1.5. Persones socials-col·lectives.

Les persones individuals neixen, des de sempre, en uns grups nacionals, instintius-hereditaris, que condicionen llur evolució cultural. En el transcurs del temps aquests grups han pres forma d'ètnies conscients de llur tarannà propi indefinidament acumulat generació rera generació. Les ètnies que assumeixen aquesta pròpia realitat són tan fecundes que creen nacions filials i esdevenen inter-ètnies matrius.

Havent emmarcat les persones nacionals-comunitàries podem afrontar ara les persones socials-col·lectives que neixen sempre en el si de les nacions i que es diferencien radicalment d'elles perquè es formen per lliures afinitats i motivacions electives diferents dels condicionants genètics-instintius-hereditaris que són característics de les nacions.

Aprofundirem també en el procés pel qual un conjunt d'ètnies forma una societat geopolítica i de quina manera aquesta pot reeixir transformant-se en una comunitat de les ètnies inicialment federades en societat.

Aquest procés es fa per la lliure uni-federació cara enfora i la lliure multi-confederació cara endins de les ètnies pactants. Si el procés es fa amb llibertat pren el nom d'imperi. Si és forçat apareix l'imperialisme amb les seves característiques de despotisme interior (intra-imperialisme) i de dominació exterior (extra-imperialisme).

Aquesta secció es dedicarà a precisar els termes bàsics acabats de citar. El desenvolupament concret dels diferents tipus de societats-col·lectivitats s'anirà fent al llarg de les seccions següents.

Versió 15 de març del 1988.