L'any que acabem ha estat el centenari del
naixement de Josep Pla.
Cal redescobrir J. Pla? Quines coses? Per què?
J. Pla ha estat un personatge polièdric,
inesperat, difícil, un home "d'un temps i d'un
país".
En aquest any han sortit diferents llibres que ens
atansen més a aquest "homenot" certament
difícil de classificar que ha escrit un grandiós
gavadal de textos que, certament, no poden deixar
indiferent ningú que se'ls llegeixi.
Per a conèixer més el J. Pla home, cal llegir,
detingudament, l'obra de Cristina Badosa: Josep Pla:
biografia del solitari.
El text és exhaustiu de fets en la vida de J.
Pla. Ens aporta informacions àmplies i contrastades
dels seus trets caracterials, convivencials,
artístics, econòmics, alguns poc coneguts o, fins i
tot, silenciats.
Dir que J. Pla sorprèn no és dir gran cosa.
Però és així.
Sobten moltes de les seves opinions, ja sigui per
la seva contundència o per ser eixelebrades i
oposades a la generalitat dels seus contemporanis.
Els seus plantejaments ideològics i vitals, moltes
vegades, caminen –tossudament –
contracorrent.
J. PLa fou un irredempt individualista. Tossut en
la seva idea de viure del seu "ofici"
d'escriure.
Un viatger empedreït? Ho és i ho aparenta.
Necessita "fugir" d'uns i d'altres, i, tal
volta, d'ell mateix. Quan és així el trobem
ensopit, abúlic, avorrit i sense ganes de trobar-se
amb ningú, certament amagat.
Coneix moltes persones, però no estableix gaires
lligams d'amistat. Té por?
S'enamora d'Adi Enberg, amb qui conviurà llargues
temporades sense quallar en una relació estable per
la dificultat de relació personal dels dos
components de la parella. Cabdella i descabdella un
subtil fil sentimental, reconeix les virtuts de la
seva companya Adi, però se li fa difícil
romandre-hi atent i amatent massa temps.
L'allunyament serà una solució?
Va i ve per l'Europa d'inicis del segle XX i
escriu una mica de tot el que veu i el que sent.
Torna a casa cansat, però li costa reprendre la
dinàmica quotidiana i ja pensa iniciar una nova
sortida. París, Londres, Venècia, Roma...?
Se li fa complicat poder "viure
d'escriure". Canvia d'amos molt sovint i els
seus ingressos són magres. Enmig d'aquest
maremàgnum professional enyora una estabilitat
emocional que no sap guanyar-se i acabarà cercant,
lluny, el plaer sexual de lloguer.
J. Pla fou un home de tarannà conservador i
ferotgement anticlerical i anticomunista. Catalanista
conservador, rebutja l'esquerranisme republicà i
arribarà a "espiar" els ajuts al bàndol
republicà, al sud de França, durant la guerra
civil. El final de la guerra el duu a mantenir-se al
costat del "règim" franquista i s'adapta a
la nova realitat político-social d'Espanya escrivint
i publicant en castellà. Un cop l'embranzida inicial
franquista minvi podrà retornar a emprar el català
en els seus llibres i el castellà en els articles
periodístics.
En aquesta etapa històrica no tindrà cap mena de
recança en criticar obertament els exiliats catalans
a l'exterior, per "abandonar la nau després del
naufragi" i deixar ben migrada la cultura
catalana, i els "exiliats interiors" que
romanen espaordits pels darrers fets ocorreguts i
s'amaguen, callen...
Des dels anys seixanta va revisant, agrupant o
reagrupant la seva obra escrita i apareixeran els
primers volums de les seves Obres Completes editades
per l'Editorial Selecta. També és el moment de dir
i desdir afirmacions anteriors... Poc a poc, també,
iniciarà un "exili personal interior",
cada cop més acusat, al seu mas de Llofriu. Ens
presenta la imatge d'un home vell, sorrut, trist, de
poques amistats.
Per què J. Pla ha esdevingut tot un "pes
pesant" en la literatura catalana?
"Jo he procurat escriure un català que
sàpiga llegir tothom." Amb aquestes paraules
expressa la seva manera de reflectir tot allò que
veu i coneix, sent, el preocupa, diverteix,
l'inquieta o l'apassiona. Confegeix una
"arquitectura" escrita amb fets, idees,
detalls, tot el que conforma "el meu país i la
meva època". El seu gran realisme el fa defugir
de la "literatura de ficció". D'aquesta
manera, els escrits periodístics, les biografies,
llibres de viatges, assaigs... li permeten de
mantenir una gran llibertat d'expressió i li deixen
dir el que vol i de la manera que vol.
Així mateix, amb J. Pla hem après a llegir i
escriure molts, molta gent. Després de la guerra
mantingué encesa la lluerna de la llengua catalana,
un repte prou difícil.
J. Pla fou, a temporades, un escriptor bilingüe,
però la seva prosa en castellà és més eixuta i
pobra que mai, mancada de l'hàbil adjectivació
pròpia de J.Pla. Bona part dels escrits en castellà
són articles periodístics. Pocs llibres. Això
reforça l'afirmació feta sobre la seva fermesa en
mantenir viva la llengua catalana.
A qui anava adreçada la seva obra escrita?
Fonamentalment a la petita i gran burgesia, però
això no és pas gaire diferent de qualsevol altra
literatura nacional.
És clar que J. PLa no fou pas un escriptor
novedós ni inèdit. Ell admet haver plagiat textos
sencers, però no com a un recurs que dissimuli la
seva ineptitud o ineficàcia, sinó com un fet
cultural important, una "suma d'esforços"
per crear i avançar cap a una més sòlida
"cultura social" i lamenta el no haver
pogut plagiar més. És tota una atrevida
provocació.
"L'originalitat, diu vostè? No existeix, no
ha existit mai. Tot és plagi dels altres".
Com veieu, un personatge tant calidoscòpic i de
tanta dimensió, no pot passar desapercebut, ni
deixar-nos indiferents, i requereix una àmplia
lectura dels seus textos.
Us en proposo uns quants. Al vostre arbitri deixo
la selecció final.
"Girona", "Un senyor de
Barcelona", "Carrer estret", "El
quadern gris", "Cartes d'Itàlia",
"Cartes de lluny", "El nord",
"Notes sobre París", "De l'Empordanet
a Andorra", i la sèrie de biografies
"Homenots".
Si voleu saber més coses de la seva vida i obra
ho podreu fer amb:
BADOSA, Cristina: Josep Pla: biografia d'un
solitari. Ed. 62.
FEBRÉS, Xavier: J. Pla: biografia de l'Homenot. Ed.
Plaza-Janés.
També és especialment recomanable l'estudi fet
per Joan Fuster, en el pròleg de El quadern gris.
Ed. Destino.
No podem oblidar que el setmanari "El
Temps" ja fa unes setmanes que publica un
suplements dedicats a J. PLa i J. Fuster.
