servir cap element de PVC a la construcció del nou metro de la ciutat.

Però, per la seva importància, derivada del seu abast i el seu caire potencialment multiplicador, cal destacar i descriure amb més detall les experiències de Suècia i les Comunitats lliures de PVC.

Suècia

El 23 de novembre de 1995, el Parlament suec va aprovar una resolució per a eliminar l'ús de PVC a Suècia. El text que es va aprovar va ser presentat pel Comitè d'Agricultura del Parlament, que és responsable dels temes mediambientals.

Aquesta resolució és la culminació d'un procés polític iniciat pel Parlament suec als primers anys 90 amb l'objectiu d'establir línies d'actuació pel desenvolupament d'una societat ecològica. Al mes de maig de 1993, el Parlament va aprovar la Llei Ecològica que incloïa el principi de ecològic de detoxificació:

"... l'únic nivell acceptable de substàncies sintètiques persistents a la natura és zero. Aquest objectiu no només es refereix als abocaments en sentit convencional, a la contaminació per abocaments d'aigües residuals i xemeneies industrials, etc. També es refereix a què l'ús d'aquestes substàncies ha d'acabar, ja que tota utilització de materials implica que el material utilitzat esdevé un residu o és dispersat directament en el medi ambient."

Per a definir les vies per portar a terme els objectius expressats a la Llei, es va crear un grup de treball conegut com a Comitè Ecològic, format per experts ambientals d'indústria, comerç, organitzacions no governamentals, i polítics del Ministeri i del Parlament. Un dels treballs encarregats a aquest grup en maig de 1993 va ser la l'elaboració d'un pla actuació per a evitar els danys mediambientals del PVC i altres plàstics clorats. El juny de 1994, el Comitè Ecològic va presentar els resultats del seu estudi al Govern suec, que contenien la recomanació de que l'ús de PVC tou i PVC rígid amb estabilitzants perillosos (inclou la major part dels usos del PVC) havia de ser eliminat abans de l'any 2000. Aquestes recomanacions també es van presentar davant el Parlament suec en abril de 1995 a petició de dos partits polítics.

La resolució que es va aprovar el 23 de novembre de 1995 contenia les següents afirmacions (39):

El Parlament suec ha demanat ara a l'Agència de Medi Ambient i a l'Inspectorat Químic que presentin, en el present any 1996, un estudi sobre com portar a terme l'eliminació del PVC a Suècia.

Comunitats lliures de PVC

Aquesta iniciativa va sorgir a la ciutat alemanya de Bielefeld després d'un incendi a un aparcament públic, on es van produir greus danys materials degut a la corrosió provocada per l'àcid clorhídric que va emetre el PVC quan es va cremar. Investigacions posteriors mostraren altres problemes com ara contaminació per dioxines. Després d'una exposició pública dels problemes ocasionats, el municipi va decidir eliminar l'ús de PVC. Entre 1987 i 1988 Bielefeld va eliminar un 90% de l'ús de PVC.

Els riscs d'incendis, els problemes de gestió dels materials de PVC una vegada que han terminat la seva vida útil, la presència de additius tòxics i els problemes ambientals en general ocasionats per aquests productes, són les raons que han portat a que cada any més municipis s'uneixin a la decisió de Bielefeld d'eliminar el PVC. Avui, aquest enfocament precautori respecte al PVC es compartit per més de tres cents municipis i regions principalment europees.

Aquesta iniciativa, a més a més de millorar la qualitat i seguretat de les construccions, ha servit per a desenvolupar el mercat de materials alternatius més acceptables ambientalment (els municipis compren importants quantitats de materials de construcció).

En la pràctica la iniciativa consisteix en la modificació de les ordenances municipals, o la normativa de construcció regional, de manera que es prohibeix l'ús de productes de PVC a les obres i activitats finançades amb fons públics. El grau de restricció varia depenent del municipi o regió. Existeixen alguns que únicament aproven una moció d'intencions, en la qual es declaren ciutat lliure de PVC, i que aniran eliminant progressivament l'ús de PVC. Altres municipis inclouen directament la prohibició de fer servir PVC sigui al mobiliari municipal, obres públiques o activitats finançades públicament (per exemple prohibeixen l'ús d'envasos de PVC en festes, carreres populars, etc.)

