Relacions de parella.

A Islàndia, el 27 de juny de 1996 va entrar en vigor una llei pel registre de parelles del mateix sexe, afegint-se a la llista de països amb lleis semblants: Dinamarca, Groenlàndia, Suècia i Noruega.
A Suissa, el Consell Nacional va votar 68 a 61 per demanar al govern que introdueixi una llei de parelles del mateix sexe .
La ciutat d'Amberes, a Bèlgica, va obrir un registre de parelles de fet l'u de gener de 1996, independentment de la seva orientació sexual. Altres ciutats belgues van anunciar que seguirien el mateix exemple.
El parlament hungarès va reconèixer les relacions homosexuals el maig de 1996, donant els mateixos drets que als heterosexuals a excepció de l'adopció de fills.
En els EUA, l'alcalde de San Francisco, Sr. Willie Brown Jr., "va casar" vora 200 parelles del mateix sexe el març de 1996 com a gest de recolzament per la falta d'una llei que reguli les parelles del mateix sexe en cap estat del país. Encara així, el Tribunal Suprem de Hawai resolgué a favor de tres parelles de gais que demanaven plens drets matrimonials com a parelles del mateix sexe, malgrat les batalles legislatives en tots els Estats Units incluint la prohibició dels matrimonis del mateix sexe . S'espera que Hawai legisli el matrimoni el proper any, avançant als països que ofereixen drets amb lleis de parelles de manera parcial.
El govern francès, que permet a les parelles heterosexuals sueques registrar-se en l'ambaixada de París, va prohibir que les parelles del mateix sexe ho fessin malgrat ser legal en terres sueques.

Premsa

Taiwan va obtenir la seva primera revista gai i un programa de ràdio de dues hores setmanals en Taipei, la capital del país.
El president de Zimbabwe, Robert Mugabe, va prohibir a l'única organització homosexual del país, GALZ, participar a la Fira Internacional del Llibre, el lema de la qual era "Drets Humans i Justícia". La prohibició es va convertir en un gran incident internacional. Governs de tot el món van protestar i es van convocar grans manifestacions a tot arreu del món on Mugabe anava, portant-lo a incrementar, a dirigir i incitar a la violència contra els gais, el que va provocar un més gran recolzament pel grup GALZ a Zimbabwe com a l'estranger. El grup GALZ va doblar el seu número d'associats.
El primer periòdic gai de Portugal, Trivia, va sortir a la llum pública el gener de 1996.
La revista internacional sobre negocis The Economist, àltament respectada i conservadora, va publicar un extens article sobre el creixement del moviment homosexual i un editorial i portada de la revista clarament a favor dels casaments entre homosexuals.

Noves Organitzacions

Costa Rica va concedir el reconeixement legal a un grup gai-lèsbic per primera vegada el 1995. Inicialment va ser rebutjat amb el nom "Abraxas", però més tard va ser acceptat amb el nom "Associació Triangle Rosa". Aquest grup més endavant va aconseguir una beca del govern holandés.
Els gais i lesbianes de Sibèria van celebrar la seva primera conferència oficial.
A Kenya es va fundar per primera vegada una organització obertament gai que treballa amb temes de SIDA: FOPOGAP (Forum for supportive gais on AIDS prevention) que havia demanat recolzament internacional a través de la ILGA.
La ciutat caribenya de Curaçao va tenir la seva primera organització, Orguyo, amb un butlletí i un night-club mensual.
En Sri Lanka s'ha fundat el grup "Companions On A Journey" i van organitzar conferències sobre homosexualitat malgrat una llei que prohibeix el sexe entre homes amb condemnes de fins dotze anys.
El grup hungarès Meleg Hatter va inaugurar una línia d'ajut per a gais i lesbianes a Budapest el febrer de 1996 amb el recolzament econòmic de la Fundació Soros.

