Bé, això és un exemple d'allò que és l'alienació. En Marx n'explica una altre d'alienació, que escapa a aquestes ordenades, que és l'alienació de l'esperit.

L'home, en compte de viure la responsabiltat espiritual ell, l'entrega a Déu, l'entrega a la religió. Es fa un cos separat, que és el responsable de les coses espirituals.

El ciutadà o el individu queda supeditat. Ha de fer mèrits, ha de guanyar-se la confiança, ha de tenir fe, etcètera, en aquesta realitat externa. Ell es va empetitint, es va infantilitzant. I la Divinitat es va fent cada vegada més paternalista, o més dominadora segons els cassos. És l'alienació religiosa, és l'alienació espiritual.

Bé, Marx parla d'unes quantes d'aquestes alienacions. Deixem-ho, això és tot un espai a tenir en compte.