Durant els darrers anys s'ha produït un canvi en la forma de tractar l'educació de les persones amb mancances. Fins als voltants dels anys cinquanta les deficiències es consideraven innates i estables. Llavors es comença a qüestionar la impossibilitat de potenciar la capacitat d'aprenentatge dels deficients. En aquest context sorgeixen les escoles d'educació especial.
En els seixanta, i especialment a partir dels setanta, s'inicia un procés de canvi afavorit per un conjunt de tendències:
En l'informe Warnock, elaborat al Regne Unit el 1974, és el primer document oficial on es pren com a referència el concepte de NEE i la nova visió que suposa en el tractament dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
1.1. La nova visió de les NEE
Un alumne amb NEE és aquell que requereix
una atenció més específica i majors recursos educatius per a
aprendre. Aquesta visió posa l'èmfasi en l'escola i en la
resposta educativa que es pot oferir al nen, enlloc de centrar-se
en el dèficit de l'alumne. No se centra només en els
"deficients", sinó que abasta un conjunt més ampli
d'alumnes. El concepte de dificultats d'aprenentatge és relatiu
i depèn dels objectius, nivells i del sistema d'avaluació.
La detecció de les NEE consisteix a conèixer
els perfils evolutius, les limitacions i els retards dels
alumnes, així com les seves potencialitats d'aprenentatge per
tal de valorar els recursos educatius que els calen.
1.2. La integració, raons i objeccions
L'objectiu principal en la integració és
l'educació dels alumnes amb NEE. Aquest no és un concepte
rígid i pot materialitzar-se en diverses concrecions segons les
característiques de l'alumne i les del centre. També pot
evolucionar amb el pas del temps i requerir diferents respostes
educatives.
La integració es justifica a partir de
criteris de justícia i d'igualtat, per la possibilitat de
beneficiar tant l'alumne integrat com els altres alumnes, si es
duu a terme en els condicions necessàries i amb els recursos
pertinents, així com l'afavoriment de la millora de la qualitat
educativa.
Cal considerar, però, que es plantegen
algunes objeccions, com són els dubtes sobre els suposats
avantatges tant per als alumnes integrats com per a la resta
d'alumnes, i la possibilitat d'integració en una societat
competitiva.
La integració requereix un procés llarg i laboriós on hi ha un conjunt de factors que contribueixen a l'èxit: el PEC-PCC, les actituds dels professors, el treball a l'aula, la participació dels pares, l'administració educativa, la societat.
La integració ha de ser una tasca conjunta i per tant ha de concretar-se en els objectius de centre. La resposta educativa que requereix l'alumne ha de sorgir de la reflexió conjunta dels professionals per tal d'adaptar el currículum i donar una resposta organitzativa vàlida. L'adequació curricular ha de permetre determinar objectius educatius amb el màxim de punts en comú amb la resta d'alumnes i a més, prendre decisions sobre el currículum a impartir. A nivell organitzatiu, cal donar resposta com dur a terme la coordinació amb el centre, amb els EAP, entre centres i pares, i amb l'Administració, així com a l'organització de l'espai i el temps.
Una variable molt determinant del resultats que s'obtenen és l'actitud del professor. Una variable determinant per a entendre l'actitud inicial del professor és la seva concepció del procés educatiu i la tasca del professor en aquest procés. La predisposició inicial depèn de les expectatives que té de l'alumne i les atribucions que realitza per a explicar-se els resultats que l'alumne obté. Per a modificar les actituds inicials el factor més decisiu és la pròpia experiència i la creença que la integració és possible en la pràctica. Això suposa que la integració ha de fer-se amb les màximes garanties i el major rigor per tal de maximitzar les possibilitats d'èxit.
El treball a l'aula és l'aspecte que resulta més difícil en la pràctica. Sovint planteja la necessitat de formació del professorat que li permeti saber com dur a terme en la pràctica la integració. Per a la presa de decisions en la dinàmica del treball de l'aula poden prendre's dos punts de referència constants: el nivell d'interacció social i l'autoestima que es va formant el propi alumne. Les activitats programades han d'afavorir el seu aprenentatge i també la relació amb els seus companys i el propi sentiment del valor personal.
La participació dels pares és primordial per a poder optimitzar els processos d'aprenentatges dels alumnes amb NEE. Cal delimitar les possibilitats d'intervenció dels pares, els seus drets i els aspectes educatius en què poden col·laborar en un marge que pot arribar a ser molt ample. La fase inicial de avaluació és una fase molt delicada, on cal arribar a un consens. La participació dels pares continua desprès de la decisió d'escolarització d'acord amb les possibilitats familiars.
L'Administració educativa també té la responsabilitat de ficar el marc legal i dotar els centres de recursos i mitjans per a la formació del professorat, la producció de material, l'estabilitat del professorat i la dotació de recursos.
La societat, en el seu conjunt, també té
responsabilitat en la integració dels alumnes amb NEE. Cal que
el procés d'integració no es trenqui a l'acabar l'escolaritat.
Per això és important: abordar la formació professional i el
pas al món laboral, i la formació permanent al llarg de la
vida.
EAP URGELL