1.1.7. Egoïsme i altruisme de les persones.
L'egoïsme i l'altruisme són tendències més o menys fortes presents en els tres tipus de persones.
La intel·ligència concreta de l'home és simbiòtica en el sentit que a cada moment de la seva vida tot el seu ser és indestriable i interdependent. Tota persona té estats simbiòtics concrets molt variables en funció del temps interior i de les circumstàncies ambientals: en un moment donat tota ella és «això» i a l'instant següent tota ella és «allò».
En aquest sentit la intel·ligència concreta de l'home es manifesta segons dues tendències primordials, igualment nobles i legítimes, si no ultrapassen els límits, fent-lo caure en un fanatisme malentès i violent:
Les persones nacionals-comunitàries són les més egoistes i tancades de portes enfora i les més altruistes i obertes de portes endins. (L'obertura de portes endins es manifesta, en la pràctica, originàriament, pel compartir i, històricament, sota forma de lliure confederació).
Les persones socials-col·lectives són molt més egoistes i tancades que les persones individuals. No acostumen a ser altruistes llevat dels casos en què algunes d'elles s'autoproclamen «altruistes» (professions i institucions liberals). En aquest cas cal posar en pràctica una disciplina social que les porti instrumentalment en les relacions interpersonals, a fer realitat espontània llur altruisme ancestralment autoproclamat i, fins ara, tan poc respectat.
Les persones individuals-mortals, malgrat tot el que diguin els moralismes de tot tipus, són a la vegada les menys egoistes i les més altruistes, però de manera, per ara, indefinidament més sorpresiva que en les dues categories anteriors.
Intentant representar les relacions entres els tres tipus de persones segons més o menys grau d'egoïsme, de tancament i d'altruisme, podem dir que existeixen:
n1 nacions (d'egoïsme +++, tancament +++ i altruisme---)
n2 col·lectius (d'egoïsme ++, tancament ++ i altruisme--)
n3 individus (d'egoïsme +, tancament + i altruisme-)
n1 << n2 <<<< n3
Aquesta consideració ens porta a donar prioritat al desordre-caos egoista-altruista dels individus (actes elementals discontinus) enfront d'una més gran continuitat de l'acció comunitària-nacional (+++) i social-col·lectiva (++).
El desordre-caos aparent dels lliures actes individuals elementals discontinus s'inscriu, espontàniament i expansiva, dintre del més gran ordre-cosmos de les lliures col·lectivitats socials, nascudes per lliures afinitats electives entre els contractants, en la perennitat hereditària de les comunitats nacionals.
Versió 30 de Gener del 1988.