PROPOSTA DE MODEL DE RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Col.lectiu Universitat Verda - Setembre 1996
Donat el seu caràcter de clar referent social, la Universitat no pot romandre aliena a aquesta inquietud i hi ha de respondre d'una manera activa. Així doncs, una de les línies de treball més importants a dur a terme dins de la UB és la correcta gestió dels residus, entenent-la com al conjunt d'actuacions destinades a aprofitar eficientment els recursos, minimitzar la generació de deixalles i garantir-ne un tractament ambientalment acceptable.
Malgrat això, les deixalles produïdes a la UB són portades a la incineradora de Montcada. Aquesta instal lació no disposa del sistema de rentat de gasos que obliga la normativa europea. Segons les dades obtingudes en els mesuraments fets la planta sobrepassa amb escreix els límits establerts per les mateixes administracions i s'hi han mesurat dioxines i furans. És una instal lació totalment obsoleta segons admet la pròpia administració i de la qual el municipi de Montcada en demana el seu tancament.
Avui a la UB solament es recull selectivament una petita part del paper, vidre, piles i alguns residus de laboratoris.
Des del Col lectiu Universitat Verda (CUV), es presenta un pla d'actuació en aquest sentit a la Comissió de Política de Medi Ambient. Aquest pla comprèn d'una banda, la recerca de dades i de l'altra, la sensibilització dels diferents estaments universitaris. L'objectiu és dissenyar i aplicar un model adequat de Recollida Selectiva Integral de Deixalles a la UB, amb criteris preventius i respectuosos amb el medi ambient.
El precedent d'aquesta proposta és la iniciativa que s'està desenvolupant a la UAB a petició del Vice-Rector de Campus i Qualitat Ambiental, Sr. Pere Riera i a través del Centre d'ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). El CEPA, està desenvolupant ja fa quatre anys l'experiència pilot de recollida selectiva integral de deixalles RESIDU MÍNIM a tres poblacions catalanes: Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Vallès. Aquesta experiència es realitza en el marc obert per la Llei Reguladora de Residus de la Generalitat de Catalunya i es regula per un protocol signat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, els tres municipis i el CEPA.
Aquesta iniciativa, per tant, contribuirà a desenvolupar uns nous hàbits en la comunitat universitària i a sensibilitzar més el conjunt de la societat. Des de la perspectiva de la docència i la investigació pot proporcionar nombrosos elements de desenvolupament pràctic de les diferents disciplines: ciències humanes, ciències socials, ciències experimentals i tecnològiques, així com d'altres àmbits de recerca. Un altre aspecte important és la implicació dels diversos sectors socials i professionals que realitzen activitats al campus, el docent, el laboral, el residencial, etc.
És imprescindible la col laboració del conjunt d'aquests sectors, com ens ho fa veure algunes experiències fetes on l'èxit o fracàs s'ha de relacionar, principalment, amb la participació ciutadana. Per aquest motiu la importància de la informació i educació ambiental i la necessitat d'aconseguir uns canvis d'hàbits vers les deixalles i el consum.
Aquesta proposta vol contribuir a evitar els impactes ambientals ocasionats pels sistemes de tractament terminals i passius de les deixalles, com les incineradores i abocadors. Aquests sistemes convencionals de tractament representen un malbaratament important de matèries primeres, la majoria d'elles no renovables i que poden esdevenir recursos si es recuperen en comptes de cremar-se o abocar-se. A més, són font important de contaminació pel medi i la salut de les persones.
Calen models i sistemes de gestió dels residus més racionals, sota criteris de prevenció de la contaminació i de la generació dels residus. Cal avançar perquè es produeixi d'una manera neta i es consumeixi segons uns criteris de respecte a l'entorn i la salut de les persones. La UB pot fer importants aportacions en aquest sentit.
El model de gestió de residus ha de complir l'anomenada jerarquia ecològica:
- REDUIR / EVITAR els residus innecessaris (les llaunes de beguda, les ampolles de plàstic, sobretot les de PVC, els tetrabrics, les bosses de plàstic,..) tots ells, productes d'un sol ús.
- REUTILITZAR tot allò que pot tenir un altre servei (fer servir el paper per ambdues cares, els envasos de vidre retornable, la roba, alguns mobles i electrodomèstics,..)
- RECICLAR tot allò que es pot transformar per a un altre ús (transformació de la matèria orgànica, reciclatge del paper i del vidre, dels plàstics i metalls...)
L'àmbit d'aplicació d'aquesta experiència són tots els residus generats als campus i totes les instal lacions i centres que depenguin de la UB.
