Una realitat més o menys estesa
Instruments de construcció pròpia
Per on començar?
Instruments de joguina i instruments folklòrics
Una realitat més o menys estesa
"Avui hem començat un altre curs escolar... Després de
petar la xerrada i de donar la benvinguda als companys nous,
donem un cop d'ull (com a mínim) a les aules... Aquest any faré
música a l'escola: fantàstic! Podré gaudir d'un espai per dur
a terme les activitats musicals. Malauradament, però, hi manquen
instruments. N'hi ha ben pocs, i alguns o bé no tenen unes
condicions massa bones o bé els falta alguna peça. No n'hi
haurà pas per a tots..."
Aquesta podria ser, i suposo que és, una situació amb què ens podem trobar els mestres en començar en un centre diferent al de l'any anterior, o bé quan som destinats per l'àrea d'educació musical o quan l'aula de música és de nova creació. És clar, el muntatge d'una aula de música necessita de diversos elements: un aparell reproductor per fer les audicions, imatges, murals, un mínim de repertori bibliogràfic d'autors, compositors, cançons, danses, instruments... I de vegades tot no es pot tenir. Ens queixem (amb justícia), plantegem la situació (realment) i ja sabem la resposta: hi ha pocs diners per cobrir les necessitats de tothom; de mica en mica s'ha d'anar fent coses, recórrer a altres recursos, elements més propers a nosaltres, més econòmics, però a la fi igual de vàlids i útils: fotocòpies, retalls de revistes, dibuixos, intercanvi de material amb altres mestres, etc. Però, ai las! I els instruments? Revisem els catàlegs que arriben a l'escola... i que no hi arriben! No tenim prou fons. Doncs, apa! Fora de quedar-nos amb les mans plegades. Hem de trobar-hi una solució.
Instruments de construcció pròpia
Doncs sí, tot el plantejament per arribar a aquest punt:
construïm els nostres propis instruments! Una bona manera
d'aprendre, conèixer la producció sonora i nosaltres serem els
"artistes", els petits "luthiers".
Amb aquesta activitat podem treballar aspectes, i alhora pretenem
fomentar actituds ben diferents. Per començar, parlem de la
creació i, per tant, de la creativitat, la imaginació creadora,
la "capacitat de crear, innovar i transformar
constructivament". Un aspecte, àdhuc, que resta ben palès
en la reforma ja que "els dissenys curriculars base de totes
les àrees propugnen com a objectiu el desenvolupament de la
capacitat creadora i innovadora".
Un altre aspecte és el reciclatge de materials. En la nostra
vida quotidiana ens trobem sovint amb diversos elements (ampolles
de plàstic, pals d'escombra, llaunes de refresc, taps de suro,
etc.) que, un cop usats, esdevenen "inútils" i fan cap
a les escombraries. Són precisament aquests elements els que ens
serviran per a la tasca que ens hem proposat. A més a més,
podem escollir diferents tipus d'andròmines per construir un
mateix instrument, tot tenint en compte el nivells dels nens i
nenes. Per exemple, unes maraques molt senzilles es poden fer amb
unes ampolles petites de plàstic d'aigua (33 cl.) o amb pots
individuals de gelat als quals s'hi afegeix uns mànecs fets amb
el pal d'una escombra vella. Construir els nostres propis
instruments és un bon punt de partença per fomentar l'hàbit
del respecte i la cura del material musical. També podem iniciar
un treball d'educació de l'oïda i veure en un mateix instrument
realitzat amb diferents materials quins són els que sonen millor
i aquells que no sonen tan bé (sempre en una gradació
positiva). Tot plegat ens permetrà de veure quins són els
materials més adients i com els utilitzem. Cal pensar
constantment que l'activitat que proposem ens facilitarà un més
gran coneixement sobre el funcionament i mecanisme dels
instruments. No us sembla que és aquesta una manera més per
treballar l'esperit crític? Finalment, una darrera
consideració: l'elaboració de tot aquest material esdevé un
procés molt engrescador i, a la fi, podrà enriquir i eixamplar
el que ja tinguem a la nostra aula.
Per on començar?