Exemple pràctic: Berlín

Berlín va ser la primera regió alemanya i europea que, dins el marc de les seves normes generals per a la construcció de vivendes de protecció oficial i per a la modernització de cases antigues, va articular condicions que restringien l'ús de PVC. Així, la normativa de vivendes (WFB 1990) incloïa la prohibició de fer servir els següents productes de construcció de clorur de polivinil (PVC):

Aquesta norma va entrar en vigor per a la modernització i renovació de vivendes i per a tots els edificis públics de l'autonomia de Berlín.

Actualment segueix en vigor amb una modificació per a les finestres i la inclusió de cables de distribució d'electricitat, que no es podran fer servir a partir de l'1 de gener de 1997.

Llistat de ciutats lliures de PVC

Estat Espanyol:

Carmona (Sevilla): El Ple de l'Ajuntament de Carmona va aprovar per unanimitat una moció que restringia l'ús de PVC a les obres públiques el passat juliol. Va ser el primer municipi espanyol en declarar-se oficialment "Ciutat Lliure de PVC".

Coca (Segòvia): l'ajuntament de Coca ha decidit deixar de fer servir PVC a les seves obres públiques tot i que no ha aprovat cap moció al respecte. Des que va prendre la decisió, en juliol de 1996

Àustria

Sis länder: Sud d'Àustria (Nieder Österreich), Viena, Styria, Salzburg, Tirol i Vorarlberg;

Set capitals regionals: Viena, Linz, Salzburg, Innsbruck, Klagenfurt, Graz i Bregenz;

Altres petites ciutats: Sankt Valentin, Traun, Bruck an der Leitha, Judenburg, Hoeschst, Wolfurt, Ludesch, Feldkirch, Dornbirn, Wolfsberg i Klosterneuburg (entre d'altres).

Bèlgica

Flandes (a hospitals)

Dinamarca

Aarhus

Alemanya

Aachen, Aalen, Aachen Kreis, Alsfeld, Ammerland, Ansbach, Arnsberg, Asbach, Ascha, Augsburg, Bad Abbach, Bad Hersfeld, Bad Oeynbausen, Bad Oldesloe, Bad Pyrmont, Bad Salzuflen, Bad Säckingen, Bad Schwalbach, Bamberg, Barntrup, Bergisch-Gladbach, Bergneustadt, Bergkamen, Berlin, Bielefeld, Bochum, Bodenheim, Boennigheim, Bonn, Braunschweig, Bünde, Bremen, Burbach, Burscheid, Crinitzberg, Delemenhorst, Detmold, Diepholz, Dillenburg, Donaueschingen, Dorsten, Dortmund, Düren, Düsseldorf, Duisburg, Edemissen, Eich, Elbtal, Emmendingen, Engelskirchen, Engen, Erkrath, Erlangen, Essen, Frankfurt, Geislingen an der Steige, Gelnhausen, Gelsenkirchen, Geseke, Giessen, Gosslar, Gross-Gerau, Gütersloh, Gummersbach, Hachenburg, Hagen, Halle Westfalen, Hamm, Haltern, Hanau, Hannover, Herdecke, Herford, Herford-Kreis, Herne, Herzogenrath, Heusweiler, Höhr-Grenzenhausen, Holzminden, Hückeswagen, Hüfingen, Husum, Ingolstadt, Iserlohn, Jever, Jülich, Kaiserslautern, Karben, Kassel, Kerpen, Kiel, Kitzingen, Köln, Korbach, Krefeld, Kreuztal, Kromach, Lage, Lahn-Dill-Kreis, Langenberg, Lauterbach, Leipzig, Lemgo, Leun, Leverkusen, Lindlar, Lippstadt, Lohmar, Lübeck, Ludenscheid, Ludwigshaven, Mainz, Marburg, Marienheide, Marpingen, Melsungen, Mettmann-Kreis, Meppen, Mönchengladbach, Mörfelden-Walldorf, Möttigen, Nülheim an der Ruhr, München, Münster, Nettersheim, Neu-Isenburg, Neuss, Niedenstein, Nordfriesland, Nürnberg, Oberhausen, Offenbach, Olehing, Oldenburg, Osnäbruck, Paderborn, Peine, Radevormwald, Ratzeburg, Recklinghausen, Regensburg, Reken, Remscheid, Remshalden, Rhheinsberg (Bra), Riedstadt, Rodgau, Rosbach, Rösrath, Rosenheim, Rotenburg, Saarbrücken, Salzgitter, Sande, Sarstedt, Schaumburg-Lippe, Schenefeld, Schortens, Schweinfurt, Schwelm, Siegburg, Siegen, Siegen-Wittgenstein, Soest, Solingen, Stolberg, Stuttgart, Taunusstein, Telgte, Teningen, Troisdorf, Tübingen, Tuttlingen, Ulm, Unna, Unna Kreis, Urbach, Verden, Viersen-Kreis, Vlotho, Waldbroel, Wardenburg, Warendorf, Weilerswist, Weinhein (BW), Werdohl, Wetzlar, Wiehl, Wipperfürth, Worms, Wuppertal, Wuerzburg, Wyk auf Führ, Zell und Aichelberg.

Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (implementació sense resolució)

Holanda

Hi ha restriccions a 17 ciutats. A més a més, a 4 grans ciutats - Amsterdam, Den Haag, Rotterdam i Utrech - el PVC té la categoria de material de construcció a evitar o d'última elecció.

Noruega

Bergen, Hemsedal

Suècia

140 comunitats entre les que es troben Gothenborg i Landskrona.

Japó

Les assemblees de les ciutats d'Abiko i de Narasin han aprovat resolucions per a reduir l'ús de PVC. A més a més, la prefectura de Chiba i el congrés de Nakano també han aprovat resolucions similars.

Vila olímpica de Sidney

El projecte de la ciutat olímpica i de les instal·lacions annexes per a les Olimpíades de Sidney de l'any 2000 està desenvolupant-se sota criteris ambientals basats en el concepte de desenvolupament sostenible, incloent-hi "un compromís per a minimitzar l'ús de PVC"40.


Índex UV


Conclusions

En coherència amb la informació exposada en aquestes pàgines considerem que l'eliminació de tots els usos actuals del PVC a la Universitat de Barcelona és:

Així mateix, amb l'objectiu de potenciar el caire multiplicador cap a la resta de la societat d'aquesta mesura, proposem que la Universitat de Barcelona aprovi una moció declarant-se com a lliure de PVC.


Índex UV


Anex I: El paper de les empreses de relacions públiques en el debat sobre els problemes mediambientals.

Extracte d'un full publicitari de Burson-Marsteller:

"Sovint, les empreses s'enfronten amb dificultats que es perllonguen en el temps i que sorgeixen degut a la preocupació de la opinió pública (boicot a Sud-Àfrica, llet en pols per a lactants) o controvèrsies respecte als riscs que presenten alguns productes... els especialistes de Burson-Marsteller compten amb anys d'experiència en l'assessorament als seus clients en aquests temes. Han arribat a conèixer molt bé com funcionen els grups activistes més importants (religiosos, de consumidors, ètnics, ecologistes), i les tàctiques i estratègies dels que generen i recolzen determinats temes específics. Els nostres consellers a tot el món han ajudat els clients a contrarestar les inquietuds causades pels grups activistes".

Burson-Marsteller és una empresa multinacional capdavantera en el sector de les relacions públiques. Entre les institucions econòmiques i polítiques que han estat clients seu podem citar les següents:

Actualment, a l'Estat Espanyol, Burson-Marsteller assessora al Grup PVC, lobby de les empreses productores de PVC, d'ANAIP (Associació Nacional d'Industrials del Plàstic).


