Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huscarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre. Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa: La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare, als seus consells i sermons. Tan gran va ser la seva ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per a la eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps per sempre més que puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar. Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu a Perú a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes que porten els noms dels prínceps Huandoy i Huscar tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres: són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.
|