Podem classificar els instruments en dos grans grups. Un
l'integren aquells que tenen un so indeterminat; és a dir,
sempre fan el mateix so (no pas la mateixa intensitat). Són
instruments que no requereixen d'una afinació. Si voleu, els
més senzills a l'hora de construir-los: pals, closques de coco,
maraques, etc. Però això no vol dir que no puguem arribar a
treballar el gran grup d'instruments de so determinat; aquells
que sí necessiten d'una afinació. És, potser, un repte que ens
demanarà un aprofundiment en el treball dels sons que són les
notes (l'alçada, com a característica del so): des d'una
kalimba feta amb pals de gelat, un monocordi, una cítara amb
gomes d'embolicar, fins un bàsic banjo o una flauta de Pan.
Recordem que aquests tipus d'instruments també els podem trobar
en la música clàssica, tantes vegades titllada d'academicista.
En aquest sentit voldria recordar l'esperit juganer de Wolfgang
Amadeus Mozart en algunes de les seves composicions escrites per
a "harmònica de cristall", potser la més coneguda,
Adàgio en Do m. i rondó en Do M, per a harmònica de cristall,
flauta, oboè, viola i violoncel, on el genial compositor
utilitzava copes de vidre afinades en la nostra escala
dodecafònica. Nosaltres, sense pretendre un nivell massa elevat,
podem construir un instrument semblant tot emprant ampolles de
vidre (compte, però!) que ens permetrà observar la diferència
dels sons (fenomen físic relacionat amb l'espai que ocupa el
líquid) i, per altra banda, acompanyar les nostres cançons, bé
amb la melodia, bé com a acompanyament. Pel que fa als
instruments de so indeterminat, voldria fer referència
precisament al pare del jove Mozart, Leopold Mozart, i més
concretament el seu Passeig en trineu, on se sent el dringar dels
cascavells i el caminar dels cavalls: ambdós sons els podem
reproduir amb taps metàl- lics de refrescs i closques de coco
respectivament. I si continuem parlant d'objectes que poden fer
"música", qui no ha escoltat alguna vegada La màquina
d'escriure de Leroy Anderson, on precisament aquest estri esdevé
un veritable protagonista musical?
Instruments de joguina i instruments folklòrics
No voldria acabar aquest article sense parlar d'altres
instruments que són al nostre abast. Quantes vegades hem tingut
a les nostres mans joguines musicals o que, com a mínim, poden
ésser musicals? Joguines que produeixen sons agradables i que
podem utilitzar en la nostra tasca educativa. Ja us he parlat de
Leopold Mozart, a qui hom atribueix la Simfonia de les joguines.
No us semblaria interessant treballar amb els sons del tambor, de
la trompeta o del reclam d'ocell? De ben segur que, oblidats en
algun racó de les golfes, en trobaríem algun d'aquests
instruments. Per altra banda, un altre grup instrumental el
trobaríem en aquells elements que, tradicionalment, han estat
utilitzats per acompanyar cançons populars, de gresca, de
moixaina, rondalles, etc. Més d'un cop haurem escoltat peces
acompanyades amb morters, ja siguin de metall o de fusta;
ampolles d'anís (un altre cop hem de tenir cura a l'escola amb
materials com el vidre); la "matraca" de martells i
tants d'altres. En aquest grup m'agradaria incloure-hi d'altres
instruments folklòrics que, tot i no ser propis de la nostra
cultura, ens permetran de conèixer timbres i instruments nous,
com ara els tamborins de terrissa coberts de pell procedents del
nord d'Àfrica i que podem trobar en qualsevol mercat; o les
ocarines d'Amèrica del Sud. Aquests poden ser, per altra banda,
un model d'inspiració per a la construcció dels nostres
particulars instruments. Heus ací, doncs, uns quants exemples
que segur que ens animaran a dur a terme un treball, com hem dit,
engrescador, creatiu, imaginatiu i enriquidor, amb el qual podrem
treballar des de ritmes fins acompanyaments de cançons, tot
passant per utilitzar-los en un treball d'audició, com hem dit.
Ramon Manuel Ribelles i Puig