Potser la més determinant, -al menys encara que sigui en l'anàl·lisi marxista-, la qüestió determinant és la marginació per raó d'economia.

Per raó d'economia podíem dir una llista molt llarga. La clàssica, la que tothom sap, i la que avui ja quasi no és veritat, és la dels obrers: els treballadors, la classe treballadora, que encara té sectors, -anecdòticament-, destinats a desaparéixer. És a dir, que cada vegada hi ha menys treball a fer per part dels homes i, -en conseqüència-, la història s'està quedant sense locomotora. El tren potser s'hauria de quedar parat en una via morta, oi?. Això és molt tràgic, i no és veritat.

Avui dia, -per exemple, a nivell de treballadors-, s'ha de fer una distinció claríssima entre treballadors amb treball i treballadors sense treball.

Els treballadors amb treball, en realitat, pertanyem, -perque sóc d'aquests, amb sort-,... en realitat els treballadors amb treball pertanyem a la classe opressora. Un es pot desplaçar i fer la traïció o fer jugadetes, però la classe treballadora amb treball pertany a la classe opressora.

No està, precisament, en el lloc millor de la classe opressora. Però, per exemple, en aquest pais té els «socialistes» al poder, té els sindicats reconeguts, té «els partits de la classe treballadora», -segons diuen-, reconeguts. Tenen una legislació laboral favorable, unes Magistratures del Treball a favor seu. Tenen una quantitat de coses institucionals, oi?. En la Constitució estan posats en un dels llocs més bons que hi ha, etcétera, etcétera. Total, que en el sistema establert tenen una bona situació. I, a més a més, cobren. Que més volen, oi?.

A més a més, en els països del Primer Món tots els treballadors aconsegueixen uns nivells de sou superiors als de supervivència, a costa dels treballadors del Tercer Món, o dels treballadors que són la majoria, que no tenen ni sous de supervivència. Per tant, és en aquest sentit que els treballadors dels països del Primer Món són treballadors opressors i no oprimits.

Fixeu-vos, a més a més, que, -no sé si és per sort o per desgràcia-, avui dia les vagues les fan els controladors aeris, uns senyors que, -avui dia-, cobren uns capitals immensos, uns senyors que van de blanc i corbata, etcétera.

Els metges. Arquitectes que s'enfaden perque els pobres aparelladors els hi trepitgen una miqueta el seu sou, etcétera. Suposo que us adoneu que això està molt tergiversat respecte de quan ho va intentar en Marx o ho va escriure en Marx.

Doncs bé, podríem posar dins del nivell de marginació per raons d'economia els pelats, els miserables que estan pels carrers, pel terra,... Els que no tenen peles.

Els aturats. Els emigrats per raó de treball, -en el lloc on van solen tenir sempre la part pitjor-. I després la immensa quantitat del Tercer Món².