LA NECESSITAT D'UN ENFOCAMENT PRECAUTORI EN L'ÚS DEL PVC. Part II
Informe per a la Comissió de Política de Medi Ambient de la UB
Col.lectiu Universitat Verda - Setembre 1996
Els contaminants hormonals i el PVC
Als darrers anys han sorgit nombrosos informes sobre problemes de reproducció en animals salvatges i éssers humans. Han estat publicats estudis sobre malformació dels òrgans de reproducció en caimans (1), feminització de peixos a rius del Regne Unit (2), i canvis en el comportament de gavians durant el aparellament (3). Altres estudis mostren una disminució del número i qualitat dels espermatozoides (4), increment de càncer testicular, i deformacions genitals com ara criptorquídia (no descens dels testicles) en el home (5), i augment de la incidència de càncer de mama en la dona (6).La conclusió de molts d'aquests estudis es que les substàncies químiques presents en l'ambient, que han estat fabricades per l'ésser humà, poden estar interferint amb el sistema hormonal de les persones i els animals (7).
Les hormones són missatgers químics que controlen o intervenen en funcions corporals fonamentals. El sistema hormonal regula el desenvolupament de funcions vitals en el fet, incloent-hi els òrgans reproductors, el sistema immunitari, la intel·ligència i el creixement.
Al mateix temps que augmenta el nombre d'indicis sobre els efectes en la salut humana i la vida salvatge, la llista de compostos químics identificats com a hormones sintètiques, que alteren el sistema hormonal, es fa més i més extensa. Aquests productes químics poden actuar de diferents maneres. Per exemple, entre els que modifiquen les funcions relacionades amb caràcters sexuals, molts mimetitzen els estrògens, hormones femenines, provocant, per tant, efectes feminitzants. D'altres poden actuar com a anti-andrògens (bloquegen la testosterona i poden tenir efectes desmasculinitzants).
A diferència de les hormones naturals, alguns d'aquests contaminants hormonals es concentren al greix corporal, són difícilment degradables, i s'acumulen a tota la cadena alimentària. Les hormones naturals es destrueixen un cop transmès el seu missatge. Els contaminants hormonals persistents poden provocar danys durant molt temps.
Substàncies alteradores del sistema hormonal
Les substàncies químiques sintètiques més conegudes amb capacitat d'alteració del sistema hormonal són les següents (8):
Algunes de les substàncies químiques que modifiquen el sistema hormonal es fan servir a la seva major part a aplicacions industrials, més que a productes de consum. Aquestes substàncies químiques arriben indirectament al consumidor per mitjà de la seva emissió al medi ambient i la cadena alimentària durant la seva producció i/o ús. Tanmateix, hi ha un compost que es produeix en quantitats de milions de tonades a l'any, i que normalment es fa servir per fabricar per fabricar objectes de consum. És el PVC.
Hi ha dos grups principals de productes químics alteradors del sistema hormonal associats amb el PVC: dioxines i ftalats.
Dioxines i PVC
Coneixem amb el nom de dioxines una família de productes químics que inclou algunes de les substàncies més tòxiques que l'ésser humà ha produït mai. Com a substàncies organoclorades, la seva perillositat prové no tan sols de la seva toxicitat sinó també de la seva persistència al medi ambient (poden romandre desenes d'anys abans d'ésser degradades) i tendència a acumular-se dins dels organismes vius.
Les investigacions realitzades sobre les dioxines han estat orientades cap els seus efectes cancerígens, però nombrosos indicis també han mostrat la seva capacitat d'alterar el sistema hormonal. La majoria de les investigacions s'han portat a terme amb les dioxines més tòxiques (les PCDDs) i en especial amb la 2,3,7,8-TCDD (2,3,7,8-tetraclordibenzé-p-dioxina), coneguda també com a TCDD o simplement dioxina.
El TCDD és una substància anti-estrogènica. Diferents estudis mostren que la 2,3,7,8-TCDD afecta als nivells de les hormones sexuals als animals (11). El moment d'exposició a aquestes substàncies sembla ser crític i, al menys, tan important com la concentració. Així, s'han pogut observar danys permanents (en els mascles reducció dels nivells de testosterona (12) i número d'espermatozoides (13), desmasculinització i feminització en el comportament sexual(14)) en animals amb nivells d'exposició extremadament petits (fins a 0,053 gr.) durant determinades fases de desenvolupament, com ara la de fetus. També s'han observat disminucions dels nivells de testosterona en homes adults exposats a dioxines al seu treball (15). Les dioxines també modifiquen les concentracions de les hormones tiroïdals en animals (16) i nadons (17). Alguns dels possibles efectes de l'alteració d'aquestes hormones inclouen baix pes de naixement, hiperactivitat i problemes d'aprenentatge i de memòria. Els danys abans del naixement pot provocar canvis permanents.