SIDA

Un centre de SIDA a Tailàndia es va veure obligat a canviar de local després d'una primera bomba i que un desconegut disparés contra el local el 1995. El Comitè provincial de SIDA i la policia va animar al centre a que canviessin de lloc.
Grups europeus que treballen en SIDA i gais, la majoria organitzacions membres de la ILGA es van trobar a Londres el febrer de 1996 per tractar de cooperar en la prevenció de la SIDA en llocs turístics de la regió. El grup incloïa a Jordi Petit, Secretari General de la ILGA. Desgraciadament la Unió Europea va declinar subvencionar la campanya malgrat l'èxit aconseguit a Eivissa el 1995.
Els delegats de la Conferència Mundial sobre la SIDA a Nova Delhi, Índia, van demanar la derogació de la llei de sodomia i el reconeixement de l'augment de la transmisió del VIH d'home a home en el país, actualment ignorat pel govern. La companyia de ferrocarriles de la Índia, Sanjay, va revocar, després de moltes presions, una normativa que prohibia viatjar en tren a la gent amb SIDA .
Per primera vegada, el grup de treball de ILGA SIDA va organitzar un seminari d'entrenament amb molt èxit. El seminari es va convocar a Curitiba, Brasil, el maig de 1996 ajuntant a 26 organitzacions de 6 països diferents.
En la Conferència Internacional de Vancouver, Canadà, el grup de treball ILGA SIDA fou rebut per ONU SIDA que va expressar el seu interès per la prevenció de la SIDA/VIH a Amèrica Llatina.
A Argentina, es va aprovar un decret que obliga a fer-se la prova de VIH per a les Forces de Seguretat i de l'Exèrcit i en tres províncies és obligatori el test per a drogaadictes, treballadors del sexe i homosexuals.

Noves lleis

La nova constitució de Sudàfrica va incloure protecció davant discriminació per qüestió d'orientació sexual, convirtint-se en el primer país del món que protegeix a lesbianes, gais i bisexuals des de la propia constitució. La sentència d'un tribunal francès va concedir a la companya d'una lesbiana la indemnització per mort en accident de cotxe, creant un precedent pels drets de les parelles a França, també a Espanya s'han produït dues sentències similars (Barcelona i San Sabastián)
El nou Codi Penal a Espanya, ratificat el novembre de 1995, reconeix l'orientació sexual com un dret fonamental a la llibertat. Aquesta ha estat la primera llei que protegeix els drets dels homosexuals en un país catòlic-llatí.
A Eslovènia el nou Codi Penal prohibeix la discriminació i dóna drets especials per, entre d'altres raons, orientació sexual. Canadà ha inclòs l'orientació sexual en la seva Acta dels Drets Humans.
L'actual esborrany de constitució a Polònia inclou orientació sexual en la clàusula de drets humans. Si és aprovada serà el segon país del món després de Sudàfrica en protegir a lesbianes, gais i bisexuals des de la Constitució.

Violència i abus legal

Iran continua amb l'assassinat "legal" d'homosexuals, incluint l'apedregament fins la mort d'un home de Hamadan el passat mes de novembre per sodomia.
A Alemanya la línia telefònica per a les víctimes de la violència gai va informar que els atacs durant 1995 van augmentar en un 15% respecte de l'any anterior.
La policia nacional de Perú va detenir a 600 persones sense cap tipus d'explicació en vàries redades a discoteques gais de Lima durant gener i febrer de 1996.
La policia xilena, portant guants i mascarilles va arribar amb un equip de televisió per arrestar als gerents de dues discoteques gais de Santiago. Els arrestats van ser interrogats sobre els seus costums sexuals i si eren portadors del VIH. Més tard la policia va declarar que la redada havia estat un error i va entregar les fitxes policials al moviment gai de Xile.
Enguany, la policia va arrestar a gais i lesbianes en redades a Buenos Aires, Argentina l'agost de 1995 i a La Paz, Bolívia.

Nacions Unides / OCSE

En el cincuentè aniversari de la Organització de les Nacions Unides, la ILGA va presentar una petició de que la ONU reconegués la "orientació sexual" com un dret humà. De la mateixa forma que el Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació en Europa i l'Organització Mundial de la Salut han fet .
La International Gai and Lesbian Human Rights Commission (Comissió Internacional de Drets Humans per a Gais i Lesbianes) va organitzar el Tribunal Internacional sobre la violació dels Drets Humans i Minories Sexuals en octubre de 1995, coincidint amb el cincuentenari de la ONU. Lesbianes, gais i transexuals de El Salvador, EUA, Turquia, Índia, Argentina, Zimbabwe, Romania i Filipines van testificar personalment per la freqüent discriminació de forma violenta i per la negació dels seus drets humans.
El juliol de 1995, els parlamentaris de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OCSE) van reconèixer l'orientació sexual com una àrea de no discriminació en la seva "Declaració d'Otawa".