Índex UV


Bibliografia

  1. Guillette et al., Developmental abnormalities of the gonad and abnormal sex hormone concentrations in juvenile alligators from contaminated and control lakes in Florida, Environmental Health Perspectives, 102(9): 680-688, 1994
  2. Jobling et al., A variety of environmentally persistent chemicals, including some phthalate plastizisers, are weakly estrogenic, Environmental Health Perpectives, 103(6): 582-587, 1995
  3. Fox G. A., Epidemiological and Pathological evidence of contaminant induced alterations in sexual and functional development: The Wildlife/Human connection, Princeton Scientific Publishing Co., Inc. Princeton, New Jersey: 147-158, 1992;
    Geisy J. P. et al., Deformities in birds of the Great Lake region, Environ. Sci. Technol. 28 (3): 128-135, 1994
  4. Carlsen, E. et al.,Evidence for decreasing quality of semen during the past 50 years. Brit. Med. J. 305: 609-613, 1995;
    Auger, J. et al., Decline in semen quality among fertile men in Paris during the past 20 years. New Eng. J. Med. 332(5): 281-285, 1994
  5. Giwercman, A. and Skakkebaek, N. E. The Human Testis - an organ at risk? Int. J Andrology. 15: 373-375, 1992
  6. Harris, J. R. et al., Breast Cancer (First of three parts). The New England Journal of Medicine. 327 (5):319-328, 1992
  7. Danish Environmental Protection Agency. Male Reproductive Health and Environmental Chemicals with Estrogenic effects. Miljoprojekt nº 290, 166pp, 1995
  8. Danish Environmental Protection Agency Male Reproductive Health and Environmental Chemicals with Estrogenic effects. Miljoprojekt nº 290, 166pp, 1995
  9. Danish Technological Institute. Environmental Aspects of PVC. Environmental Project nº 313, 110pp, 1996
  10. German Environmental Protection Agency. Evaluation of the environmental hazard of Di(2-thylhexyl)phthalate-DEHP, december 1994
  11. US Environmental Protection Agency. Estimating exposure to dioxin-like compounds, Vol II, properties, sources, occurrence and backgraund exposures. Review Draft. EPA/600/6-88/005CB, 1994
  12. Mably, T. A. et al., The male reproductive system is higly sensitive to in utero and lactational TCDD exposure. Banbury Report 35: Biological Bassis for Risk Assessment of Dioxins and Related Compounds. Publ: Cold Spring Harbour Laboratory Press. 1991
    Mably, T. A. et al., In utero and lactational exposure of male rats to 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin. 1. Effects on androgenic status. Toxicol. Appl. Pharmacol. 114:97-107, 1992
  13. Mably, T. A. et al., The male reproductive system is higly sensitive to in utero and lactational TCDD exposure. Banbury Report 35: Biological Bassis for Risk Assessment of Dioxins and Related Compounds. Publ: Cold Spring Harbour Laboratory Press. 1991
    Mably, T. A. et al., In utero and lactational exposure of male rats to 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin. 3. Effects on spermatogenensis and reproductive capability. Toxicol. Appl. Pharmacol. 14: 118-126, 1992
  14. Mably, T. A. et al., The male reproductive system is higly sensitive to in utero and lactational TCDD exposure. Banbury Report 35: Biological Bassis for Risk Assessment of Dioxins and Related Compounds. Publ: Cold Spring Harbour Laboratory Press. 1991
    Peterson, R. E. et al., In utero and lactational exposure of male rats to 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin: effects on sexual behaviour and the regulation of luteinizing hormone secretion in adulthood. Chemosphere 25(1-2): 157-160, 1992
    Mably, T. A. et al., In utero and lactational exposure of male rats to 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin. 1. Effects on androgenic status. Toxicol. Appl. Pharmacol. 114:97-107, 1992
    Mably, T. A. et al., In utero and lactational exposure of male rats to 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin. 2. Effects on sexual behaviour and the regulation of luteinizing hormone secreion in adulthood. Toxicol. Appl. Pharmacol. 114: 108-117, 1992
    Mably, T. A. et al., In utero and lactational exposure of male rats to 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin. 3. Effects on spermatogenensis and reproductive capability. Toxicol. Appl. Pharmacol. 14: 118-126, 1992
