REFLEXIONS EN VEU ALTA

Avui, i des d'aquestes pàgines amigues, m'agrada votar a favor d'aquesta àrea on les conductes motrius, simbòliques, afectives... es manifesten espontàniament en el medi escolar.

Com a variant dins l'aprenentatge pels nens de parvulari i cicle inicial la PSICOMOTRICITAT és una alternativa d'experiències en un espai i material diferents. Aconseguir que els tendres escolars experimentin com més coses millor: crea habilitats, fixa condicions de permanència i ajuda a la construcció del pensament operatiu.

Cal valorar tot el "sistema de moviments" que es produeixen a l'hora del pati. Certament són una bona experiència plaent, motora i sensorial que dóna respostes cognitives, afectives, simbòliques i forma esquemes que preparen per analitzar la realitat i actuar sobre aquesta, al avançar amb els fenòmens d'anticipació, previsió, deducció, etc.

Les classes psicomotrius donen oportunitats variades per desenvolupar la inventiva de moviments que els nens necessiten repetir una vegada i una altra en els seus lliures experiments. La consciència que hi ha moltes solucions possibles i la mateixa inseguretat davant la solució és per si mateixa una estratègia d'aprenentatge. Tots estem d'acord que el conflicte és un element necessari per anar trobant el control.

És estimulant per al docent obsevar aquesta capacitat lúdica i de concentració que manifesten en el joc els nens i nenes. Llavors més que no pas dirigir, ens sentim animadors de les seves capacitats.

La reflexió teòrica sobre aspectes que cal tenir presents en la realització pràctica amb els nens, serà tema per més endavant.

M. Àngels Solé i Altisent