No es tracta del plagi de cap programa de TV-3. Senzillament és que la editorial que tenia escrita, i que per cert m'agradava tant que la volia llegir el dia del mestre d'enguany, es va esborrar totalment de l'inefable ordinador just mitja hora abans d'anar a l'acte acadèmic. Quina ràbia!, quina impotència!, quina desolació interior! No sé si us hagués agradat, però, com en tota pèrdua fatal, a mi em semblava la millor editorial que havia fet mai fins ara.
Perquè aquesta n'és una altra. Parlo del fet que cada any tingui el plaer i l'honor de redactar aquesta pàgina. Sé que és allò de: "Fes-la tu, Tous, a tu et surt, i a més això d'enrotllar-te ja t'agrada". Mai he sabut si això era un veritable honor. Sigui com sigui ho faig per tradició i per ajudar els companys i companyes que fan possible un any més un número més de l'Escola Avui. Bé que s'ho mereixen. Són tots ells i elles uns "raris magisters" en vies d'extinció.
Seguint el fil d'aquesta darrera catalogació de la gent de la directiva del nostre Grup de Mestres, ara Ensenyants, entraré i conclouré aquesta editorial.
Aquí cada dia es mou menys el personal. Uns i unes perquè, diuen, se senten cremats. Altres perquè ja són immòbils de mena. Moltes viuen un permanent estat d'innocència insuperable, creuen que les coses són així i algú ja arreglarà allò que s'hagi d'arreglar, si és que hi ha quelcom a arreglar. També hem de comptabilitzar els segons sous, capgiren una situació de còmoda situació econòmica i familiar, en comptes de lluitar per la millora de l'escola passen olímpicament.
Si a aquesta munió de no lluitadors hi sumem els actuals governs —estat i nació— de dretes, —no els feu cas quan se situen al centre— resulta un panorama gens propici per enfortir el servei públic més reequilibrador de injustes desigualtats socials: l'educació. Us ho dic una vegada més: a qui signa aquesta editorial no l'aconseguiran cremar. Estic més fumat que una xemeneia però encara tinc prou brases per seguir encenent una xera si se m'atansen sarments.
A veure si podem fer un bon feix i cremar pors i escalfar fredors còmplices. Tant de bo em titlleu de cregut perquè esteu convençuts que no sóc cap excepció.
Dins la classe, amb els nens i nenes, a treballar. Fora, a lluitar per una escola plural i de qualitat.
J.Ll. Tous Verdú 1996