  15. Egeland, G. M. et al., Total serum testosterone and gonadotrophins in workers exposed to dioxin. Am. J. Epidemiol. 139: 272-281, 1994
  16. Porterfield, S. P. Vulnerability of the developing brain to thyroid abnormlities: enviromental insults to the thyroid system. Environ. Health Persp. 102, Supplement 2: 125-130, 1994
  17. Pluim, H. J. et al., Effects of dioxins on thyroid function in new-born babies. The Lancet 339: 1303,1992
    Pluim, H. J. et al, Effects of pre- and post-natal clhorinated dioxins and furans on human neonatal thyroid hormone concentrations. Environ. Health Persp. 101 (6): 504-508, 1993
  18. Evers, E. De vorming van PCDFs, PCDDs en gerelateerde verbindingen bij de oxyclorering van etheen. Vakgroup Milieu en Toxicologische Chemie report MTC89EE, University of Amsterdam, 62 pp. 1989
  19. ICI, Report to the Chief Inspector, HIMP authorisation AK6039, 1994
  20. ICI, Report to the Chief Inspector, HIMP authorisation AK6039, 1994
  21. Stringer, R.L. et al., PVC manufacture as a source of PCDD/Fs. Organohalogen Compounds 24: 119-123, 1995
  22. Wenning, R.J. et al., Chemometric comparisons of polychlorinated dibenzo-p-dioxin and dibenzofuran residues in surficial sediments from Newark Bay, New Jersey and other industrialised waterways. Arch Environ. Contam. Toxicol. 22: 397-413, 1992
  23. Fortura, Judge, Ordinance supplied by Judge Fortura, Public Prosecutor, Venice, 30/7/95
  24. Greenpeace Laboratories, Exeter (Great Britain), 1994
  25. Environmental Ministry of Lower Saxony, press release, No. 77, 1994
  26. Fluthwedel and Pohle, Formation of polychlorinated dioxins and furans in thermal processes involving chlororganic products and natural materials, German Environmental Protection Agency, Berlin, Nachr. Chem. Tech. Lab. 41, No. 10, 1993
  27. State Comitte for Emission Protection, Compiling demands for emission limits for dioxins/furans. German Environmental Protection Agency, 1993
  28. 28 Wagner, J.C. et al., Correlation of chlorinated organic compound emissions from incineration with chlorinated organic input. Chemosphere 26 (11): 2039-2054, 1993
  29. US Environmental Protection Agency. Estimating exposure to dioxin-like compounds, Vol II, properties, sources, occurrence and backgraund exposures. Review Draft. EPA/600/6-88/005CB, 1994
  30. Sharpe, R.M. et al., Gestational and lactational exposure of rats to xenoestrogens result in reduced testicular size and sperm production. Environ. Health Persp. 103(12): 2-9, 1995
  31. Hansen, D.K., Grafton, T.F., Evaluation of di(2-ethylhexyl)phthalate-induced embryotoxicity in rodent whole-embryoculture, J. Toxicol. Environ. Health, 43: 361-367, 1994
    Ema, M. et al., Comparative developmental toxicity of n-butyl benzyl phtalate and di-n-butyl phtalate in rats. Arch. Environ. Contam. Toxicol. 28: 223-228, 1995
  32. Danish Technological Institute. Environmental Aspects of PVC. Environmental Project nº 313, 110pp, 1996
  33. US Department of Health and Human Services, DEHP, toxicological profile, 1993
  34. German Environmental Protection Agency. Evaluation of the environmental hazard of Di(2-thylhexyl)phthalate-DEHP, 1994
  35. German Environmental Protection Agency. Evaluation of the environmental hazard of Di(2-thylhexyl)phthalate-DEHP, 1994
  36. Deisder, P., et al., Identification and determination of organic compounds in Antarctic sediments. Ann. Chim. (Rome), 81(9-10): 595-603, 1991
  37. Atlas, E., et al., Global transport of organic pollutants: Ambient concentrations in the remote marine atmosphere. Science, 211: 163-165, 1989
  38. Jobling et al., A variety of environmentally persistent chemicals, including some phthalate plastizisers, are weakly estrogenic, Environmental Health Perpectives, 103(6): 582-587, 1995
  39. Swedish Parliamentary Standing Comitte on Agriculture, A Comitte Report, 1995/6: JoU8, PVC, 1995
  40. Olympic Co-ordination Authority, Australian Stadium 2000 proposal and News Release, 23 de gener de 1996




Índex UV

Contacte: col.lectiu Universitat Verda

Edició: jcervan@pangea.org (agraïria que em fèssiu esment de les errades tipogràfiques i altres suggerències)