Realitzar una proposta de separació, gestió, recollida i tractament de tots els residus que es generen a la UB és complex. Cal comptar amb la diversitat de residus i dels àmbits i centres on es generen: els bars, els departaments, les aules, els nombrosos laboratoris, les secretaries, els espais verds i la gespa, etc. Hi ha divisions on la complexitat és més notable, com la de Ciències Experimentals i la de Ciències de la Salut i també alguns Centres de Recerca, degut a l'existència dels laboratoris.
Per causa de la gran diversitat i complexitat, s'ha de coordinar correctament la recollida selectiva dels diferents materials a segregar i el seguiment del bon funcionament d'aquestes recollides. Existeixen diferents serveis de neteja, de manteniment, de material, concessionàries diverses, conserges, administradors, etc...S'ha d'organitzar i coordinar les diferents responsabilitats i funcions per aconseguir un bon funcionament de la recollida, separació i comercialització dels materials que engresqui la participació de tothom.
Aquesta experiència és molt més avançada que no pas els models que estan aplicant encara molts municipis i té un referent contrastat en algunes experiències de campus d'universitats americanes i centre-europees, així com al campus de la UAB.
Les activitats d'informació, difusió i educació ambiental que s'hauran de desenvolupar per motivar el conjunt de les persones del campus són molt àmplies i diverses.
El coneixement de la problemàtica dels residus i els impactes que causen, els nous hàbits de separació i consum, els motius i fonaments d'aquestes propostes i els avantatges ecològics i socials que esdevenen amb aquest canvi social i cultural, són conceptes i actituds a transmetre mitjançant diferents instruments i recursos.
Un objectiu cabdal per fer aquest projecte viu i adequat a la UB és vincular els docents i els estudiants en la mateixa fase d'elaboració i aplicació d'aquesta experiència.
Explicarem les diferents possibilitats que pot tenir l'aplicació d'un projecte pilot de tractament de les deixalles des d'una perspectiva ecològica per treballar-ho des de la docència, la recerca i la investigació, però també des de la logística de la UB. Proposarem que des de cadascuna de les facultats es treballin els diferents aspectes de l'aplicació i evolució d'aquesta experiència.
Proposem també, treballar conjuntament aprofitant els materials i recursos disponibles d'alguns departaments com ara àudio-visuals, vídeo, informàtica, anàlisi de paràmetres, seguiment sociològic, etc... per elaborar conjuntament el material de difusió i d'educació ambiental.
Proposem la formació d'un Consell Interfacultats per tal d'assessorar la realització del projecte. També vetllarà per proposar i coordinar la participació dels diferents departaments, grups de treball, etc, que vulguin utilitzar dades i participar en algun aspecte del projecte.
Ens proposem també ampliar i consolidar el Col lectiu Universitat Verda, per tal de donar suport a les tasques de recerca de dades, d'observació, de debat sobre el model, d'informació i de difusió, de dinamització i participació de la comunitat universitària.
Pel que fa als aspectes que desenvoluparem en les tasques de difusió i educació ambiental:
- Conscienciar el col lectiu universitari dels problemes ambientals i socials, de contaminació i malversament de recursos, causats pels residus.
- Informar i conscienciar dels avantatges mediambientals i socials de la recollida selectiva integral en origen, davant dels altres sistemes de tractament de residus.
- Educar en els hàbits de separació selectiva dels diferents materials de la brossa l'alumnat, el professorat i el personal no docent.
- Conscienciar tots els integrants de la universitat de la B>responsabilitat individual, com a generadors de residus, en el tractament de les deixalles de la UB, a través de la correcta participació en les recollides selectives.
- Potenciar nous hàbits de consum que condueixin a la reducció de residus en pes, volum i toxicitat, condició indispensable per evitar l'impacte negatiu que generen sobre el medi. Fomentar un consum més respectuós amb el medi ambient.
- Conscienciar de la necessitat de reduir els residus, sobretot envasos i embolcalls, com a millor opció davant del foment dels productes d'un sol ús amb l'excusa d'un suposat reciclatge.
- Adquirir o millorar hàbits de separació i recollida selectiva dels residus de laboratori.
- Assolir un bon nivell de participació en la reducció de residus i en les recollides selectives.
- SEPARACIÓ EN ORIGEN DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA de la resta dels materials no orgànics. D'aquesta manera la qualitat dels materials que es podran recuperar o reciclar és millor. Per elaborar un compost de qualitat és imprescindible una bona separació dels materials no desitjables que la poden contaminar.
