Marx té dos etapes importants en la seva vida. Una, la que se sòl dir la del «Marx jove», i l'altre, la del «Marx adult». Precisament cap a l'any mil vuit-cents quaranta-cinc, aproximadament, quaranta-vuit, va fer el tomb d'un a l'altre.

El Marx jove, sobretot, s'ha aprofondit mitjançant un llibre que es va descobrir fa relativament poc, que no es coneixia en els últims anys, en els anys anteriors, que es diu Els Manuscrits. I allà s'ha descobert aquest Marx jove.

Es curiós que, en el marxisme que es veu, en aquest document s'hi apunta tota la gent d'esperit. Precisament els grans jesuítes catòlics que investigaven Marx no volien saber res del «Marx clàssic», el Marx que tots coneixem, que és el Marx adult.

En canvi, quan van llegir Els Manuscrits s'hi van interessar de seguit. És curiós que en llenguatge religiós-esclesiàstic s'ha introduit amb molta facilitat la paraula «alienació», que és una paraula que el Marx adult no usa mai. Mai, ni una sola vegada. En canvi, el Marx jove en fa una gran teoria de l'alienació.