NO SIRVO PARA NADA 

Sovint penso que tants PE, PCC, RRI, AT, ACIs,... ens situen en un espiral tecnicista de l'educació. L'activitat acadèmica i la formació intel·lectual dels nostres alumnes esdevenen gairebé l'únic punt de mira del nostre esforç. De vegades, fins al punt d'oblidar que les cares que donen vida a l'aula (un dia il·lusionades i atentes i un altre avorrides i angoixades) són cares humanes i que, com nosaltres, necessiten de l'afecte i de la consideració dels altres, perquè també, com nosaltres, tenen una vida emocional per satisfer.

Malgrat la valoració social que tenen, tots podem coincidir que les qualificacions acadèmiques i, per tant, l'aprenentatge intel·lectual no són un indicador fiable de la capacitat de l'individu per gaudir d'una vida satisfactòria i exitosa. Les emocions, que es manifesten en les relacions personals, dificulten o afavoreixen la nostra capacitat de pensar, de planificar, de resoldre problemes,... i, en aquest sentit, també estableixen els límits de les nostres capacitats intel·lectuals. Intervenir sobre l'aprenentatge de factors emocionals (com l'autocontrol, l'empatia, l'automotivació, la perseverança, la capacitat per diferir les gratificacions,...) pot incrementar la capacitat docent de l'escola i disminuir l'agressivitat i el fracàs escolar i personal.

Per aprendre a aprendre cal tenir determinats elements emocionals estables: confiança (la sensació de tenir possibilitats d'èxit i de comptar amb l'ajut dels adults), curiositat, intencionalitat (desig d'aconseguir alguna cosa i sentir-se competent), autocontrol, capacitat de relacionar-se amb els altres (capacitat que es basa en el fet de comprendre'ls i ser comprès), capacitat de comunicar (lligada amb la confiança amb els altres i amb la satisfacció amb les relacions) i capacitat de cooperació (harmonitzar les pròpies necessitats amb les dels altres).

En canvi, el malestar emocional genera situacions que condueixen al fracàs escolar i personal:

  • aïllament, mal humors i insatisfacció.
  • excessives pors i preocupacions, perfeccionisme i nerviosisme.
  • problemes d'atenció, pensaments obsessius i impulsivitat.
  • agressivitat, enganys, desconfiança, exigir l'atenció dels altres, menyspreu per la propietat d'altri, desobediència...

En un moment en què massa nens i joves no disposen de la capacitat de dominar els seus mal humors, d'escoltar, d'atendre, de reprimir els seus impulsos, de sentir-se responsables del seu treball... l'escola no pot pensar únicament en transmetre coneixements; ha de compensar el fracàs de la família en la seva funció sociabilitzadora i, per tant, en l'educació emocional dels fills. Aquesta càrrega addicional exigeix que els docents anem més enllà de la nostra missió tradicional i que tota la comunitat es comprometi més en el món escolar.

M'agradaria veure una escola amb una cultura "més respectuosa", en la qual es tingués en compte els estudiants, en la qual aquests estessin vinculats als companys i als educadors, en la qual les crítiques s'adrecessin als resultats i no a la desqualificació personal... Una escola que no col·laborés en perpetuar el cercle vital que tan bé descriu José Agustín Goytisolo en aquest poema:

Cuando yo era pequeño

estaba siempre triste

y mi padre decía

mirándome y moviendo

la cabeza: hijo mío

no sirves para nada.

Después me fui a la escuela

con pan y con adioses

pero me acompañaba

la tristeza. El maestro

graznó: pequeño niño

no sirves para nada.

Vino luego la guerra

la muerte –yo la vi–

y cuando hubo pasado

y todos la olvidaron

yo triste seguí oyendo

no sirves para nada.

Y cuando me pusieron

los pantalones largos

la tristeza en seguida

mudó de pantalones.

Mis amigos dijeron:

no sirves para nada.

De tristeza en tristeza

caí por los peldaños

de la vida. Y un día

la muchacha que amo

me dijo –y era alegre–

no sirves para nada.

Ahora vivo con ella

voy limpio y bien peinado.

Tenemos una niña

a la que siempre digo

–también con alegría–, hija mía

no sirves para nada.

Ignasi Serret i Palau