- LA RECUPERACIÓ MÀXIMA DELS MATERIALS, cal evitar el malbaratament dels recursos i evitar que es llencin a l'abocador o la incineradora.
- SIMPLICITAT TECNOLÒGICA, en les instal lacions de transformació (compostatge) o triatge dels materials.
- RESPONSABILITZACIÓ, de la generació de brossa individual i col lectiva, segons el principi de proximitat al productor per ubicar les instal lacions de tractament o triatge.
- PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA, és una premissa imprescindible aconseguir una forta consciència individual i col lectiva sobre la necessitat de canviar els hàbits en relació als residus i el consum per participar activament en la solució dels problemes que causen. Això requereix sempre una intensa informació i educació ambiental.
La instal lació que hem anomenat magatzem de recuperació o deixalleria és necessària per a facilitar la recollida i manipulació, segons els criteris de les bones pràctiques, d'una bona part dels materials que es seleccionin, bé sigui per facilitar- ne la seva recuperació i comercialització, o bé per dur-los a un tractament adequat.
La instal lació de deixalleria o magatzem de recuperació de residus és un objectiu prioritari. Segons un informe de l'Entitat de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona del maig del 1996, "l'Ajuntament de Barcelona ha cedit a aquesta Entitat dues deixalleries, que es podrien instal.lar als següents Ajuntaments: Castelldefels, el Prat, Universitat de Barcelona o St. Adrià dels Besós, entre d'altres". Basant-nos en els criteris de proximitat i responsabilització, creiem que la Universitat i l'Ajuntament haurien d'estar interessats en que una d'aquestes deixalleries s'ubiqués al nucli urbà de Barcelona. Això suposaria un impuls important al projecte i una obertura de la Universitat cap a la ciutat, ja que el seu ús seria compartit.
Cal remarcar que la subvenció per aquest tipus d'instal lació pot ser sol licitada immediatament a la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya.
Alguns dels materials que es seleccionin i recuperin es podrien manipular o premsar en aquesta instal lació de transferència dels materials.
La recollida selectiva de la matèria orgànica de les restes de menjar i l'esporga de restes vegetals té per objecte la recuperació d'aquest material per a obtenir el compost per utilitzar com adob orgànic o substrat hortícola, per mitjà d'un procés aeròbic en plantes de compostatge.
Aquest procés s'haurà de realitzar en una instal lació de compostatge propera a la Universitat. La construcció de la planta de compostatge correria a càrrec de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR). Ubicació
El sistema que considerem més adequat, per les condicions de proximitat a les facultats i per evitar possibles molèsties d'olors, o emissions molestes, és el sistema de compostatge tancat i estàtic. Aquest sistema, prou contrastat en països nord i centre-europeus, consisteix en un recinte hermètic on es controlen informàticament els paràmetres necessaris (O2, humitat, temperatura...) per obtenir un procés correcte i, per tant, un compost de qualitat.
Realitzar el procés de compostatge al propi campus permetria que diferents facultats i departament desenvolupin pràctiques, investigació i recerca.
L'organització de la recollida selectiva i recuperació dels materials, les mesures de substitució i reducció d'envasos i el tractament de la matèria orgànica, comportaran uns canvis en les contractacions de les empreses concessionàries de neteja, de restauració, copisteries, comerços, jardineria, contractació de fotocopiadores i de la mateixa empresa concessionària de la recollida de brossa.
Caldrà arribar a acords amb l'Ajuntament de Barcelona que és qui té les competències de la recollida i tractament de la brossa. És obvi que aquest projecte implica canvis en el sistema, freqüència, circuits i costos de la recollida de la brossa.
També proposem canvis en els sistemes de les recollides actuals del vidre, paper i piles que caldrà consensuar amb l'EMSHTR i la Junta de Residus de la Generalitat. Això, implica una demanda dels recursos necessaris per a la implementació de nous contenidors, papereres, etc.
Les condicions de recollida dels residus de laboratoris poden patir variacions i s'hauran de detallar en un nou plec de condicions en la contractació de l'empresa TQMA que s'encarrega de la recollida. Es concretarà en canvis en la mecànica i freqüència de la recollida i la implicació en la campanya d'informació del servei de recollida per a una millora global en la participació.
4.1 Primera fase- Fase d'estudi i de definició del model
4.2 Segona fase- Fase d'inici i reforçament de les recollides selectives
4.3 Tercera fase- Fase de la recollida i compostatge de la matèria orgànica i funcionament de la deixalleria.
L'objectiu d'aquesta primera fase és obtenir les dades sobre la brossa i els diferents residus que es generen al campus i quines activitats els generen i la seva localització. De la mateixa manera, cal conèixer la destinació que tenen actualment i quines empreses o personal implicat hi ha en la seva recollida. El mateix pel que fa a les dades sociològiques, la predisposició a la col laboració, les característiques urbanístiques i d'espai, etc.
