Portada.

2.1.10. La informació com a factor actiu, científic i tecnològic de producció comunitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.2. Les crisis anti-econòmiques. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.1.11. Economia i economia de mercat.

Definir els termes «economia» i «economia de mercat».

Conceptualment aquests termes són ben diferents.

Economia, segons el seu sentit més directe, significa: «repartició equitativa -harmònica- (-nomia) del be comú (-oikos)». Aquest «be comú» es refereix a la totalitat dels béns assequibles a l'home: tant els ètics-transcendents, com els fenomènics; entre aquests últims, ja siguin els mercantils, ja els liberals.

És en aquest sentit tan primitiu i general que l'utilitzen totes les disciplines que no tracten de mercat.

En un sentit derivat i més aviat de tipus utilitari, la paraula economia expressa dues nocions:

En un sentit molt més elaborat, la paraula economia s'enten com a «equilibri entre dos subconjunts qualssevol definits, a la vegada oposats i complementaris, dins el conjunt de què es tracti» (per exemple, hi ha economia quan la producció i la hisenda dins un mercat, estan auto-equilibrades).

Economia de mercat. Si el mercat és l'intercanvi de mercaderies -sense o amb l'ajuda auxiliar comptable de l'instrument monetari-, l'economia de mercat és una aplicació exhaustiva al mercat de les definicions d'economia. Es tracta, doncs, d'una estratègia equlibradora del mercat (auto-economia de mercat) ben diferent i contrària a l'estratègia desequilibradora del mercat aplicada històricament (anti-economia de mercat) basada en el domini plutàrquic del mercat i en constants crisis inflacionistes-deflacionistes.

Entendrem, doncs, per economia de mercat l'actuació estratègica de disciplina legal de cara a les persones i de govern automàtic de les coses, segons llei, que, a partir del càlcul exacte de la riquesa mercantil comunitària (bé comú mercantil) d'una societat geopolítica, tendeix a repartir aquesta riquesa comunitària equitativament entre tots els seus membres (individuals, col·lectius, ètnics...). Hi ha economia de mercat quan aquesta repartició equitativa afavoreix l'equilibri general del mercat i concreta realment la solidaritat social.

Si Xenofont, en el seu opuscle intitulat «Economia» ha permés a alguns autors d'universalitzar la interpretació d'aquest mot com a «administració («-nomia» en un sentit ja molt elaborat) de la casa (oikos)», és degut, tal com ell mateix explicita en la introducció, a que restringeix el significat d'economia en fer una lloança de la vida familiar-rural i de la casa, aquesta, be comú per excel·lència de la família rural en l'Atenes del seu temps.

Versió 30 de juny del 1988.
 

2.1.10. La informació com a factor actiu, científic i tecnològic de producció comunitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.2. Les crisis anti-econòmiques. Disseny de civisme.

Portada.