L'escola és una institució a la qual, com a bressol de les generacions futures, hom ha demanat sempre un esforç suplementari a l'estrictament acadèmic. Sovint sorgeixen urgències que exigeixen dels responsables socials una resposta. I aquests, per tal d'apaivagar les veus dels mitjans i, potser, de la pròpia consciència, pensen en l'escola com a lloc idoni per començar a prendre mesures. Així, quan els problemes de les drogodependències, dels accidents de trànsit o de la pèrdua irreparable dels boscos --per posar només tres exemples-- prenen una certa magnitud, ben aviat arriben als nostres centres propostes de campanyes de sensibilització envers aquestes qüestions i ja tenim als nostres mestres, tant responsabilitats de tantes coses, intentant encabir en els programens tal o qual contingut per tal de donar-hi ni que sigui una resposta puntual.
I és aquest el problema que ens sembla important: massa objectius, pocs mitjans i manca d'estratègia a mig i llarg termini.
En el del medi ambient, com en qualsevol altre tema en el que hom vulgui incidir amb uns mínims de cohèrencia, hi cal aquest plantejament. Defugir de les modes més o menys passatgeres, i prendre una actitud constant és, més enllà de la manca de recursos, una qüestió de conscienciació, de veure'n la necessitat des de la mateixa escola. El professorat i, si pot ser, també els pares, han de decidir en quina direcció han d'orientar els esforços. Cal, per tant, seleccionar. Podem educar per la pau, la solidaritat, el medi ambient,... però ho hem de fer amb una perspectiva de futur, i perquè aquests temes els jutgem importants. A partir d'aquí, organitzar un Cicle de la Natura i del Medi Ambient, amb periodicitat anual, pot ser una opció vàlida, a l'abast de tothom que s'ho proposi.
La nostra experiència d'ençà el curs 87-88 s'orienta en aquest sentit. El plantejament general ha estat des de llavors el de donar el màxim d'informació sobre aquests aspectes concrets que hi tenen a veure, tot procurant fugir d'actituds dogmàtiques i visions catatrofistes. Sovint l'ecologisme ha estat acusat d'aquests vicis.
Volíem, i volem encara, aconseguir el màxim de sensibilització envers el respecte a la natura, mitjançant el màxim d'informació el més objectiva possible, Conscienciarque els recursos naturals no constitueixen un pou sense fons, de capacitat il.limitada, sinó que cal preservar-los.
Un segon objectiu va ésser el d'intentar organitzar activitats amb el màxim abast d'alumnes possible, i que no alteressin massa la marxa normal del centre. Per tant, no havia de ser un cicle d'estil de les setmanes culturals, sinó més aviat un cicle d'una durada aproximada de dos mesos, a raó més o menys d'una activitat setmanal.
Ens preocupava també aconseguir un cert atractiu, per la qual cosa hom procura activitats de caire pràctic o si més no, amb suport audiovisual. A partir d'aquests supòsits, i només amb l'ull viu per tal de localitazar adreces, persones, activitats,... es pot arribar a confegir una agenda força rica en possibilitats. D'aquesta manera hem aconseguit comptar amb la col.laboració de persones i entitats relacionades amb la Fundació Roca Galés, el Museu Comarcal de la Noguera (Exposició Viu la fauna de la Noguera), l'Associació Vida Sana, l'Observatori Meteorològic de Lleida, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el Grup d'Espeleologia Lleidatà, la Facultat de Geologia de la UB, el Proyecto Nacional Antártico, l'Institut Alemany de Cultura/Goethe Institut, IPCENA, Greenpeace, Mountain Wilderness, etc...
Amb aquest bagatge, i amb l'experiència acumulada de sis cicles consecutius, creiem que, tot i la voluntat de continuar-los, cal intentar que els nostres nens i nenes assumeixin envers el medi, actituds quotidianes de respecte. L'escola hi té molt a dir, tan sols amb un xic de coherència. Cada cop som més els centres que fem una recollida selectiva del paper, o bé recomanem la calculadora d'energia solar abans que la convencional, per citar tan sols dos exemples que requereixen poca cosa més que la voluntat de posar-los en pràctica. Podríem parlar també dels embolcalls dels esmorzars, de la seva necessitat i del seu impacte (embolcall d'alumini, de paper o de plàstic), o del tonner de la fotocopiadora (reciclabilitat). Es qüestió, al nostre entendre, de fixar-se en la realitat i observar-la amb ulls crítics. Si aconseguissim forjar ciutadans sensibles --un cop més la idea d'escola bressol de generacions futures-- als valors esmentats més amunt, entre els quals hi ha el mediambiental, sens dubte que hauríem aconseguit un pas important. Malauradament, hem de canviar i adoptar postures constants, ultrapassant la moda que ara pugui tenir el tema, i treballar amb una major visió de futur.
F. Xavier Rivera i Sentís C.P. Ramon Faus i
Esteve GUISSONA