En aquesta primera fase és van assolint els objectius simultàniament, així com també es van compaginant amb activitats d'informació i sensibilització d'estudiants, docents i del conjunt de les persones que desenvolupen activitats a la UB, i la vertebració d'una xarxa de persones interessades en recolzar l'experiència i en conformar un organisme de seguiment i correcció del model.
Aquesta fase comprèn l'engegada del nou sistema de recollida d'alguns materials amb el desplegament de les campanyes d'educació ambiental i la ubicació i entrada en funcionament dels nous contenidors o mobiliari.
Durant aquest període es redactaran els projectes constructius i d'activitat de les plantes de compostatge i transferència o deixalleria. Un cop aprovats els projectes dels dos centres i passats tots els tràmits de legalització, s'han de construir les dues instal lacions en aquest període per poder desenvolupar en les dates previstes la tercera fase que completarà l'experiència.
Aquesta fase abastarà des de finals de setembre de 1.995 fins a la primavera del 1.996, aproximadament.
Aquesta segona fase també contempla diverses etapes graduals:
- Etapa de difusió de la mecànica de les recollides.
- Etapa de reforçament de les recollides de paper/cartró, vidre de dos colors, piles i inici de la recollida de porexpan, fluorescents, tòners i olis vegetals i millora de la recollida de residus dels laboratoris.
- Etapa de millora de la recollida i de la destinació dels residus radioactius i hospitalaris. Recollida centralitzada, restauració i desballestament de voluminosos. Recollida d'alguns envasos que no calgui seleccionar.
La durada serà del mes d'abril fins al mes de juliol de 1.996.
Per iniciar aquesta fase es necessari tenir la planta de compostatge a punt de funcionament. La matèria orgànica dels bars i menjadors, dels exteriors, els fems dels estabularis i les restes d'esporga dels jardins es portaran a la planta per fer-ne compost.
Hem previst dues etapes:
- Com en la fase anterior hi ha d'haver una fase prèvia d'informació i educació ambiental, a l'inici de la separació.
- Una fase d'engegada i seguiment d'uns mesos de durada. Durant el primer temps, el seguiment de la participació és molt important, la qualitat de la separació és imprescindible per obtenir un procés correcte de compostatge i un compost de qualitat.
Per aconseguir això es pot fer ús d'exposicions, tallers didàctics, setmanes de difusió, edició de fulletons informatius, material àudio-visual, xerrades de difusió i informació, cartells diversos,
Per poder desenvolupar les tasques de direcció, coordinació i execució de totes les fases i les activitats que han de fer possible el projecte, calen un seguit de recursos com: un ordinador i impressora, fax, telèfon i un local amb mobiliari adequat per treballar en condicions i que incorpori l'arxiu i Centre de Documentació del propi projecte.
Aquesta experiència hauria de comptar amb el suport dels mitjans i recursos de la Universitat: departaments, grups de treball, recerca, treballs diversos, etc.
Materials de difusió
Estudi de la composició de la brossa
Despeses equip de treball
TOTAL
de definició del model, de disseny de les plantes i el pressupost del cost de l'aplicació de les dues fases següents.
Les despeses són les següents:
- Exposició RESIDU MINIM 50.000
- Material de formació 15.000.'
- Tallers didàctics 30.000.'
- Cartells diversos 35.000.'
- Estudi de la brossa 35.000.'
- Exposició de l'estudi de la brossa 40.000.'
- Materials de difusió de la setmana 25.000.'
- Vídeo de la setmana 15.000.'
- Fulletons 40.000.'
- Audio-visual 15.000.'
- Despeses de l'estudi de composició de la
brossa a la Planta de Gavà 250.000.'
- Despeses equip i humans:
3 persones (6 mesos a 60.000 pts/mes) 1.080.000
4 col laboradors (60.000 pts) 240.000
CEPA 300.000
TOTAL 2.170.000
+ 16% IVA 347.250
+ 20% CEPA 434.000
TOTAL
Barcelona, juliol del 1996
Contacte: col.lectiu Universitat Verda
Edició: jcervan@pangea.org (agraïria que em fèssiu esment de les errades tipogràfiques, de qualsevol altre tipus i altres suggerències)
Darrera actualització: 17 de juny de 1.997