El PVC està relacionat amb la formació i emissió de dioxines a l'entorn de les següents maneres:
El 1989, Erik Evers va demostrar que les dioxines es generaven durant el procés d'oxicloració, fase fonamental a la cadena de producció del PVC18. ICI, que fa servir aquest procés a la seva planta de Runcorn (Anglaterra), ha descrit el procés d'oxicloració i la formació de dioxines com a productes secundaris de la següent manera: "Les reaccions inclouen tots els components i condicions necessaris per a formar PCDD/PCDFs, és dir, oxigen, un hidrocarbur (etilè), un catalitzador (coure), una temperatura ideal i un temps adequat. És difícil veure com aquestes condicions podrien modificar-se per a prevenir la formació de PCDD/PCDFs sense alterar greument la reacció dissenyada per aquest procés." (19).Així, s'han trobat nivells importants de dioxines als residus produïts a aquesta planta (20). Resultats molt semblants han estat trobats a 1994 per Greenpeace en investigar la indústria del PVC dels EUA (21). Altres zones on ha estat detectada contaminació per dioxines provinent de la fabricació de PVC són el port de Rotterdam (22), Porto Maghera (Venècia) (23), bassa d'evaporació de l'empresa AISCONDEL a Tarragona (24) i a la planta de tractament d'aigües residuals de l'empresa EVC a Wilhelmshaven (Alemanya) (25).
El PVC és causa de l'emissió de dioxines en incendis accidentals quan aquest material es fa servir com a part del mobiliari o dels materials de construcció. L'exemple més recent és l'incendi en l'aeroport de Düsseldorf (Alemanya) el passat 22 d'abril. La contaminació amb dioxines procedent de la combustió del PVC va obligar al tancament de varies terminals i a realitzar-ne una neteja química, el cost inicial de la qual s'estima en 350 milions de marcs (2.800 milions de pessetes).Es va recomanar que "com a objectiu final, els productes de PVC han de substituir-se per altres materials, en tots aquells usos en els que la formació potencial de dioxines i àcid clorhídric en cas d'incendi suposi un greu risc per la salut pública i el medi ambient." (26)
Nombrosos compostos de PVC, o combinacions de PVC amb altres materials, s'han identificat com a fonts potencials de dioxines. Aquestes inclouen PVC i paper (p.e. paper de decoració de parets), PVC i coure (cablejat elèctric), PVC i fusta (mobles), PVC i acer (automòbils), etc.
Les raons de la formació de dioxines habitualment estan relacionades amb l'ús de processos inadequats, com ara la combustió (als abocadors principalment) o fusió de la barreja entre PVC i el material que es vol recuperar (27)
El PVC és la font principal de clor als residus sòlids urbans (RSU), principalment en forma d'envasos i embalatges, productes domèstics, mobles i accessoris, i, en conseqüència, és la principal causa de formació de dioxines a les incineradores de RSU (28).
Una altra font de generació de dioxines és la incineració de residus hospitalaris (RH). Segons l'Agència de Medi Ambient dels EUA, aquesta és la principal font d'emissió de dioxines en aquest país(29). El PVC es fa servir als hospitals a molts productes de curta vida, com ara sondes, bosses de sang i transfusió, guants i embalatges.
Ftalats i PVC
Només han estat estudiats el efectes sobre el sistema hormonal de tres substàncies d'aquest grup químic: bis(2-etilhexil) ftalat (DEHF), butil benzil ftalat (BBP) i di-n-butil ftalat (DBP).
Els resultats van mostrar que aquestes substàncies tenen una capacitat dèbilment estrogènica. Malgrat tot, això pot ser important des del punt de vista toxicològic degut a les grans dosis a les quals estan exposades les persones. En animals de laboratori s'han observat efectes de disminució de pes, funció testicular i número d'espermatozoides en la descendència d'animals exposats a BBP30. Els ftalats són tòxics per als embrions en desenvolupament, provocant malformacions i mort (31).
El consum mundial de ftalats s'estima en 3,25 milions de tones, de les que 2,1 milions corresponen al DEHF32. A 1993, al menys el 95% de DEHF produït es va fer servir com a additiu en la fabricació de PVC (33). Els ftalats, en general, i el DEHF, en particular, es fan servir com a additius del plàstic per a fabricar productes de PVC tou, com ara paviments, paper pintat, revestiment de cables, joguines, embalatges i productes de moda.
Amb els ftalats no funciona la forma habitual de reduir o minimitzar les emissions del procés de producció. L'Agència de Medi Ambient d'Alemanya va afirmar que "donat que la proporció més gran d'emissions s'allibera difusament a partir de productes que contenen DEHF com a plastificant, com és el cas del PVC, han d'imposar-se mesures de regulació en aquest punt. Creiem, doncs, que l'ús del plastificant DEHF ha de restringir-se." (34)
Actualment els ftalats són considerats com a contaminants globals. El DEHF pot trobar-se a tot arreu, als mars, llacs i rius, així com a la pluja, la terra i els sediments de tot el món (35) (p.e. sediments de l'Antàrtida (36), mostres d'aire dels oceans Pacífic i Atlàntic(37)). Els ftalats es consideren els contaminants mediambientals més abundants (38).
El col.lectiu universitat verda ha elaborat una proposta de moció relativa al PVCper a presentar a la Comissió de Política de Medi Ambient de la UB.
Contacte: col.lectiu Universitat Verda
Edició: skamotverd1@xaee.ub.es (agraïria que em fèssiu esment de les errades tipogràfiques i altres suggerències)