Asil i migració

Irlanda va acordar acceptar l'orientació sexual com a base legítima per a demanar asil polític. Als EUA, es va concedir l'asil polític a una lesbiana i un gai d'Iran. Malgrat que a Suècia, un gai iraní que demanava asil fou deportat a Iran.

Exèrcit

El Regne Unit manté la seva norma de prohibir a gais i lesbianes de servir a l'exèrcit malgrat la forta campanya de Stonewall, membre de la ILGA, els quals van prometre portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Conferència Mundial de la Dona a Beijing

Membres de la ILGA es van reunir amb associacions de tot el món per a organitzar actes lèsbics i de visibilitat a la Conferència. La antiga Secretària General de la ILGA, Rebeca Sevilla, de Perú, va parlar en el Forum de ONG's i Palesa Beverllei Ditsie de Sudàfrica va parlar a la conferència oficial en nom de la ILGA, del Servei Internacional d'Informació per a Lesbianes, de IGLHRC i d'altres grups.
IGLHRC va coordinar, amb gran èxit, una carpa de lesbianes i moltes més es van reunir per penjar una pancarta a on es llegia: "Lesbian Rights Are Human Rights" (Els drets de les lesbianes són drets humans) del balcó de l'edifici principal, creant una imatge que es va utilitzar per agències de premsa de tot el món. Desgraciadamente, l'orientació sexual fou esborrada del document final després de la presió d'alguns governs, però molts representants nacionals van declarar públicament que llegirian a la clàusula la interpretació d'antidiscriminació per orientació sexual.

Transexualitat

La ciutat de Carterton, Nova Zelanda, va escollir a un representant obertament transexual com a alcalde l'octubre de 1995. Ella creu que és la primera alcaldesa transexual del món.
Singapur va anunciar el gener de 1996 que, després d'operats, els transexuals podrian casar-se amb persones del sexe oposat.

Orgull i altres actes

El segon Orgull Gai que es va celebrar a Tòkio, l'agost de 1995 va doblar el número de participants a 2.000.
El Mardi Gras de Lesbianes i Gais que es va celebrar a Austràlia va tenir un rècord de participació amb 600.000 persones de tot el món, deixant a Sydney uns 44 milions de dòlars americans.
El Pride de Londres va canviar el seu nom oficial per Lesbian, Gay, Bisexual, Transgender Pride (Orgull gai, lèsbic, bisexual i transexual) en una victòria per majoria aclaparadora en la votació dels seus membres.
Els organitzadors de l'Orgull Gai europeu estimen que més de mig milió de persones van celebrar el dia de l'Orgull en tot el continent el 1995, un enorme creixement des de 1990 que es calcula fou de 50.000.
Els gais i lesbianes d' Eslovènia celebren la seva primera conferència internacional l'agost de 1995, atraient a conferenciants dels EUA, Gran Bretanya, Holanda i Alemanya.
La 17ª Conferència Mundial de la ILGA a Rio de Janeiro (juny 1995) va veure el primer acte internacional de gais i lesbianes i la primera Marxa per l'Orgull gai celebrada al Brasil, amb activistes brasilenys integrant-se en una federació nacional.

Religió

L'activista austríac de la ILGA i del grup Opus Lei, Kurt Krickler, va anunciar l'agost de 1995 que quatre bisbes austríacs tenien tendències homosexuals en una protesta contra les repetides negatives del govern a reformar lleis anti-gais. Els bisbes van anunciar que el demandarien per difamació.
L'arquebisbe de Sudàfrica Desmond Tutu va anunciar públicament el seu recolzament als homosexuals, comparant la discriminació homosexual a l'apartheid.

Altres actes

Nova Zelanda va decidir incloure a les parelles formades per lesbianes i gais en el seu cens nacional de població.
Tasmània, l'únic estat d'Austràlia a on els actes homosexuals són il.legals, va escollir a un home obertament gai pel Govern Federal d'Austràlia. Sudàfrica nomenar a un activista gai, Edwin Cameron, com a jutge del Tribunal Suprem.
Un activista gai de Xile, a on la homosexualitat és il.legal, es presenta per a les eleccions municipals d'octubre de 1996. Es diu Roberto Pablo i té el recolzament de nombrosos grups.
L'octubre de 1995, Inge Wallaert, Secretària General de la ILGA va parlar davant una audiència pública del Parlament Europeu demanant que el Parlament reconegués els drets fonamentals de gais i lesbianes a la Unió Europea. Va demanr que a la Conferència Intergubernamental de 1996 s'inclogués l'orientació sexual en una clàusula d'antidiscriminació en el nou Tractat europeu.
Eigil Axgil, pioner del moviment gai a Dinamarca i un dels primers gais que es van casar en el món a Copenhague el 1989, va murir el setembre a la edat de 71 anys.
La Unió Europea va concedir a la ILGA 150.000 ECUS pel programa Phare Tacis, Projecte d'Antidiscriminació de Gais i Lesbianes (d'un any de duració), conjuntament amb l'Organització Mundial de la Salut. Els diners s'han utilizat per donar recolzament a grups de Riga, Tallinn, Vilnius, St. Petersburg i Moscou i inclou treballs de prevenció de VIH/SIDA i drets humans.
El Sotspresident de la Unió Europea, Manuel Marín, va rebre al Secretari General de la ILGA, Jordi Petit, per discutir sobre drets humans i temes de VIH/SIDA.

Estat del Món el 1996:

Situació Legal de la Homosexualitat.

Àfrica

Amèriques

País	Lesbianas	Gais
Antiga & Barbuda	No s'esmenta	Il.legal
Antilles Holandeses	Legal	Legal
Argentina	No s'esmenta	No s'esmenta
Aruba	Legal	Legal
Bahames	Il.legal	Il.legal
Barbados	Il.legal	Il.legal
Belice	No s'esmenta	No s'esmenta
Bermudes	No s'esmenta	Il.legal
Bolívia	No s'esmenta	No s'esmenta
Brasil	No s'esmenta	No s'esmenta
Canadà	Legal	Legal
Colòmbia	No s'esmenta	No s'esmenta
Costa Rica	No s'esmenta	No s'esmenta
Cuba	Il.legal	Il.legal
Xile	No s'esmenta	Il.legal
Equador	No s'esmenta	Il.legal
El Salvador	No s'esmenta	No s'esmenta
Estats Units d'Amèrica	veure més endavant	veure més endavant
Granada	No disponible	No disponible
Groenlàndia	Legal	Legal
Guadalupe	Legal	Legal
Guatemala	No s'esmenta	No s'esmenta
Guyana	Il.legal	Il.legal
Guyana Francesa	Legal	Legal
Haití	No s'esmenta	No s'esmenta
Honduras	No s'esmenta	No s'esmenta
Illes Cayman	No s'esmenta	Il.legal
Illes Malvinas	No s'esmenta	Legal
Illes Turks i Caicos	No s'esmenta	Il.legal
Jamaica	No s'esmenta	Il.legal
Martinica	Legal	Legal
Mèxic	No s'esmenta	No s'esmenta
Nicaragua	Il.legal	Il.legal
Panamà	No s'esmenta	No s'esmenta
Paraguay	No s'esmenta	No s'esmenta
Perú	Legal	Legal
Puerto Rico (EUA)	Il.legal	Il.legal
República Dominicana	No s'esmenta	No s'esmenta
Saint Kitts i Nevis	No disponible	No disponible
Saint Lucía	Il.legal	Il.legal
Surinam	Legal	Legal
Trinitat i Tobago	Il.legal	Il.legal
Uruguay	No s'esmenta	No s'esmenta
Venezuela	No s'esmenta	No s'esmenta

Estats Units d'Amèrica

Àsia-Pacífic

Europa

Orient Mitjà

Estat del Món al 1996:

Mesures Igualitàries per a Lesbianes i Gais

Lleis Anti-discriminatòries

Lleis de parelles

Asil

Inmigració

Exèrcit

Estat del Món el 1996:

Organitzacions de Lesbianes i Gais i Premsa

Àfrica

Amèriques

Àsia-Pacífic

Europa

Orient Mitjà / Àsia Occidental

Resum

Situació Legal de la Homosexualitat el 1996:

Situació Mundial: 210 països (sense considerar EUA)

• Oficina administrativa de la ILGA
  81, kolenmarkt
  B-1000 Bruselas
  Bèlgica
  e-mail:ilga@ilga.org
  
• Jordi Petit Secretari General de la ILGA
  
• Coordinadora Gai-Lesbiana
  

• Secretariat Regional Europeu de la ILGA
• 17 Conferència Mundial de la ILGA a Rio de Janeiro, juny'95
• 18 Conferència Mundial de la ILGA a Colònia, 29 juny-5 juliol 1997